En les darreres setmanes, a Catalunya s’ha generat un intens debat sobre la possible pròrroga dels pressupostos de la Generalitat, una situació que pot tenir repercussions significatives en diversos àmbits. Aquest article analitza algunes de les principals conseqüències.
Sens dubte, l'aprovació dels pressupostos és una de les fites més importants per a qualsevol govern, ja que permet planificar i executar les polítiques públiques. En paraules de Joseph Stiglitz, Premi Nobel d'Economia: "Un pressupost no és només un acte econòmic; és un acte moral, perquè reflecteix les prioritats d’una societat". Tot i això, quan les dificultats polítiques impedeixen la seva aprovació, s’han de prorrogar els comptes de l'exercici anterior.
Això és el que pot passar aquest any, tant a Catalunya, com a Barcelona i a Espanya. Aquesta situació comporta diverses implicacions que afecten la gestió de les finances públiques i la implementació de noves iniciatives. Malauradament, a Catalunya aquest no és un tema nou, ja que portem més de quinze anys en què les pròrrogues pressupostàries han estat molt freqüents. El pressupost del 2023, per exemple, ja es va prorrogar el 2024. Per tant, si es torna a prorrogar ja serà el segon any amb el pressupost del 2023.
D’entrada, quan un pressupost no s'aprova en el termini previst, es prorroguen les partides de l'any anterior. Això significa que:
- Es mantenen les despeses corrents, com ara els salaris dels funcionaris i les subvencions per a activitats d'interès públic amb caràcter permanent.
- No es poden ampliar les plantilles ni aprovar noves ofertes públiques d'ocupació, llevat que s'hagin previst anteriorment.
- Tot i que un pressupost es pugui prorrogar, no totes les seves partides es prorroguen. Per exemple, les inversions no es poden mantenir. Si en el pressupost anterior es va assignar una partida per construir una escola, un cop finalitzada l'obra, aquesta partida s'extingeix i no es prorroga. En canvi, si es destinaven fons al manteniment d’aquesta escola, aquesta despesa sí que es pot prolongar.
- Així mateix, es poden continuar executant compromisos plurianuals iniciats en exercicis anteriors. Però, amb un pressupost prorrogat, en principi, no es poden engegar nous projectes.
En aquest context, l'absència d'un nou pressupost limita la capacitat de resposta del govern davant noves prioritats o emergències, ja que qualsevol desviació ha de ser aprovada mitjançant suplements de crèdit al Parlament, un procés més lent i burocràtic. Com que la burocràcia ja és un problema greu que anem denunciant de fa anys, la pròrroga pressupostaria encara ho empitjora més.
La pròrroga pressupostària no suposa una reducció immediata dels recursos disponibles, però sí que dificulta la seva execució. Les inversions en infraestructures, nous programes socials o projectes estratègics poden quedar en suspens, afectant el creixement econòmic i la qualitat dels serveis públics. A més, la no aprovació del pressupost pot generar incertesa en els mercats i en la inversió.
L'absència d'un nou pressupost limita la capacitat de resposta del govern davant noves prioritats o emergències
En el cas de Catalunya, la consellera d'Economia i Finances, Alícia Romero, ha destacat que, tot i les dificultats que comporta una pròrroga pressupostària, la Generalitat disposa de mecanismes per garantir la continuïtat de les polítiques públiques essencials. Així, segons ha explicat en els darrers dies, l'any 2025 es podrien incorporar fins a 4.000 milions d'euros addicionals, fruit de la millor recaptació, mitjançant suplements de crèdit aprovats. Això es fa via decret llei que aprova el Govern i que posteriorment ha d’aprovar el Parlament per majoria absoluta. Per altra banda, i en relació amb l’habitatge, un dels temes més sensibles actualment, la consellera Romero ha subratllat que "hi hagi pressupostos o no, garantirem els recursos necessaris per a les polítiques d'habitatge". Així mateix, ha recordat que l'Institut Català de Finances (ICF) ja ha aprovat el seu pressupost, la qual cosa permet mantenir part del finançament d'aquestes iniciatives. Dit això, crec que un escenari possible és que el pressupost s’acabi aprovant, com també pot passar tant a l’Ajuntament de Barcelona.
En definitiva, la pròrroga d'un pressupost no implica la paralització del govern, però sí que perjudica la credibilitat dels partits polítics, dificulta la gestió i genera una major burocràcia per tirar endavant noves iniciatives. Per això, és fonamental que els partits polítics trobin fórmules de consens que permetin superar les dificultats. Prorrogar un pressupost, en un món en el qual tot va molt de pressa, ens fa perdre oportunitats.