15
d'Octubre
de
2013
Act.
13
de Març
de
2014
La Xina queda cada cop més lluny per al tèxtil català. En distància, i en temps. La idea de deslocalitzar la producció a l'extrem orient, tan comuna en l'imaginari del sector, és avui una rèmora del passat per a un bon grapat d'empreses del país, bàsicament pimes que aposten pel disseny i la qualitat i que requereixen de tirades curtes i flexibles. La majoria han optat per acostar la producció molt més a prop de casa. Portugal, Marroc o els països de l'Europa de l'Est són els preferits, per l'equilibri entre qualitat, preu i proximitat que ofereixen. Però creix el nombre d'empreses que decideixen anar més enllà, o millor dit, més a prop, i concentrar tot el procés de confecció a Catalunya. Perquè produir a casa torna a sortir a compte.
Control directe del procés productiu, garantia de qualitat, flexibilitat i disposició immediata d'estocs. Aquests són els motius que repeteixen com un mantra les empreses consultades que produeixen avui en dia el 100% de les seves peces a Catalunya, i que rebaten els arguments fins fa poc incontestables que impulsaven a deslocalitzar la producció a la Xina, Vietnam o Bangladesh. Avui prefereixen mirar als tallers del seu entorn més proper, o fins i tot dotar-se d'una fàbrica pròpia.
Qualitat sota control
"A l'empresa familiar on treballàvem fa uns anys produíem fora, però la qualitat era bastant dolenta, les peces venien amb moltes tares i el cost final s'acabava elevant", record Ariana Marín, dissenyadora tèxtil de l'empresa Fun*das BCN. Que un cop els robessin un camió sencer amb 2.000 peces de roba tampoc els ajuda a tenir un bon record de l'experiència. Fun*das BCN, empresa creada a l'any 2011 i que es dedica a produir teixits per a les principals marques de cadiretes i cotxets de nadons, confecciona totes les seves peces a Catalunya. "Fem produccions curtes però contínues, depenent del què marquin les vendes. Necessitem controlar al detall l'estoc de teixit i de producte per disposar sempre de liquiditat, així que és bàsic tenir els proveïdors ben a prop", destaca Marín.
A més de la botiga online de la marca, les creacions de Fun*das BCN es poden trobar a Barcelonakids.cat, un portal web que reuneix un bon grapat de marques catalanes de productes infantils que coincideixen en fabricar els seus productes al territori. Per exemple, Micu Micu, una firma igualadina de complements tèxtils per a nadons. Són molt rotunds a l'hora de defensar la conveniència de confeccionar a Catalunya. "Si algun projecte no el podem fabricar aquí, ni ens plantegem fer-lo fora", afirma Carles Piernas, Product Manager de l'empresa.
Després d'una elevada inversió en I D durant els últims cinc anys, a Micu Micu disposen de fàbrica pròpia i maquinària d'última generació. "A Igualada podem controlar la producció diàriament, tenim ma d'obra molt especialitzada, i molta qualitat en els acabats", destaca Piernas, referint-se a la gran experiència que acumulen a la capital de l'Anoia en l'àmbit del gènere de punt. Només troben avantatges en el fet de produir ben a prop de casa. "Controlem molt més el procés productiu del producte. Ens estalviem problemes de tares i retards", asseguren.
Empreses joves i veteranes
Buscar tallers de l'entorn més proper sovint és l'única solució per a aquelles empreses que tot just comencen a aventurar-se en el món tèxtil i que de moment treballen amb tirades curtes. És el cas de Rita Row, firma catalana de moda i joieria amb poc més d'un any de vida, que crea les seves pròpies col·leccions i que presumeix de produir-les al 100% en tallers locals. "Estem trobant empreses tèxtils del territori que permeten treballar amb produccions petites, fet que facilita molt la feina a firmes com la nostra", asseguren.
Centralitzar la producció a Catalunya no és tan sols una tendència d'empreses joves. N'hi ha també de veteranes que sempre s'han mantingut fidels a casa. "Nosaltres mai hem deslocalitzat la producció a l'estranger", explica Esteve Vilaseca, actual director de la firma Vilaseca S.A, que dissenya i confecciona la marca de roba interior Avet Set. Fundada l'any 1952 a Mataró, Vilaseca va generar una estructura industrial pròpia que, al contrari que moltes altres competidores, s'ha mantingut dempeus al territori. "Els costos de produir a casa són superiors, sobretot en mà d'obra, però a canvi podem controlar millor la qualitat, el servei i els estocs", afirma el gerent de l'empresa.
Els inconvenients a resoldre
En aquest retorn a casa, però, encara hi ha qüestions per polir per fer-lo del tot atractiu. Més enllà del cost més elevat de la mà d'obra, que les empreses que han relocalitzat la producció a Catalunya semblen disposats a assumir a canvi d'obtenir qualitat, es presenten altres problemes. Per exemple, la despesa energètica. "És la creu del procés productiu", destaquen des de Micu Micu. Les màquines de l'empresa treballen 24 hores al dia, 7 dies a la setmana, una mitjana de 10 mesos a l´any. "El preu de l'electricitat no para de pujar, així que és una despesa considerable", constaten.
