14
de Juny
de
2016
Act.
15
de Juny
de
2016
"Alguns diuen que l'economia circular serà la revolució global més gran en 250 anys i sembla sensat apujar-se al carro perquè és necessària i, a més, rendible". La cita és de Miguel A. Dora, country manager de Saica Natur, que aquest dimarts ha estat present al Future Industry Congress (FIC) que organitza Eurecat al CaixaForum de Barcelona. La firma saragossana en què treballa Dora es dedica al reciclatge d'embalatge de paper i cartó, factura més de 400 milions d'euros i ocupa 9.000 treballadors.
Amb aquestes xifres pel davant, Dora ha posat sobre la taula els avantatges i les necessitats de reconvertir la indústria lineal (produir, usar i llençar) en una altra circular que aprofiti els recursos, els doni una nova vida i sigui més sostenible de cara al futur. Segons Dora, no ens hi queda més remei: "S'estima que el 2050 hi haurà un dèficit del 40% de matèries primeres, per la qual cosa aquestes seran més cares, menys accessibles i hi haurà un risc per a la imatge de marca de les empreses, perquè en un context d'escassetat de matèries primeres, el consumidor no permetrà que les empreses no utilitzin eficientment els recursos", apunta.
Aprofundint en el nou concepte, Lorena Jurado, directora de Residuorecurso.com, borsa de subproductes i matèries primeres, ha assenyalat que "l'economia circular es basa en un disseny industrial en tot el cicle de vida, pensant que aquest aprofitament es pugui vehicular, per la qual cosa la tornada dels productes al final de la seva vida útil té una gran importància". Residuorecurso.com és un marketplace per a empreses industrials en què aquestes anuncien (gratuïtament), compren i venen residus, subproductes i matèries primeres secundàries que va nàixer com a iniciativa de les Cambres de Comerç i que compta amb el suport de l'Agència de Residus de Catalunya.
El perquè radica en la normativa europea de residus de desembre de 2008 que busca la protecció del medi ambient i la salut humana i que introdueix uns objectius de reciclat i recuperació que hauran d'aconseguir-se abans de 2020 en relació amb els residus domèstics (50%) i els residus procedents de la construcció i les demolicions (70%), entre altres. Hi caben tots, des dels olis usats de motors de combustió fins als bio-residus, tots han de tenir un reciclatge posterior. "És cert que cada vegada anem a millor però encara que estem millorant, no tots ho fem igual: hi ha països com Suïssa, Bèlgica o Alemanya que llancen pocs recursos als abocadors, la mitjana europea està en el 28% i a Espanya estem en el 44%", al·lega Miguel A. Dora.
La segona vida dels productes
El discurs d'ambdós convençuts ha caminat també pel benefici econòmic, un factor clau per convèncer empreses i empresaris que reciclar és un imprescindible. Amb les xifres d'Eurostat a la mà, Jurado ha afirmat que "hi ha 900.000 empleats en gestió de residus i recuperació, amb un potencial de 400.000 més; realment és un sector que és rellevant perquè el valor afegit brut de béns afegits ambientals és del 5% del PIB". En idèntica línia, Dora ha destacat que "els requisits quantitatius de la Unió Europea són que en 2030 hi hagi un 65% de taxa de reciclatge que, en conjunt, suposarà un estalvi net de fins a 6.000 bilions d'euros i la creació de 170.000 llocs de treball derivats de la gestió de residus".
Amb aquesta descripció, el country manager de Saica Natur assegura que "les empreses han de començar la seva transformació i els passos per aconseguir-ho són consumir recursos renovables, utilitzar mercats líquids –els generats per l'economia col·laborativa, com el carsharing per exemple, etc.-, cadenes de valor interconnectades en les quals no es generen residus i cicles de vida més llargs que generin productes fets per durar". En definitiva, que els productes estiguin pensats perquè durin el màxim possible. "En realitat fem un ús bastant poc sostenible de les coses... El 80% de les coses que utilitzem s'usa una sola vegada, i no només parlem de l'embalatge. Cal saber que el cotxe mitjà a Europa està parat el 92% del temps", afirma contundent.
La fabricació del futur
En aquest context i amb el risc ambiental essent una realitat palpable, la firma Saica Natur treballa amb diferents empreses per implementar-los els seus protocols de reciclatge i per això té les claus sobre com ha de ser la fabricació del futur: "Els diem que dissenyin un envàs que ja sigui reciclable, que sigui lleuger, que s'optimitzi el consum d'aigua –és el repte que té més incògnites per al futur-; que minimitzin la generació de residus, que treballin la logística -sabent que la majoria de la població futura va a estar a les grans ciutats i la producció d'energia", apunta el directiu de la companyia especialitzada també en la construcció d'instal·lacions que generin energia i usen com a combustible els residus que generen en el seu procés productiu.
Conscienciada de què els riscos ambientals són molt elevats, Lorena Jurado assegura que la solució també implica col·laborar entre tots, també amb els competidors. "La nostra meta permet trobar outputs en tota la cadena de valor, crec que és factible per a les pimes sempre que no s'eviti rebutjar la col·laboració en comú", afirma Jurado, al mateix temps que pronostica que "la gran empresa del futur serà una multiplicitat de petits agents que col·laboren entre ells".
De fet l'economia circular és un dels aspectes fonamentals del Decàleg de la indústria del futur que s'ha presentat durant la sessió d'aquest dimarts del Future Industry Congress. El document contempla les tendències que està introduint la denominada 4a revolució industrial, un procés que els experts confien que impulsarà la reindustrialització i que preveuen que estarà marcat per la robòtica, la sensorització i els wearables, la ciberseguretat, els sistemes ciberfísics, el Big Data i la impressió 3D.
