Segur que molts de vostès recordaran un famós anunci d'Ikea que diu així: "Esto no se toca, quita. Con esto no se juega, dale". La vida està plena de prohibicions malgrat clams i anhels de llibertat que emergeixen ja de ben petits. Dos grans filòsofs com Thomas Hobbes i Jean-Jacques Rousseau van posar sobre la taula de debat si l'ésser humà era bo o dolent per naturalesa i quin paper tenia la societat, la política o l'economia en tot plegat.
L'anglès hi veia guerra i pau, el francès hi veia més aviat (des)igualtat. "Tant si som bons com dolents, l'important és si és possible organitzar societats al voltant dels millors aspectes de la nostra naturalesa -empatia, generositat, solidaritat- o si podem tenir esperança i trobar formes enginyoses de donar un bon ús al nostre interès personal. Encara que pensis que som bons per naturalesa, la pregunta és si podem aprofitar les nostres millors qualitats davant les condicions socials i econòmiques de la modernitat", apunta el professor Robin Douglass del King's College de Londres i autor de Rousseau i Hobbes: Nature, Free Will, and the Passions (2015).
Douglass: "Tant si som bons com dolents, l'important és si és possible organitzar societats al voltant dels millors aspectes de la nostra naturalesa -empatia, generositat, solidaritat- o si podem tenir esperança i trobar formes enginyoses de donar un bon ús al nostre interès personal"
Avui, però, no parlarem de filosofia, naturalesa ni de records o anuncis d'infància. Poques hores després de celebrar -o lamentar pel simple fet d'haver d'existir- el Dia Mundial de la Reducció de les Emissions de CO2, La Tribuna d'aquest diumenge és sobre la pel·lícula Don't Look Up dirigida per Adam McKay i protagonitzada per Leonardo DiCaprio, Jennifer Lawrence o Meryl Streep, entre molts altres actors i actrius de bandera.
Definitivament, està prohibit mirar on no toca i és per això que ni se li acudeixi llegir aquestes 10 reflexions personals al voltant d'una paròdia de "ciència ficció":
- Els científics estan infravalorats i els polítics escolten poc o gens la societat civil.
- El canvi climàtic és una realitat imparable, per molt que Donald Trump cregui que és "un conte xinès".
- El poder del relat: "Washington sempre necessita un heroi".
- El click i les xarxes socials fan trontollar els mitjans de comunicació.
- La política actual sovint té més màrqueting, pirotècnia i escenografia que contingut real.
- El debat entre l'economia i la salut no comença ni acaba amb el coronavirus.
- El debat entre l'individu i la societat no comença ni acaba amb el coronavirus.
- Els algoritmes i les bases de dades dominaran el món: "Deixarem aquest home fora del sistema".
- Mirar cap a dalt no és només mirar l'espai o "fins a l'infinit i més enllà", sinó també el deep state que dirigeix el món.
- Hi ha una lluita de països i també una lluita de classes. Cada país és un món i cada classe té la seva lluita.
Tot plegat, esperant noves notícies sobre el coet -fora de control- de Space X i Elon Musk que xocarà contra la Lluna o sobre el coet rus -fora de control- que es dirigeix cap a la Terra. Mentrestant, ja sabem que hi ha una dona gran de Mèxic que es diu Angélica Torres i segueix lluitant contra el canvi climàtic després d'haver plantat més d'un milió d'arbres en una dècada.
Efectivament, Don't Look Up és una pel·lícula tan realista com absurda capaç de mostrar com una anestesiòloga amiga de la presidenta dels Estats Units dirigeix La Nasa o un cometa acaba amb La Terra després que un gran empresari del món de la tecnologia i amb poder en la política intenti aprofitar l'extinció del planeta per crear milers de llocs de feina i enriquir-se. L'últim sopar no és només una obra de Leonardo da Vinci, sinó també una escena familiar per a la història de Leonardo DiCaprio.
Mirar o no mirar. Tocar o no tocar. Ser bo o dolent. Creure o no creure. Viure o morir. Ser o no ser, que deia William Shakespeare. I això sí que sobretot depèn de nosaltres. “Un home sempre té opcions, es tracta d'escollir la correcta" i sí, "en veritat, ja ho teníem tot".