Quan la Comissió Europea va posar en marxa el programa NextGenerationEU ens va impactar la quantitat de recursos econòmics que es mobilitzaven. Mitjançant el Mecanisme de Recuperació i Resiliència (MRR) es va aprovar la concessió als estats membres de 725.000 milions dividits en préstecs i subvencions -pràcticament a parts iguals-. L’Informe Mensual de La Caixa ha dedicat el dossier d’aquest mes a veure com ha impactat, millor dit com està impactant, aquest programa en la nostra economia. És interessant fer-ne una lectura.
D’entrada analitzem les xifres que ens diuen on som. Com s’han repartit aquests fons? (Font: Comissió Europea).
Basant-se en el PIB: el país que més rebrà és Grècia (16,32% del seu PIB) i el que menys, Irlanda (el 0,23% del PIB). Espanya és el tercer en més rebre: l'11,5% del PIB.
Basant-se en les quantitats absolutes: el país que més rebrà és Itàlia (194.000 milions), el que menys, Luxemburg (241 milions). Espanya és el segon receptor en valor absolut: 153.000 milions.
Basant-se en les quantitats per càpita: Espanya és el que més toca per cap: 3.200 euros per càpita. El que menys, els irlandesos: 217 euros per càpita.
On som ara? Quina quantitat d’aquests fons s’han executat? Doncs qui més ha aprofitat els fons que li han tocat és França que n’ha assignat pràcticament el 74%. El que menys, Suècia amb un 1% (clar que a Suècia li van tocar 322 euros per persona, una dècima part que a Espanya). Però, atenció, Espanya només ha aplicat el 30% dels fons assignats. Aquest fet demostra la ineficàcia de l’administració espanyola -ja vaig denunciar, repetidament, els no-pagaments dels ajuts als automòbils elèctrics, a tall d’exemple-.
Qui més ha aprofitat els fons que li han tocat és França que n’ha assignat pràcticament el 74%
Si ens centrem a Espanya, podrem observar que, durant el període 2021-24, Andalusia és la comunitat autònoma que menys diners per càpita ha executat: 630 euros. La que més, Aragó, amb més de 1.600 euros per cap. Catalunya n’ha executat uns 900 euros per càpita.
Els fons MRR que haurà rebut Espanya (153.000 milions d’euros) és una quantitat fabulosa. Equival a l'11,5% del PIB espanyol. Ara bé, quina serà la contribució al creixement del PIB espanyol si s’apliquen només el 75% dels ajuts MRR en les dates previstes (Font: CaixaBank Research)?
Fins aquí hem descrit els ajusts NextGenerationEU pel que afecten Espanya. Ara bé, el que podem deduir de totes aquestes dades és que dir que es reben ajudes potser és fàcil. Allò que no és tan senzill és aplicar aquests ajuts de manera correcta i en el període de temps que correspon. Ja hem vist que, després de quatre anys d’aplicació, només hem aconseguit assignar el 30% dels recursos que podem rebre. Això significa que tenim una administració altament ineficaç -en el cas dels ajuts al cotxe i a l’electrificació la desídia és tan escandalosa que va empènyer el senyor Griffiths (president de SEAT) a dimitir com a president d’ANFAC (Asociación Española de Fabricantes de Automóviles y Camiones) com a senyal de protesta-.
Aquesta ineficàcia és molt més greu del que sembla, ja que aquests ajuts persegueixen altres efectes indirectes que van més enllà dels projectes afectats. La consolidació del programa NextGenerationEU és molt important per veure com desplegar les polítiques que es desprenen de l’anomenat Informe Draghi i que la Comissió ha pres com a full de ruta. Dit d’altra manera: en cas que s’estableixin futurs impulsos econòmics coordinats des de Brussel·les per a tota la Unió Europea (UE), com podran ser eficaços si els estats no són àgils a l’hora d’implementar-los? Tindran eficàcia a l’hora d’obtenir resultats? Si per aquests ajuts que es van idear per combatre la recessió provocada per la covid-19, hi ha tantes divergències a l’hora d’aplicar-los (75% França, 55% Alemanya, 45% Itàlia, però 30% Espanya), com ens ho farem ara que caldrà establir estímuls econòmics per, a més a més, rearmar el continent? Resultarà que el problema no és financer o econòmic sinó de pura eficàcia a l’hora de gastar els diners?
El desplegament dels projectes NextGenerationEU han quantificat un fet que tots els espanyols ja coneixíem: l’enorme ineficàcia de les administracions públiques espanyoles. A tots els nivells (central, autonòmiques i municipals). Que un establiment supermercat pugui trigar anys a ser obert a Barcelona, que els trens de Rodalies no funcionin, que qualsevol tràmit sigui un calvari burocràtic era, fins ara, un fet que quedava entre nosaltres. Ara està quantificat, i ho ha fet Brussel·les. Malgrat necessitar els diners, som incapaços d’invertir-los de forma seriosa i eficaç. Llevat dels països que no ho necessiten, només els estats més endarrerits (Romania, Hongria, Bulgària...) superen Espanya a l’hora de fer arribar a la població els ajuts tan necessitats per augmentar la productivitat. Quedin-se amb la xifra: de moment ens han regalat uns 75.000 milions d’un total de 153.000, i només hem estat capaços de gastar-nos-en 5.200 per any en projectes seriosos. Del tot inacceptable i molt preocupant de cara al futur.