Els ministres de Finances de la Unió Europea han aprovat aquest dimarts 12 plans de reformes, inclòs el d'Espanya. En una trobada a Brussel·les, els titulars de Finances han materialitzat l'últim pas perquè aquests 12 països puguin rebre els primers fons europeus, que en el cas d'Espanya s'eleven fins als 9.000 milions d'euros. El pla espanyol preveu accedir a 69.500 milions en transferències fins al 2026 per destinar a la transició ecològica amb mesures de mobilitat sostenible o la rehabilitació d'habitatges, la digitalització de pimes i l'administració pública i les reformes del mercat laboral i de les pensions, entre d'altres.
Un cop aprovat el pla, ara el Govern espanyol ha de signar alguns documents amb la Comissió Europea, com els acords de finançament. L'executiu espanyol preveu fer-ho "el més aviat possible", segons han apuntat fonts del Ministeri d'Economia, per rebre com abans millor els 9.000 milions d'euros de prefinançament. Ara per ara, la Comissió Europea ha captat 35.000 milions d'euros per fer arribar els primers prefinançaments i es preveu una tercera emissió de deute al juliol.
A banda del pla espanyol, els ministres de Finances europeus també han aprovat el d'Alemanya, Bèlgica, Àustria, França, Dinamarca, Grècia, Itàlia, Letònia, Luxemburg, Portugal i Eslovàquia. Els 12 plans són els primers que van rebre l'aval de la Comissió Europea.
Els propers pagaments
Després del prefinançament, els estats hauran de demostrar dos cops l'any que han aconseguit els objectius fixats segons el calendari previst per accedir a un nou tram de finançament. En el cas espanyol, el següent desemborsament serà ja aquest any i s'elevarà fins als 10.000 milions d'euros. Segons fonts del ministeri d'Economia, no hi hauria d'haver problemes per accedir a aquests diners perquè corresponen a objectius que ja s'han complert. A partir del 2022, però, s'hauran d'implementar les primeres mesures laborals. Juntament amb les pensions, són dues qüestions que el pla espanyol no detalla perquè deixa a l'espera de tancar amb els agents socials.
El segon desemborsament serà de 12.000 milions d'euros i està previst que arribin la primavera de l'any que ve, sempre que s'aconsegueixin els objectius fixats per a finals d'aquest any. La resta d'objectius s'han d'anar complint semestralment fins el 2026 per accedir a nous trams de finançament. El procés de compliment d'objectius i desbloqueig de desemborsaments estarà vigilat per la Comissió Europea, però també per la resta d'estats.
Amb la llum verda als primers 12 plans, els primers fons europeus arribaran un any després que els caps d'estat i de govern de la Unió Europea tanquessin l'acord per crear un fons de recuperació finançat amb l'emissió de deute conjunt. En preus actuals, la xifra del fons de recuperació s'eleva fins als 800.000 milions d'euros. Brussel·les ja ha fet dues emissions de deute, amb les quals ha captat 35.000 milions d'euros, per pagar els primers pefinançaments. La Comissió Europea, però, no va poder començar a anar als mercats fins al juny perquè tots els estats van haver de ratificar la decisió de recursos propis, que permetia l'executiu europeu emetre deute per finançar el fons. Es preveu una tercera emissió al juliol per pagar els prefinançaments. Els càlculs de la Comissió Europea apunten a l'objectiu de captar 80.000 milions d'euros aquest any i 800.000 milions, la totalitat del fons, en operacions fins al 2026. Els interessos del deute es retornaran entre el 2026 i el 2058.