Un altre element que encara juga en contra és un cert immobilisme per part dels tallers catalans. "Nosaltres apostem per ells, però també han d'estar disposats a fer coses noves", explica Ariana Marín, de Fun*das BCN. Els reclamen un canvi de xip per adaptar-se a les produccions continues a preus justos, i ser capaços d'assumir nous models i dissenys. "Els costa sortir de la samarreta i el polo, dels patrons de tota la vida", resumeix Martín
Control directe del procés productiu, garantia de qualitat, flexibilitat i disposició immediata d'estocs. Aquests són els motius que repeteixen com un mantra les empreses consultades que produeixen avui en dia el 100% de les seves peces a Catalunya, i que rebaten els arguments fins fa poc incontestables que impulsaven a deslocalitzar la producció a la Xina, Vietnam o Bangladesh. Avui prefereixen mirar als tallers del seu entorn més proper, o fins i tot dotar-se d'una fàbrica pròpia.
Qualitat sota control
"A l'empresa familiar on treballàvem fa uns anys produíem fora, però la qualitat era bastant dolenta, les peces venien amb moltes tares i el cost final s'acabava elevant", record Ariana Marín, dissenyadora tèxtil de l'empresa Fun*das BCN. Que un cop els robessin un camió sencer amb 2.000 peces de roba tampoc els ajuda a tenir un bon record de l'experiència. Fun*das BCN, empresa creada a l'any 2011 i que es dedica a produir teixits per a les principals marques de cadiretes i cotxets de nadons, confecciona totes les seves peces a Catalunya. "Fem produccions curtes però contínues, depenent del què marquin les vendes. Necessitem controlar al detall l'estoc de teixit i de producte per disposar sempre de liquiditat, així que és bàsic tenir els proveïdors ben a prop", destaca Marín.
A més de la botiga online de la marca, les creacions de Fun*das BCN es poden trobar a Barcelonakids.cat, un portal web que reuneix un bon grapat de marques catalanes de productes infantils que coincideixen en fabricar els seus productes al territori. Per exemple, Micu Micu, una firma igualadina de complements tèxtils per a nadons. Són molt rotunds a l'hora de defensar la conveniència de confeccionar a Catalunya. "Si algun projecte no el podem fabricar aquí, ni ens plantegem fer-lo fora", afirma Carles Piernas, Product Manager de l'empresa.
Després d'una elevada inversió en I D durant els últims cinc anys, a Micu Micu disposen de fàbrica pròpia i maquinària d'última generació. "A Igualada podem controlar la producció diàriament, tenim ma d'obra molt especialitzada, i molta qualitat en els acabats", destaca Piernas, referint-se a la gran experiència que acumulen a la capital de l'Anoia en l'àmbit del gènere de punt. Només troben avantatges en el fet de produir ben a prop de casa. "Controlem molt més el procés productiu del producte. Ens estalviem problemes de tares i retards", asseguren.
Empreses joves i veteranes
Buscar tallers de l'entorn més proper sovint és l'única solució per a aquelles empreses que tot just comencen a aventurar-se en el món tèxtil i que de moment treballen amb tirades curtes. És el cas de Rita Row, firma catalana de moda i joieria amb poc més d'un any de vida, que crea les seves pròpies col·leccions i que presumeix de produir-les al 100% en tallers locals. "Estem trobant empreses tèxtils del territori que permeten treballar amb produccions petites, fet que facilita molt la feina a firmes com la nostra", asseguren.
Centralitzar la producció a Catalunya no és tan sols una tendència d'empreses joves. N'hi ha també de veteranes que sempre s'han mantingut fidels a casa. "Nosaltres mai hem deslocalitzat la producció a l'estranger", explica Esteve Vilaseca, actual director de la firma Vilaseca S.A, que dissenya i confecciona la marca de roba interior Avet Set. Fundada l'any 1952 a Mataró, Vilaseca va generar una estructura industrial pròpia que, al contrari que moltes altres competidores, s'ha mantingut dempeus al territori. "Els costos de produir a casa són superiors, sobretot en mà d'obra, però a canvi podem controlar millor la qualitat, el servei i els estocs", afirma el gerent de l'empresa.
Els inconvenients a resoldre
En aquest retorn a casa, però, encara hi ha qüestions per polir per fer-lo del tot atractiu. Més enllà del cost més elevat de la mà d'obra, que les empreses que han relocalitzat la producció a Catalunya semblen disposats a assumir a canvi d'obtenir qualitat, es presenten altres problemes. Per exemple, la despesa energètica. "És la creu del procés productiu", destaquen des de Micu Micu. Les màquines de l'empresa treballen 24 hores al dia, 7 dies a la setmana, una mitjana de 10 mesos a l´any. "El preu de l'electricitat no para de pujar, així que és una despesa considerable", constaten.
Un altre element que encara juga en contra és un cert immobilisme per part dels tallers catalans. "Nosaltres apostem per ells, però també han d'estar disposats a fer coses noves", explica Ariana Marín, de Fun*das BCN. Els reclamen un canvi de xip per adaptar-se a les produccions continues a preus justos, i ser capaços d'assumir nous models i dissenys. "Els costa sortir de la samarreta i el polo, dels patrons de tota la vida", resumeix Martín