Un any després de l'aprovació de la Llei Rider, Uber Eats ha anunciat que pretén ignorar-la. La plataforma de delivery filial de la coneguda firma de VTCs ha enviat un mail intern a alguns dels seus repartidors anunciant que, d'acord amb una sèrie de "canvis en el funcionament" de l'aplicació, podran tornar a operar com a autònoms -com ja feien els repartidors de Glovo, a qui mai s'ha aconseguit controlar en aquest àmbit-. La decisió de la tecnològica qüestiona un dels grans assoliments dels repartidors amb la Llei Rider aprovada el 12 d'agost de 2021, la presumpció de relació laboral que impedia considerar-los treballadors per compte propi. El Ministeri de Treball ja ha anunciat, com va avançar ElDiario.es, que "serà implacable contra qualsevol incompliment" –una declaració celebrada per Comissions Obreres, la principal central sindical majoritària en el sector– en un enfrontament contra el que els representants dels treballadors consideren el darrer exemple de "boicot empresarial" per tombar els drets dels seus encara empleats.
En una missiva enviada el passat mes de març a la vicepresidenta segona i ministra de Treball i Economia Social YolandaDíaz, la directora general d'Uber Eats a l'Estat Espanyol Courtney Tims ja va denunciar que els incompliments de Glovo suposen un "avantatge competitiu" envers companyies com la filial d'Uber, que va fer "un gran esforç en un temps récord" per canviar el seu model de contractació. L'anunci de retorn al model d'autònoms s'ha produït setmanes després de l'admissió d'una demanda interposada per Comissions Obreres i UGT per ERO encobert en la baixa de 3.000 seus treballadors autònoms l'agost de 2021, quan va entrar en vigor la llei rider.
Sanabria: "La Llei rider ha servit per laboralitzar molt del personal que abans treballava com a autònom"
Si bé és cert que la branca de delivery va renunciar al treball per compte aliè entre els seus repartidors, va ser un dels exemples de transició cap a la subcontractació dels riders mitjançant ETTs o empreses externes de logística. Aquesta pràctica, si bé no és de seu il·legal, sí que podria estar fora de la normativa en cas que es conformi el conjunt de la plantilla amb aquest model. Com confirma la responsable de Noves Realitats del Treball de CCOO, Liliana Reyes, des del mateix sindicat s'han denunciat casos en què una empresa optés per subcontractar tots els seus empleats, un mecanisme que només hauria de posar-se en marxa, expliquen des dels sindicats, excepcionalment per pics puntuals de treball o altres eventualitats.
Des de les agrupacions de treballadors, les consideracions sobre la llei són diverses. El col·lectiu RidersxDerechos, part de la Intersindical Alternativa de Catalunya, critica a les seves xarxes que "no pot valorar una llei que en cap moment s'ha aplicat". RidersxDerechos no ha respost a la petició de declaracions d'aquest diari. Per la seva banda, des de Comissions Obreres opinen que la llei ha tingut un impacte positiu sobre les condicions dels riders, si bé "la velocitat i l'abast de l'aplicació no s'estan donant d'acord al que es necessita". En un comunicat emès aquest mateix dimecres, CCOO Catalunya celebra casos com el de Glovo Groceries, que mitjançant un procés vaguístic no només estan ja laboralitzats sinó que han celebrat les seves primeres eleccions sindicals i han triat els seus representants legals, una figura necessària per a moltes qüestions relacionades amb la negociació col·lectiva.
Com explica el secretari de Polítiques Sindicals i Negociació Col·lectiva de Comissions, Esteban Sanabria, "la Llei rider ha servit per laboralitzar molt del personal que abans treballava com a autònom". Sanabria nega, a més, que la regularització del personal de les plataformes hagi tingut un impacte econòmic negatiu sobre les empreses. Si bé és cert que algunes companyies han patit reduccions d'activitat i han optat per retallar aquest personal, el sindicalista ho atribueix a "una bombolla per la pandèmia" que amb el retorn de l'oci i la restauració ha esclatat. Pocs mesos després de l'aprovació de la nova llei, Deliveroo va abandonar el mercat espanyol, una decisió que el col·lectiu de riders explica per una manca de competitivitat; tot i que abans de fer-ho va laboralitzar tot el seu personal per donar-hi accés a les prestacions i drets amb què compta qualsevol treballador per compte aliè.
Molt camí per recórrer
"En endavant la idea és consolidar els processos de laboralització", confirma Sanabria, que celebra la capacitat de la presumpció de laboralitat per accelerar l'acció col·lectiva dels treballadors, com en el cas de Glovo Groceries, o el de Just Eat, on empresa i sindicats han pactat el primer conveni d'empresa per a riders de l'Estat –un acord que el sindicat ha presentat a Brussel·les perquè serveixi de guia per a l'elaboració de tractes similars a tota la Unió–. Tot i que durant el mes d'agost s'ha confirmat una sentència contra Just Eat per cessió il·legal de treballadors que els obliga a pagar una multa de més de 187.000 euros, el sindicat explica que es tracta d'un procés anterior a l'aprovació de la llei i als acords assolits amb l'empresa. El cas de Just Eat és un dels paradigmes dels problemes de la subcontractació: tot i que l'empresa va declarar l'estiu passat tenir tots els seus treballadors en nòmina, el cert és que ho feia mitjançant la companyia Fleet Delivery. Reyes explica, però, que l'acord tancat amb la companyia contemplava la incorporació dels treballadors de l'ETT directament a la plantilla pròpia respecte de l'activitat prèvia. En aquest cas, celebra la responsable, "no només es van aconseguir les contractacions, sinó també beneficis com protecció social, cotitzacions, riscos laborals...".
