L'habitatge s'ha convertit en la principal preocupació dels catalans. És el primer cop que succeeix des de l'any 2007, l’any en què va esclatar la bombolla immobiliària. En aquest context de preocupació, al dinovè episodi de L'empresa al dia, Elena Busquets, Gemma Fontseca i Carlos Rojas han abordat les problemàtiques que afronta el sector avui. Tot plegat, amb una veu autoritzada com a convidat: Xavier Güell, director de CBRE a Barcelona, qui ja ha avisat que "part del problema de l'habitatge parteix l'èxit de la capital catalana".
"Hi ha diferents factors, però vivim una entrada important de gent de fora que vol viure en aquesta ciutat. I això provoca moltes coses bones perquè genera riquesa, però també moltes tensions", ha analitzat. Güell aposta per "l'equilibri". La solució? Potenciar l'oferta. "S'ha regulat, vull pensar que amb bones intencions, però malauradament s'ha fet massa vegades d'esquena al sector privat", ha lamentat.
I és que aquest agent, el sector privat, és clau per a Güell. De fet, l'ha comparat amb l'aigua d'un riu, ja que "sempre que se l'intenta tapar el pas, continua el seu curs per un altre camí i, si se'l bloqueja totalment, s'acaba diluint". Per això, demana estimular-lo per obtenir l'objectiu. En aquest cas, resoldre la qüestió de l'accés a l'habitatge. "El més intel·ligent és fer-lo servir a favor de l'interès comú i no tenir-lo en contra. El sector privat té l'obligació de poder solucionar problemes de tothom", ha recordat.
Güell defensa derogar la llei del 30% de l'HPO perquè "no dona resultats, encara que sigui benintencionada"
I com generem aquesta oferta? Entre altres coses, Güell ha demanat derogar la llei que obliga a destinar el 30% de pisos nous de Barcelona a habitatge assequible. L'ha considerat un exemple de la manca d'estímul al sector privat, encara que ha admès que "està benintencionada": "Fa anys que aquesta mesura hi és i no dona resultats. És un tema purament polític i s'ha d'explicar", ha criticat.
El 22@, paradigma de la realitat barcelonina
Fa una setmana, CBRE va presentar el seu informe Real Estate Market Outlook 2025, amb un gran protagonista: el districte 22@. Al pòdcast, Güell ha insistit que construir habitatge allà pot ser una palanca de canvi de l'actual realitat de Barcelona. "A vegades, als que som d'aquí ens sembla que està lluny, però és a 20 minuts de la plaça Catalunya", ha apuntat.
A més, el fet que hagi esdevingut un model d'èxit a l'hora de crear un districte de negocis és un "regal" que Güell convida a aprofitar: "S'ha de generar un mix d'usos. Hem de poder viure i treballar i tenir oci el més a prop possible", ha defensat. I ha fet al·lusió al concepte de la ciutat dels 15 minuts, el qual creu que és aplicable a la capital catalana. "Tenim la sort que encara hi ha molt sòl al 22@, s'ha transformat molt sòl, però encara en queda per transformar", ha repetit.
En aquest sentit, el director de CBRE a Barcelona ha recordat una dada present a l'últim informe de la seva companyia: que el 22@ és l'àrea de la ciutat que presenta un desequilibri més gran entre oficines i habitatge. En concret, concentra el 28% de l'estoc d'oficines, però només hi viu un 6% de la població. En aquest punt, ha recordat que es van projectar 3.300 habitatges i n'hi ha 370 en execució, però s'han entregat zero. "Una cosa és començar a desenvolupar-los i l'altra cosa és fer la tramitació urbanística", ha matisat Güell.
La bona notícia és que el dirigent veu "bona sintonia" amb l'alcalde Jaume Collboni. "Ens volen escoltar i és un canvi que agraïm", ha celebrat. Durant aquestes trobades, CBRE li ha transmès a l'Ajuntament de Barcelona la necessitat de fer una nova Modificació Puntual del Pla General que tingui en compte el punt de vista del sector privat. Aquesta proposta, però, també implica a la Generalitat de Catalunya. La seva idea proposa ampliar el pla original a 8.400 possibles habitatges, una mesura que calculen podria crear una llar per a 21.000 persones. És a dir, l'equivalent al barri de les Corts. "Aquí els números sí que sortirien", sosté Güell.
Com a alternativa a la MPPG, Güell proposa flexibilitzar el PEUAT i permetre construir residències d'estudiants o edificis de 'flex living' i 'coliving'
No és l'únic full de ruta que han ofert a Collboni. Hi ha una alternativa, que és "més complexa". Consistiria a flexibilitzar el Pla Especial Urbanístic d'Allotjaments Turístics (PEUAT), el qual bloqueja construir residències d'estudiants o edificis de flex living i coliving. "Si es flexibilitzés això, que només depèn de l'Ajuntament, es podria fer allà on ara mateix s'haurien de fer oficines", ha explicat. Ara bé, "no és la solució òptima" per a Güell, ja que no es tracta d'habitatges permanents. Tot i això, ha subratllat que "ajudaria a oxigenar la pressió que hi ha al centre de la ciutat".
Atraure noves oficines, un altre punt a favor
Equilibrar el balanç entre oficines i residents al 22@ no només serviria per solucionar el problema de l'habitatge, sinó que obriria més portes. Una d'elles, l'arribada de més empreses al districte. "No només els podem oferir edificis de màxima qualitat, a 10 minuts del mar i 20 minuts de la plaça Catalunya, sinó també 200 habitatges d'obra nova pels treballadors que portin", ha agregat. Un fet que, segons Güell, "cap altra ciutat pot oferir a Europa" i que suposa un "cercle virtuós que està claríssim que hem de fer".
Tot plegat, en un context en què el volum total d'inversió continua pujant. Al darrer informe de CBRE, es calcula que la xifra de 2024 va ser de 2.500 milions d'euros. De cara al 2025, esperen millorar les dades entre un 15% i un 20% a la capital catalana. L'ús estrella ha estat l'hoteler, amb una aportació al voltant de 630 milions d'euros. "La bona notícia és que el 2023 vam tocar fons, però des de la covid, els hotels només han anat a més", ha repassat.
Güell ha alertat que les zones 'prime' de Barcelona presenten disponibilitats entorn del 5%, mentre que al 22@ nord es dispara al 40%
Pel que fa a la disponibilitat, Güell ha recordat que "el més saludable és tenir-la entre el 10% i el 12%". En aquest sentit, la mitjana a Barcelona es troba al 14%, encara que distribuïda molt irregularment. "A les zones prime hi ha disponibilitats entorn del 5%, que és molt baixa, mentre que al 22@ nord puja al 40%", ha assenyalat. En qualsevol cas, el dirigent ha opinat que "estem en uns nivells acceptables" en línies generals i s'ha marcat com a objectiu augmentar la disponibilitat "més enllà del 22@". Un repte que, novament, ha desitjat poder encarar de bracet amb l'Administració.