Queda poc més d'un mes perquè se celebrin les eleccions al Parlament de Catalunya. Si tot va bé, i la pandèmia de covid-19 dóna treva en aquest sentit, el proper 14 de febrer se celebraran els comicis catalans i, amb la vista posada en aquesta data, l'Institut Ostrom ha fet arribar un informe amb 50 propostes a tots els partits que s'hi presenten. Propostes que tenen a veure amb la reforma de la mobilitat social, l'R+D, el mercat laboral, la sostenibilitat i la reforma de l'administració, entre d'altres. A més, segons assegura el think tank català en un comunicat, ja hi ha sis partits polítics que han incorporat algunes d'aquestes recomanacions en els seus programes.
Una de les propostes que té més rellevància és la de la professionalització de l'alta direcció pública, una proposta que té per objectiu "deslligar el funcionament de les institucions del cicle polític-electoral". Aquesta reforma, expliquen, "afectaria a direccions i subdireccions generals i directors d'agències, fundacions i consorcis, que passarien de ser nomenats a dit a ser escollit per un procés obert i competitiu". D'aquesta manera, l'accés a càrrecs públics seria per meritocràcia i no per interessos de partit, cosa que permetria que l'administració pública es reorientés cap a la "internalització de la intel·ligència i l'externalització del tràmit", tal i com exposa l'informe elaborat per la Comissió d'experts del Parlament que presideix Guillem López-Casasnovas.
La mobilitat social també té un paper protagonista en aquesta pluja de propostes. Així doncs, i amb el propòsit d'impulsar la mobilitat social, l'Institut Ostrom parla d'implementar un diagnòstic precoç i un suport suplementari per als estudiants amb dificultat, així com dotar els centres escolars de plena autonomia a l'hora d'escollir el personal docent i reforçar els programes de pagament per rendiment, entre altres coses.
D'altra banda, el think tank proposa derogar el control dels preus del lloguer i facilitar la construcció de nou habitatge agilitzant la concessió de llicències urbanístiques, destinant sòl dotacional a noves promocions i facilitant la conversió de locals comercials a habitatge, a més d’incrementar l’oferta de lloguer protegit per fer front al risc d’exclusió residencial.
I no només això. En l'àmbit fisal, proposen que s'estableixi un tipus únic del 18,5% en el tram autonòmic de l'IRPF, eliminar les reduccions i deduccions i apujar el mínim exempt no subjecte a retenció a 20.200 euros. La llista és llarga i també tracta l'àmbit laboral en matèria de teletreball, educació dual i participació d'empreses en el sistema de formació professional; proposa establir aliances público-privades en matèria d'R+D i liberalitzar el sector del taxi, entre moltes altres coses.
I és que, segons el president de l'Institut Ostrom, Eric Herrera, "els reptes presents i futurs necessiten una mirada de llarg abast per part de les diverses forces polítiques i desenvolupar una agenda reformista que consideri l’evidència i les millors pràctiques internacionals".