Amb aquestes xifres pel davant, Dora ha posat sobre la taula els avantatges i les necessitats de reconvertir la indústria lineal (produir, usar i llençar) en una altra circular que aprofiti els recursos, els doni una nova vida i sigui més sostenible de cara al futur. Segons Dora, no ens hi queda més remei: "S'estima que el 2050 hi haurà un dèficit del 40% de matèries primeres, per la qual cosa aquestes seran més cares, menys accessibles i hi haurà un risc per a la imatge de marca de les empreses, perquè en un context d'escassetat de matèries primeres, el consumidor no permetrà que les empreses no utilitzin eficientment els recursos", apunta.
Aprofundint en el nou concepte, Lorena Jurado, directora de Residuorecurso.com, borsa de subproductes i matèries primeres, ha assenyalat que "l'economia circular es basa en un disseny industrial en tot el cicle de vida, pensant que aquest aprofitament es pugui vehicular, per la qual cosa la tornada dels productes al final de la seva vida útil té una gran importància". Residuorecurso.com és un marketplace per a empreses industrials en què aquestes anuncien (gratuïtament), compren i venen residus, subproductes i matèries primeres secundàries que va nàixer com a iniciativa de les Cambres de Comerç i que compta amb el suport de l'Agència de Residus de Catalunya.
 |
| Lorena Jurado, durant la seva internació al FIC. Eurecat |
El perquè radica en la normativa europea de residus de desembre de 2008 que busca la protecció del medi ambient i la salut humana i que introdueix uns objectius de reciclat i recuperació que hauran d'aconseguir-se abans de 2020 en relació amb els residus domèstics (50%) i els residus procedents de la construcció i les demolicions (70%), entre altres. Hi caben tots, des dels olis usats de motors de combustió fins als bio-residus, tots han de tenir un reciclatge posterior. "És cert que cada vegada anem a millor però encara que estem millorant, no tots ho fem igual: hi ha països com Suïssa, Bèlgica o Alemanya que llancen pocs recursos als abocadors, la mitjana europea està en el 28% i a Espanya estem en el 44%", al·lega Miguel A. Dora.
La segona vida dels productes
El discurs d'ambdós convençuts ha caminat també pel benefici econòmic, un factor clau per convèncer empreses i empresaris que reciclar és un imprescindible. Amb les xifres d'Eurostat a la mà, Jurado ha afirmat que "hi ha 900.000 empleats en gestió de residus i recuperació, amb un potencial de 400.000 més; realment és un sector que és rellevant perquè el valor afegit brut de béns afegits ambientals és del 5% del PIB". En idèntica línia, Dora ha destacat que "els requisits quantitatius de la Unió Europea són que en 2030 hi hagi un 65% de taxa de reciclatge que, en conjunt, suposarà un estalvi net de fins a 6.000 bilions d'euros i la creació de 170.000 llocs de treball derivats de la gestió de residus".
Amb aquesta descripció, el country manager de Saica Natur assegura que "les empreses han de començar la seva transformació i els passos per aconseguir-ho són consumir recursos renovables, utilitzar mercats líquids –els generats per l'economia col·laborativa, com el carsharing per exemple, etc.-, cadenes de valor interconnectades en les quals no es generen residus i cicles de vida més llargs que generin productes fets per durar". En definitiva, que els productes estiguin pensats perquè durin el màxim possible. "En realitat fem un ús bastant poc sostenible de les coses... El 80% de les coses que utilitzem s'usa una sola vegada, i no només parlem de l'embalatge. Cal saber que el cotxe mitjà a Europa està parat el 92% del temps", afirma contundent.
 |
| Miguel A. Dora explicant els requisits de la UE per a 2030. Eurecat |
La fabricació del futur
En aquest context i amb el risc ambiental essent una realitat palpable, la firma Saica Natur treballa amb diferents empreses per implementar-los els seus protocols de reciclatge i per això té les claus sobre com ha de ser la fabricació del futur: "Els diem que dissenyin un envàs que ja sigui reciclable, que sigui lleuger, que s'optimitzi el consum d'aigua –és el repte que té més incògnites per al futur-; que minimitzin la generació de residus, que treballin la logística -sabent que la majoria de la població futura va a estar a les grans ciutats i la producció d'energia", apunta el directiu de la companyia especialitzada també en la construcció d'instal·lacions que generin energia i usen com a combustible els residus que generen en el seu procés productiu.
Conscienciada de què els riscos ambientals són molt elevats, Lorena Jurado assegura que la solució també implica col·laborar entre tots, també amb els competidors. "La nostra meta permet trobar outputs en tota la cadena de valor, crec que és factible per a les pimes sempre que no s'eviti rebutjar la col·laboració en comú", afirma Jurado, al mateix temps que pronostica que "la gran empresa del futur serà una multiplicitat de petits agents que col·laboren entre ells".
De fet l'economia circular és un dels aspectes fonamentals del Decàleg de la indústria del futur que s'ha presentat durant la sessió d'aquest dimarts del Future Industry Congress. El document contempla les tendències que està introduint la denominada 4a revolució industrial, un procés que els experts confien que impulsarà la reindustrialització i que preveuen que estarà marcat per la robòtica, la sensorització i els wearables, la ciberseguretat, els sistemes ciberfísics, el Big Data i la impressió 3D.