S’acaba d’aprovar la primera llei de la nova legislatura. Es tracta del Fons Agrari i Ramader que es dirigeix al sector productiu més afectat per les darreres i successives crisis. Es tracta d’un suport addicional necessari per restablir el sector de les dificultats sobrevingudes. Però, d’alguna manera, és també un reconeixement a l’esforç i a les dificultats del sector que ens proveeix els aliments sense fallar mai, tant si fa sol com si neva, tant si hi ha tempesta o una llarga sequera.
Efectivament, el segle XXI ha arribat amb molt fortes tensions a l’àmbit alimentari. Des de 2006 hem viscut cinc fortes crisis de preus dels aliments. Tres d’elles relacionades directament amb el canvi climàtic, com a nou protagonista del segle XXI, a més de la crisi de la covid-19 i de la guerra d’Ucraïna. A la qual li hem de sumar la guerra de Gaza, amb totes les seves implicacions regionals. Finalment, només ens faltava Síria. Totes aquestes crisis afecten greument el potencial alimentari i els sistemes de producció.
El canvi climàtic és aquí i cada dia ens mostra noves formes de complicar les nostres dinàmiques econòmiques i realitats mediambientals. Entre elles d’una manera destacada n’és la producció d’aliments. A Catalunya en tenim una experiència aguda amb la rigorosa sequera que hem viscut. Però també, en solidaritat amb València, cal esmentar l’increment dels riscos climàtics.
Aquestes circumstàncies ens posen en alerta sobre el nostre baix grau d’autosuficiència alimentària. Som un país de muntanyes i secans. A les condicions de dificultat pel marc físic en el qual es desenvolupa bona part de la nostra agricultura s’hi afegeixen ara els nous compromisos necessaris de lluita contra el canvi climàtic i recuperació dels equilibris mediambientals. Veiem dia a dia l’abandonament de terres dels nostres secans i de les muntanyes. Cal aturar-ho. Cal sostenir les unitats productives fent-les més resilients mitjançant un suport específic, justificat per la dificultat.
El canvi climàtic és aquí i cada dia ens mostra noves formes de complicar-nos les nostres dinàmiques econòmiques i realitats mediambientals
Alhora, una part de la nostra agricultura és de regadiu, la qual aporta una agricultura molt productiva i competitiva. El regadiu és l’interruptor que separa viabilitat econòmica de dificultat. Però, la sequera també ha afectat greument a part del regadiu. Cal una modernització urgent i cal, per tant, afavorir aquest procés de modernització.
Des d’un punt de vista formal la nova llei contempla la seva viabilitat financera a partir d’un percentatge dels ingressos fiscals de l’energia d’origen nuclear. Uns recursos que una situació de dificultat pot requerir, justificadament, redefinir les prioritats
En resum, la llei indica dos destins dels fons:
D’una banda, complementar els ajuts estatals de mitigació del canvi climàtic en explotacions agràries i de diversificació agrària. Està totalment justificat per la dificultat estructura d’una part important de la nostra economia.
En aquest apartat, però, tenint en compte la limitació dels recursos, seria oportú cenyir aquesta línia de suport a explotacions de muntanya o secà per la seva dificultat específica.
D’altra banda, el suport complementari pels ajuts d’inversió en millora i modernització de regadius està plenament justificat per la dificultat sobrevinguda de la sequera, la qual fa més necessària la modernització atesa la previsible disminució del recurs aigua.
La persistència de les organitzacions agràries en aportar les dades de propietaris jubilats en comptes de la gent que realment treballa al camp o a la granja és, en la meva opinió, un error
El fons es nodrirà en part amb els ingressos relacionats amb l'impost sobre les activitats de producció, emmagatzematge i transformació d'energia elèctrica d'origen nuclear. El percentatge, a proposta d'ERC, s’ha modificat en debat parlamentari i ha passat del 20% al 30% sobre els recursos de l’impost a les nuclears.
Voldria, tanmateix, fer notar que en l’exposició de motius la llei fa referència a l’edat dels titulars de les explotacions de persones físiques i diu:
Quant a l’edat dels titulars de les explotacions de persones físiques, els majors de 65 anys representen el 56,03%, essent especialment preocupant les dades quant a l’afectació de menors de 41 anys que només representen el 12,00 % del total. I és que precisament, un dels principals problemes que afronta el sector té a veure amb el relleu generacional.
Si bé el text és formalment correcte en referir-se als titulars de les explotacions (no als ocupats agraris), en realitat aquestes dades es basen en una desinformació que personalment he exposat a VIA Empresa. La persistència de les organitzacions agràries en aportar les dades de propietaris jubilats en comptes de la gent que realment treballa al camp o a la granja és, en la meva opinió, un error. Aquesta desinformació afecta seriosament la imatge del sector i dificulta la renovació generacional.
Però que aquesta desinformació estigui en el text d’una llei ho considero un error.