"Ens ensenyen a no creuar el carrer en vermell, però ens ensenyen a seure bé? És important, hem de ser conscients del que val la nostra vida". Interessant reflexió la de Màrius Martí, president de l'Associació Catalana de Tècnics de Prevenció de Riscos Laborals (ACTPRL) que promou i fomenta la difusió tècnica de la prevenció de riscos laborals. La pregunta queda en l'aire perquè tots i cadascun dels treballadors se la facin a si mateixos: "Estic ben assegut i descanso cada cert temps?"
Segons Martí, avui dia la majoria de malalties professionals són les lligades a la postura i les vinculades/derivades de les relacions que s'estableixen a la feina. "Problemes de columna, canells, espatlla, problemes cervicals... aquestes són les majoritàries", apunta. Però també assenyala que hi ha un segon grup -"les grans desconegudes", matisa- que són les malalties que impliquen un greu risc psicosocial: des d'assetjaments a la feina fins a la Síndrome de Burnout.
Aquest últim concepte, cunyat als Estats Units en el 1974, fa referència a l'esgotament d'energia experimentat pels professionals quan se senten sobrepassats pels problemes dels altres, és a dir, quan estan 'cremats'. Per aprofundir, la Universitat Politècnica de Catalunya disposa d'un ampli document elaborat que analitza els efectes d'aquesta síndrome en el treballador, que pateix des d'ansietat, desorientació o distanciament afectiu fins a fatiga crònica o mals de cap. El llistat és ben llarg.
Segons Vicenç Tamborero, responsable tècnic i administrador d'un servei de BTC, la crisi té "molt a veure" amb l'aparició d'aquestes malalties psicosocials. "Diem que són riscos emergents, perquè fa 10 anys no existien. A vegades ens preocupa no tindre les eines per poder combatre-les perquè s'ha tenir present que són les que estem analitzant més", assegura.
Més morts al sector serveis que a la construcció
Aquest dimarts, Dia Mundial de la Seguretat i Salut en el treball, és inevitable fer balanç dels accidents laborals que han assolat l'economia catalana: un total de 78.217 des de l'abril de 2014 fins al març d'aquest any. En l'any de recompte que aquest divendres ha donat a conèixer el departament d'Empresa i Ocupació, s'han produït 77.639 accidents lleus, 518 greus i 60 mortals.
De la seixantena d'accidents mortals, i en contra de la creença generalitzada que la sinistralitat afecta per sobre a peons i operaris del totxo, només 7 han tingut lloc al sector de la construcció. Les altres 6 víctimes mortals ho han estat a l'agricultura, 16 a la indústria i 31 al sector serveis. El balanç oficial del Govern català també mostra que Barcelona és la província que registra major sinistralitat laboral, seguida de Girona, Tarragona i Lleida.
 |
| Un operari revisa la plataforma de la que va caure un treballador, mort després, a Salt al febrer de 2015. ACN |
Quant a la tipologia d'accidents laborals (que l'informe oficial no ho recull, a excepció de la seva gravetat), hi caben des de malalties professionals de la pell causades per substàncies i agents no compresos, passant per malalties per inhalació de substàncies o sordeses provocades pel soroll, entre moltes altres.
Com s'ho prenen les empreses catalanes?
Preguntem a Martí per la prevenció laboral a les empreses catalanes i no dubta. "Diria que un 75% de les empreses de Catalunya sí que es pren la prevenció laboral seriosament, però ens falta la cultura de la prevenció, que a les escoles ensenyin que és un element més de la qualitat integral de les empreses", reflexiona.
Menys optimista i més preocupat es mostra Paco Lari, gerent de l'empresa tarragonina Més Salut i Treball que assegura que "en els últims anys i a causa de la crisi, ha abaixat la inversió que fan les empreses en equips de protecció individual i vigilància de salut". A la seva empresa treballen sovint amb pimes que nodreixen de recursos humans el parc temàtic de Port Aventura, "una empresa que porta rigorosament la prevenció i vigilància. Igual que les petroquímiques, que no contracten ningú sense que hagi passat el reconeixement mèdic", afegeix.
L'empresari explica que, tot i que la llei de prevenció de riscos laborals es va aprovar fa 20 anys, "la cultura preventiva en aquest país i sobretot en les pimes és molt complicada. Hi ha molta feina per fer. I el fet bo seria que dintre de les empreses tinguéssim un interlocutor de nivell que parles el mateix idioma".
I és que si a les grans empreses és habitual la figura d'un tècnic de riscos laborals o la creació, fins i tot, d'un departament, les fonts consultades afirmen que les pimes són més reticents, bàsicament per una qüestió econòmica. "En les microempreses hi ha més complexitat per portar a termela prevenció i estar al dia al 100%. Aquestes són empreses de fins a sis treballadors i la prevenció per a ells és una imposició. En molts casos et diuen que és un 'impost revolucionari'", apunta Martí. Tanmateix, Tamborero considera que la diferència no rau en la mida de l'empresa, sinó en el sector al qual pertany, ja que "a vegadaes notes que no són conscients de la importància dels riscos laborals".
Despesa o inversió, l'estadística dels costos econòmics dels accidents de treball (a data 2010) diferencia entre ferides, fractures, cremades i altres tipus de lesions. Segons les últimes xifres publicades per l'executiu català, els 124.861 accidents laborals de l'any 2010 van implicar costos per valor d'1.422.800,9 milers d'euros. El cost més elevat va ser el derivat de les fractures (441.848 milers d'euros), que va suposar el 31% del cost total a Catalunya. "L'empresari no vol tindre un cost, però el que no sap és com d'important és saber quina salut té el seu treballador. Si es detecten malalties, abans de la baixa es poden buscar solucions", aporta Paco Lari.