Des de la seva reelecció el 5 de novembre passat, Donald Trump no ha deixat de donar titulars i disgustos a l'economia mundial. La decisió d'imposar aranzels a les importacions dels Estats Units ha demostrat ser una estratègia erràtica, negociadora i d’elevat risc perquè amenaça de desencadenar una recessió global.
Amb data d'11 d'abril de 2025, els aranzels en vigor són un tipus general del 10% a tots els productes que entren als Estats Units, que puja al 25% en el cas dels automòbils i components, i de l'acer i alumini, i al 145% si procedeixen de la Xina, incloent-hi semiconductors, maquinària industrial i components electrònics americans, la qual cosa és un tret al peu per a l’economia nord-americana. Al Canadà i Mèxic també s'han imposat aranzels particulars fruit d'una negociació prèvia. De moment, estan exclosos de la tarifa global del 10% el petroli i combustibles, la fusta, el coure, els semiconductors i productes farmacèutics, aquesta última excepció beneficia especialment a Catalunya perquè té un pes important en l’exportació total als Estats Units.
La Unió Europea (UE) ha reaccionat encertadament. La resposta ha estat mesurada perquè tingui els menors efectes possibles sobre el consum dels europeus, i a més ha estat ràpida i unida, però s'ha suspès durant 90 dies per facilitar la negociació amb els Estats Units.
Des del Dia de l'Alliberament (2 d'abril), els mercats han reaccionat amb gran nerviosisme i elevada volatilitat, com probablement continuarà sent mentre durin les negociacions. A tancament de la sessió del 10 d'abril, l'índex S&P 500 acumulava una caiguda del 7%, mentre que el Nasdaq retrocedia un 10%, afectat per l'exposició internacional del sector tecnològic. A Europa, l'Ibex-35, ha perdut un 7,8%, semblant al Dax alemany (-8,3%). El temor a una guerra comercial perllongada, especialment entre EUA-Xina, amb efectes de segona ronda sobre la inflació, la inversió i l'ocupació global, ha portat els inversors a replegar-se cap a actius més segurs, mentre que els sectors industrials, tecnològics i exportadors han patit les pèrdues més importants.
Un dels girs més significatius de Trump va ser l'anunci d'una moratòria de 90 dies en l'aplicació dels aranzels recíprocs. A què es va deure aquest canvi de rumb? La raó principal sembla haver estat la venda massiva de bons del Tresor. El rendiment del bo a 10 anys es va disparar al 4,5% generant alarma a la Reserva Federal (Fed) i al Departament del Tresor. Un tipus tan elevat encareix el cost de finançament de l'Estat i pressiona a l'alça els tipus hipotecaris i corporatius, amb el consegüent risc per a l'economia dels Estats Units. Queda clar que l’estratègia de Trump està xocant amb les mateixes debilitats estructurals de l'economia dels EUA, especialment la seva elevada dependència del finançament extern, i la Xina, que és la principal tenidora del deute públic nord-americà, ho estaria aprofitant en aquesta lluita comercial.
La política aranzelària de Trump no només afecta els mercats financers, sinó que també té implicacions per al creixement econòmic global, encara que es visualitzi de manera més lenta. L'OCDE ha reduït les previsions de creixement per als Estats Units al 2,2% el 2025 i a l'1,6% el 2026, tot assenyalant que la política aranzelària frenarà l'economia nord-americana. Les barreres comercials encareixen els béns intermedis, redueixen la competitivitat de les exportacions i creen distorsions a les cadenes de subministrament.
Les exportacions directes espanyoles als Estats Units representen l'1,4% del PIB espanyol; Catalunya concentra el 23,9% d'aquestes exportacions
A Espanya, l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef) estima que la guerra comercial podria restar fins a 0,5 punts percentuals al creixement del PIB el 2025 (8.000 milions d'euros). Les exportacions directes espanyoles als Estats Units són de poc més de 18.200 milions d'euros el 2024, que representen l'1,4% del PIB espanyol, un percentatge gens menyspreable. Catalunya concentra el 23,9% d'aquestes exportacions: 4.351 milions d'euros el 2024, el 4,3% de les exportacions totals. Més de 3.000 empreses exporten regularment al mercat nord-americà, especialment als sectors de maquinària, farmacèutic, químic i perfumeria, tots amb alta exposició a mercats internacionals.
Tot i això, Espanya i Catalunya s'enfronten al xoc aranzelari en millors condicions de partida que els seus veïns europeus. Amb un creixement interanual molt superior al 3% durant l'últim any -basat sobretot en el sector serveis i en una població creixent- i amb una menor dependència del mercat nord-americà en el vessant industrial, l’impacte directe es preveu menor al d’altres economies com Alemanya, Itàlia o França.
Tot i això, cal tenir en compte que l’afectació pot ser important per a determinades empreses i territoris de Catalunya amb una elevada concentració d’exportació cap als Estats Units (per exemple, en oli d’oliva, vi, maquinària industrial o perfumeria). També cal considerar el possible impacte sobre el sector turístic, atès que els turistes estatunidencs representen el 9,4% dels turistes internacionals a Catalunya, el tercer país més important després de França i el Regne Unit.
La inflació podria repuntar fins al 4% anual als EUA si la guerra comercial s'intensifica, cosa que obligaria la Reserva Federal a reconsiderar el seu cicle de retallades de tipus
Un dels impactes econòmics a seguir més de prop és l'inflacionari. La nova tensió comercial pot generar un “segon cicle inflacionari” a les economies desenvolupades a causa dels aranzels, però que es podria veure compensat en part per la baixada del preu del petroli i altres matèries. Als EUA es preveu que la inflació pugui repuntar fins al 4% anual si la guerra comercial s'intensifica, cosa que obligaria la Reserva Federal a reconsiderar el seu cicle de retallades de tipus.
En definitiva, l'ofensiva aranzelària de Trump no només representa una amenaça per al comerç internacional, sinó que també soscava el multilateralisme i l'estabilitat de les regles comercials establertes des de la Segona Guerra Mundial. La incertesa generada pel retorn del proteccionisme apareix com el nou cigne negre que posa en risc les inversions i amenaça l’economia mundial.