En el que portem de 2022, prop de 80.000 persones han patit un accident laboral. Només en els darrers set mesos, 44 persones han mort fent la seva feina a Catalunya –36 al lloc de treball, vuit in itinere–. Les dades de l'observatori del treball de la Generalitat confirmen que no només la sinistralitat laboral encara està més que present a la vida de les treballadores i els treballadors catalans, sinó que empitjora. En comparació amb el mateix període del 2021, la xifra d'accidents ha crescut en prop de 8.000, mentre que els mortals han augmentat en 16 en termes interanuals. L'onada de calor ha tornat a posar al fòrum públic la conversa sobre la seguretat a la feina –una que, denuncien els sindicats, no sempre és la prioritat de l'empresa–. El Departament de Treball semblava preveure la rabiosa actualitat d'aquest conflicte amb una proposta de cultura del treball que fila vermell més d'un segle i tres continents.
Durant tot el mes de juny, el Museu d'Història de Catalunya va recollir l'exposició Un viatge per la història de la prevenció dels riscos laborals. Inaugurada pel mateix conseller RogerTorrent, la mostra exposà desenes de cartells i grafismes alertant els treballadors i treballadores de fàbriques, bastides i oficines dels riscos que comportava no prendre totes les precaucions per dur a terme la seva tasca diària –o bé, que no li'n facilitessin els recursos necessaris–. La conselleria es marca a sí mateixa un repte de conscienciació: a la mateixa introducció de la ruta concreten que el camí per l'estètica de la prevenció d'accidents al lloc de treball ha de servir per "conscienciar-nos que els perills per a la salut estan presents en qualsevol tipus de feina", el que demana una actitidu preventiva que, com detallen les mateixes peces, és tan individual com col·lectiva –si no més ladarrera– i tan laboral com patronal.
Un exemple clar d'aquesta múltiple responsabilitat en la preservació de la vida i la salut dels treballadors es troba en el cartell més icònic de la ponència. Extret de l'Arxiu Nacional de Catalunya, part d'una col·lecció de cartelleria sindical i empresarial de diversos països europeus, així com una peça japonesa, dels anys 20 i 30, el grafisme mostra un obrer de la construcció caient d'una estructura de ferro, sota unes lletres en un viu vermell que resen "feia servir ferramentes deteriorades i treballava sense prendre precaucions".
La cartelleria de principis de segle oscil·la entre les prevencions específiques –avisa de cordar-se bé el cinturó de seguretat a la bastida, com en el cas d'un cartell hongarès; o de mantenir l'esquena recta al taller tèxtil, en una antiga tela japonesa on es pot llegir "treballa amb el cor alegre"– fins a crides més generals a la precaució. Ambdues, curiosament, corresponen països anglosaxons: un gràfic nord-Amèrica estampa sobre unes claus antigues la sentència Prevention, the key to safety; mentre que un rialler gat negre avisa els treballadors que "ell té nou vides, tú només una" en una planxa britànica de la dècada dels 20.
El pont al XXI
En una transició cap a la cartelleria fotogràfica, el segon fons de cartelleria ve del mateix departament de Treball. En cartell en especial crida l'atenció, nadiu català, elaborat per l'agència de comunicació Bassat Ogilvy, és un dels únics que fa una referència explícita a l'empresa. De nou al voltant del treball de la construcció, una treballadora serra un metall amb l'equipament necessari sota un quadre de text on es pot llegir "Per conèixer el valor de la seguretat, posa't al lloc del treballador".
En un sentit similar reflecteix la seguretat un cartell australià de l'any 2003, en què tres joves treballadors de sectors diversos posen sobre una llegenda que reclama "young workers have rights, and responsibilities too", en una reivindicació de la responsabilitat compartida de la seguretat laboral –respecte i defensa de la pròpia salut i de la de la resta de treballadors de l'entorn. Dues aportacions canadenques s'afegeixen a la cartelleria japonesa del primer període en l'advertència de la postura per la salut de l'esquena; un dibuix que comparteix una esgarrifosa il·lustració polonesa sota títol Homo Computerus.
Seguretat contemporània: més signe, menys símbol
La darrera col·lecció, també del fons del departament de treball, s'apropa a la segona dècada del segle amb una tendència molt més propera al màrqueting laboral: cartelleria més evocativa, si bé amb menys reclamacions explícites. Des d'il·lustracions més barroeres –una goma de "prevenció" esborra sobre un full en blanc el "risc laboral"– a propostes més artístiques, com la transició de la paraula risc, en tonalitats vermelles, cap a visc, en un verd viu, elaborada per Sergio Ortiz de l'escola Massana.
Les malalties de transmissió aèria, durant la pandèmia, van guanyar un gran protagonisme en la prevenció de riscos laborals. El cartell més recent, de fet, és un elaborat per Quaser Serveis d'Imatge en una campanya acordada entre Treball i les dues principals patronals i sindicats del país, en què quatre mistos que s'apropen es cremen, mentre que els que romanen lluny es queden intactes. De la més explícita formació i informació es transita així cap a la conscienciació, apostant per la formació en altres àmbits que complementin una cartelleria més epatant. Així, l'exposició fila l'evolució de la seguretat laboral al llarg de més d'un segle d'un capitalisme industrial i postindustrial que encara no ha trobat la manera de ser sostenible sense posar sovint en risc la salut dels seus treballadors.