Beus aigua de l’aixeta o envasada? Si ets dels que en compra, t’hi fixes en l’origen? I en la composició? El debat està obert en aquest àmbit. Hi ha detractors de les aigües embotellades pel cost extra que suposa a final de mes, pels residus que genera i també perquè implica anar al supermercat a buscar un bé que podem obtenir de l’aixeta. No obstant això, no a tot arreu es pot beure ni té un sabor prou bo.
A Catalunya s’envasa prop del 20% del total de litres que s’embotellen a l’Estat espanyol, segons les dades més recents de l’Associació Catalana d’Envasadors d’Aigua. És una xifra que ha anat a la baixa si es compara amb la de fa 10 anys, quan representava el 27%, però avui dia suposa un volum de gairebé 1.300 milions de litres i un mercat de 270 milions d’euros. A escala europea, Espanya és el tercer país que més aigua d’aquest tipus beu: 115 litres per càpita. I Barcelona és una de les ciutats on més se’n compra pel mal sabor que, diuen els habitants, té la de l’aixeta. Es calcula que prop del 60% en va a buscar al supermercat.
La tria predilecta és l’aigua sense gas, és el 96% de la demanda, i en format ampolla. L’envàs de més de cinc litres, el que seria garrafa, suposa només el 30%. I per descomptat, el 58% de les vendes és per al consum a la llar.
Aixeta vs. ampolla
L’argument més clar a favor d’omplir el got amb el líquid que surt de l’aixeta és l’ecologia. No s’usen plàstics i, per tant, no es generen residus. Ara bé, aquesta aigua està desinfectada amb clor i químics com nitrats o fluorurs, però també s’hi han detectat altres elements com plaguicides, pesticides, hormones, drogues o metalls pesants. Pot ser una informació alarmant, però l’Organització Mundial de la Salut ha reiterat en diverses ocasions que la seva presència és minsa i no són un risc per a la salut.
En el cas de les aigües embotellades, tampoc és tot net. Certament, no estan sotmeses als tractaments anteriors, però el plàstic allibera substàncies químiques capaces d’alterar l’equilibri hormonal de l’organisme. Tanmateix, són elements que s’han trobat, també, en quantitats mínimes i permeses per la normativa europea.
Del Montseny i les Guilleries
Si optem per comprar aquest bé tan preuat, hem de saber que a Catalunya l’activitat es concentra al parc natural del Montseny (Vallès Oriental) i a les Guilleries (La Selva). Però les 15 comercialitzadores que hi ha es reparteixen arreu del territori. La majoria tenen una o dues marques, amb l’excepció de les aigües de Danone, que té Font Vella i Fonter –de la qual es comptabilitzen dos perquè té dues deus diferents-; i Premium Mix Group, que té Vichy Catalan, Estrella I, Fontdor, Sant Hilari, Malavella, Estrella V, Font del Regàs i Les Creus.
Danone és la companyia que més presència té al mercat. El 2017 va tancar amb 24.677 milions d’euros de facturació, impulsat especialment per aquesta beguda bàsica –amb un creixement del 4,7% al darrer exercici- i el segment de la nutrició especialitzada. Els iogurts, el seu clàssic, van a la baixa: un 1,3% menys de beneficis anuals. L’encert de la companyia de lactis pel que fa a l’aigua és el seu domini en la restauració. Compta amb Font Vella i Lanjaron com a marques fortes en el gran consum, però és més habitual trobar-les als restaurants de l’Estat espanyol que no pas qualsevol dels noms de Premium Mix Group.
La procedència de cadascuna de les aigües, així com la resta de marques amb segell català, es poden consultar a la llista d’aigües minerals naturals reconegudes de Catalunya del Departament de Salut. I no són pas marques desconegudes, totes les hem vist en un moment o altre al supermercat.
Pel que fa a les marques blanques, normalment l’etiqueta especifica de quina deu prové. Aquest és un dels productes dels quals saber l’origen és realment ben fàcil.
Fixar-se en la composició
Les opinions respecte a la millor marca són molt diverses. Alguns experts apunten que la diferència entre les més cares i les més barates és tan petita que no paga la pena barallar-s’hi per trobar “la millor”. D’altres, opinen que cada petita variació en la composició farà que a la llarga hi hagi algun desequilibri en la salut de les persones.
Sense ser-ne experts en la matèria, es podria dir que les que tenen un residu sec més alt – més minerals dissolts-, es noten molt més espesses quan es prenen. També hi influeix la quantitat de bicarbonat. Si és elevat, fa que la sensació en beure-la sigui més dura. Per això es recomana optar per les aigües de mineralització dèbil quan es tracti només de treure la set, i buscar-ne de més fortes quan es pretengui remineralitzar el cos. En el cas dels infants o malalts, la norma general és evitar nivells de sodi massa elevats.
Sortosament, entre les marques catalanes que es troben als lineals de les grans superfícies n’hi ha de tota mena. Per tant, mantenir el criteri de producte de proximitat i adaptar-lo a les necessitats de cadascú és ben fàcil.
La butxaca mana
Com passa amb tot, el ventall de preus és amplíssim. Podem trobar envasos que tenen un cost de 0,09 euros per litre fins a pràcticament 4 euros. Tot va en funció de la marca i de la quantitat. Cal recordar que en les ampolles, com més petites, més car es paga el litre. I, posats a prendre consciència, més residus es generen.