Concentració sindical davant la seu de Glovo per reclamar millores en les condicions dels seus repartidors | EP
Tot i els casos d'èxit, Reyes lamenta que "encara queden molts treballadors al delivery que són falsos autònoms". Des dels sindicats concedeixen que l'aplicació de la norma no ha estat "de la nit al dia", i moltes empreses, com en el cas de la vertical de delivery de menjar de Glovo, no s'ha aconseguit que es laboralitzi el personal. "La velocitat d'aterratge no ha estat la millor, encara cal lluita, acompanyament i denúncia", raona la responsable de Noves Realitats, que estén aquesta reclamació també a les empreses que opten per un model de subcontractació. L'estratègia, explica, passa perquè "si es treballa per una sola empresa, la plantilla estigui en conjunt contractada per aquesta empresa".
Els sindicats apunten, però, que la nova norma ha activat també noves trampes, "fórmules empresarials perverses" per buscar les formes de no reconèixer als riders els seus drets. Comissions obreres denuncia, per exemple, casos en què s'obliga els falsos autònoms a emetre factures per al restaurant i per al client final de la comanda, una treta que pretén "esborrar la relació laboral perquè els repartidors puguin continuar figurant com a autònoms". "Moltes empreses estan buscant escletxes, boicotejant la llei", lamenta la representant sindical, que reclama més recursos per a la inspecció laboral per ajudar a solucionar aquest problema. Les normes en matèria de drets laborals aporten una bastida legal per al benestar dels treballadors enfront de la precarització de les plataformes, però una manca de fiscalització en limita la utilitat. "S'ha de dotar de més recursos a la inspecció; necessitem descobrir més casos, més sentències i sancions", reclama Reyes.
Organització contra l'algorisme
Sanabria apunta que un dels grans avantatges de la laboralització dels treballadors a les plataformes de delivery és la seva nova capacitat d'organització i acció col·lectiva. A Barcelona ja s'han establert comitès d'empresa a Glovo Groceries, la vertical dedicada al repartiment de productes de supermercats, i a Getir, segons informa el secretari. Comptar amb una representació legal, raona, serveix per a registrar l'activitat de l'empresa, i comunicar les problemàtiques que s'hi poden patir. El treball, així, passa per "entrar a les empreses, garantir l'aplicació de l'estatut dels treballadors i, des d'allà, si es detecten irregularitats posar-les en coneixement de la inspecció de treball".
Reyes: "Moltes empreses estan buscant escletxes per boicotejar la llei rider"
Tot i que els comitès barcelonins són encara molt joves –el de Getir té només uns dies de vida, mentre que el de Glovo Groceries fa poc més d'un mes que s'ha constituït– la representació per sí mateixa compleix una sèrie de demandes, entre les quals destaca la informació sobre l'algoritme. L'article 64 de l'estatut dels treballadors registra que aquests tenen drets a ser informat dels paràmetres legals en què es basen els sistemes d'IA que puguin incidir en les condicions laborals –com és el cas del programari de les plataformes–. Apunta, però, que són els representants legals dels treballadors els que podran accedir a aquestes dades; per la qual cosa sense un comitè d'empresa actiu, les companyies poden mantenir-les amagades. Tot i això, critica Sanabria, "les empreses encara no ens han facilitat aquesta informació".
Si bé els objectius més immediats passen perquè els treballadors puguin tenir accés a la informació de l'algoritme, Reyes afegeix que l'horitzó és més llarg encara. Com lamenten des del sindicat, molts d'aquests sistemes poden arribar a ser profundament insidiosos per als empleats, amb penalitzacions de metxa molt curta que poden afectar la seva activitat laboral. En aquest sentit, la responsable de Noves Realitats reclama que els criteris de les plataformes s'elaborin amb "coneixement i participació democràtica; que la construcció de l'algoritme estigui dins la llei".
Més lleis riders
Més enllà de les reclamacions concretes per als treballadors de les plataformes de delivery, els representants dels treballadors consideren la norma un punt de partida per a la normalització del treball en plataformes a altres sectors. Així, Comissions considera necessària una "ampliació de la llei rider" que reguli també l'activitat d'altres col·lectius, com les treballadores de plataformes de cures o de neteja. Per Reyes, assolir una regulació que ampliï la presumpció de laboralitat a totes aquestes empreses pot servir com a tallafocs per a unes pràctiques que "volen precaritzar encara més el que ja abans era precari". "Les treballadores de la neteja estan tot el dia connectades, i quan accepten una oferta han de resar perquè els hi toqui un bon client", etziba la responsable de noves realitats, que considera imprescindible una norma que protegeixi els drets dels treballadors en qualsevol procés de plataformització. "Volem que aquestes empreses triomfin – conclou Reyes– però mai al cost de pràctiques que minvin les condicions de vida de la gent".