09
de Desembre
de
2015
Act.
09
de Desembre
de
2015
Un total de deu països de la Unió Europea han acordat les línies generals d'un futur acord per establir un impost sobre les transaccions financeres.
El ministre austríac de Finances, Hans Jörg Schelling, que ha liderat les converses entre Àustria, Espanya, Bèlgica, França, Alemanya, Grècia, Itàlia, Portugal, Eslovàquia i Eslovènia, ha assenyalat al debat públic de la trobada de ministres d'Economia i Finances de la UE (Ecofin) que es tracta de "un pas important" i "probablement essencial" per acabar el treball. "El que hem fixat no és més, grosso modo, que els elements que esperem que tindria, però no hem anat més enllà", ha afegit.
El document d'una pàgina acordat en una reunió entre els ministres dels deu països recull les característiques generals que hauria de tenir aquest gravamen tant en relació a les transaccions d'accions com de derivats. L'objectiu, ha assegurat el comissari d'Assumptes Econòmics i Financers, Pierre Moscovici, és aconseguir un acord final abans de l'estiu.
En contra d'aquesta taxa hi ha Holanda i Gran Bretanya, que lligats a la City de Londres o a territoris off-shore d'ultramar, obtenen un considerable percentatge del seu PIB d'operacions financeres especulatives.
Com funciona?
En el cas de les primeres, l'impost gravarà totes les transaccions intra-dia i totes les operacions de la cadena excepte els casos en els quals agents i els membres de compensació actuïn com facilitadores. A més, recull la possibilitat d'implantar exempcions en mercats amb falta de liquiditat.
En relació a l'àmbit d'aplicació, queda encara per determinar "si és millor començar amb la taxa sobre les accions emeses en l'Estat membre que participa en el gravamen".
Pel que fa als derivats, l'àmbit d'aplicació del gravamen combinarà el principi de residència i d'emissió, amb aplicació del principi de contrapart. A més, el text estableix que "l'impost ha de basar-se en el principi de les base més àmplia possible i les taxes baixes", i afegeix que "no ha d'impactar en els costos del deute sobirà".
L'últim punt del document afirma que serà necessari una anàlisi més àmplia per analitzar els efectes d'aquest impost en l'economia real i en els sistemes de pensions, que han de ser "minimitzats".
El ministre austríac de Finances, Hans Jörg Schelling, que ha liderat les converses entre Àustria, Espanya, Bèlgica, França, Alemanya, Grècia, Itàlia, Portugal, Eslovàquia i Eslovènia, ha assenyalat al debat públic de la trobada de ministres d'Economia i Finances de la UE (Ecofin) que es tracta de "un pas important" i "probablement essencial" per acabar el treball. "El que hem fixat no és més, grosso modo, que els elements que esperem que tindria, però no hem anat més enllà", ha afegit.
El document d'una pàgina acordat en una reunió entre els ministres dels deu països recull les característiques generals que hauria de tenir aquest gravamen tant en relació a les transaccions d'accions com de derivats. L'objectiu, ha assegurat el comissari d'Assumptes Econòmics i Financers, Pierre Moscovici, és aconseguir un acord final abans de l'estiu.
En contra d'aquesta taxa hi ha Holanda i Gran Bretanya, que lligats a la City de Londres o a territoris off-shore d'ultramar, obtenen un considerable percentatge del seu PIB d'operacions financeres especulatives.
Com funciona?
En el cas de les primeres, l'impost gravarà totes les transaccions intra-dia i totes les operacions de la cadena excepte els casos en els quals agents i els membres de compensació actuïn com facilitadores. A més, recull la possibilitat d'implantar exempcions en mercats amb falta de liquiditat.
En relació a l'àmbit d'aplicació, queda encara per determinar "si és millor començar amb la taxa sobre les accions emeses en l'Estat membre que participa en el gravamen".
Pel que fa als derivats, l'àmbit d'aplicació del gravamen combinarà el principi de residència i d'emissió, amb aplicació del principi de contrapart. A més, el text estableix que "l'impost ha de basar-se en el principi de les base més àmplia possible i les taxes baixes", i afegeix que "no ha d'impactar en els costos del deute sobirà".
L'últim punt del document afirma que serà necessari una anàlisi més àmplia per analitzar els efectes d'aquest impost en l'economia real i en els sistemes de pensions, que han de ser "minimitzats".