• Economia
  • La pujada dels tipus d’interès també arriba als dipòsits

La pujada dels tipus d’interès també arriba als dipòsits

Aquest dimecres els bancs espanyols han de tornar al BCE 38.000 milions d'euros: com ens afectarà aquesta devolució?

Christine Lagarde, presidenta del Banc Central Europeo | Europa Press
Christine Lagarde, presidenta del Banc Central Europeo | Europa Press
28 de Juny de 2023

En els tipus d'interès hi ha una anomalia: tots han pujat (préstecs, hipoteques, deute públic...) excepte els que afecten els dipòsits. En aquests moments, al nostre país els tipus mitjans de les hipoteques estan al 4% i els interessos dels préstecs a empreses i particulars al voltant del 5%. En canvi, els tipus d'interès dels dipòsits se situen entre el 0,3% i l'1%, mentre que a Europa ja superen el 2%. Per tant, les empreses i les famílies que estan endeutades estan patint la pujada de tipus d'interès, però els que tenen estalvis no s'estan beneficiant del cicle alcista dels tipus d'interès. Aquest panorama pot canviar, ja que s'estan produint esdeveniments que fan pensar que ben aviat també pujaran els tipus d'interès dels dipòsits.

Un fet molt important el tenim avui mateix, ja que els bancs de l'eurozona han de tornar 477.000 milions d'euros que el Banc Central Europeu (BCE) els va deixar en 2020 per a fer front als efectes econòmics de la pandèmia. Eren diners prestats a un tipus negatiu de l'1%. D'aquest import, 38.000 milions d'euros l'han de tornar els bancs espanyols. Amb aquesta amortització, la major part dels diners prestats pel BCE durant la pandèmia (que varen arribar a 2,2 milions d'euros per al conjunt dels bancs europeus) ja s'hauran tornat, tot i que encara quedarà per tornar una petita part que venç a finals d'any i en 2024. Aquesta devolució tindrà conseqüències en els bancs:

· La banca reduirà la seva liquiditat. Ara això no és un problema, ja que la liquiditat és molt alta. D'acord amb els requisits de Basilea aprovats després de la crisi financera global de 2008, els bancs han de tenir una liquiditat que els permeti cobrir les sortides dels pròxims 30 dies en cas que es produeixi una situació d'estrès al sistema bancari. Això és mesura amb la ràtio de cobertura de liquiditat, que ha de ser del 100% com a mínim. Molts bancs tenen aquesta ràtio al voltant del 200% i, per això, tenen una bona posició de liquiditat. Aquest requisit de liquiditat no l'havien de complir els bancs mitjans nord-americans, com el Silicon Valley Bank i el Signature Bank, i és un dels motius que expliquen la seva fallida.

La banca reduirà la seva liquiditat, però això no és un problema, ja que la liquiditat ara mateix és molt alta

· Els bancs deixaran de disposar de diners sense cost, el qual perjudicarà el seu compte de resultats que fins ara tenia aquesta subvenció.

· Es pot iniciar una guerra pels estalvis dels clients i una pujada dels tipus d'interès dels dipòsits, ja que els bancs s'esforçaran a captar més diners.

· Els bancs pujaran els tipus d'interès dels crèdits que concedeixen als seus clients, per tal de mantenir el seu marge de beneficis. Els tipus d'interès de les hipoteques, que fa un any estaven al voltant de l'1%, ara estan en un 4%. I la resta dels préstecs ja estan en un 5% de mitjana.

Els tipus d'interès alts continuaran com a mínim fins principis de 2025

Tot apunta que els tipus d'interès alts continuaran com a mínim fins principis de 2025. El motiu és que la inflació subjacent s'ha començat a frenar, però continua massa alta. Recordem que la inflació subjacent és la que no té en compte els productes que tenen més volatilitat (aliments no elaborats com fruita i verdura, energia i combustibles) i, per tant, és un indicador que informa millor de la tendència que està agafant la inflació. Per tant, els bancs centrals encara aposten per les pujades de tipus d'interès. En el cas del BCE, ja porta vuit pujades consecutives. És el període de més pujades des que es va fundar ara fa 25 anys. Ara estan al 3,5% (havien estat negatius, -0,50%, en 2019) i s'espera que pugi fins al 3,75% aquest juliol, un percentatge que no veiem des de l'any 2000.

Com ha declarat en repetides ocasions Christine Lagarde, presidenta del BCE, els tipus d'interès continuaran a l'alça mentre no es vegi que la inflació comença a reduir-se per a situar-se en l'objectiu del 2% anual. De moment, les previsions del BCE estimen que la inflació se situarà en el 5,4% en 2023, quan la previsió anterior era del 5,3%. Per al 2024 es preveu que la inflació es redueixi fins al 3% i en 2025 fins al 2,2%. Per tant, mentre aquest panorama no canviï veurem que els tipus d'interès continuaran alts. Això és el que està passant des de finals de 2021.

Una recessió important és poc probable, tot i que les restriccions monetàries estan perjudicant moltes famílies i empreses

Un fet que podria modificar aquestes previsions seria que l'economia es frenés massa. En cas de caiguda excessiva de l'activitat econòmica els plans dels bancs centrals podrien canviar, ja que el que estan intentant és combatre la inflació sense posar en perill l'economia. De moment, una recessió important és poc probable, tot i que les restriccions monetàries estan perjudicant moltes famílies i empreses que obtenen menys crèdits i a costos molt més alts. Però, de moment, l'atur està en mínims històrics a la Unió Europea (6,5%) i els salaris estan augmentant força (per sobre del 5%).

En resum, per als mesos vinents s'esperen pujades en els tipus d'interès i, finalment, també en els dels dipòsits. I així ens mantindrem mentre la inflació no s'encamini cap al 2%, o l'economia no entri en una clara recessió.