11
de Febrer
de
2016
Act.
11
de Febrer
de
2016
L'augment del salari mínim a Barcelona ajudaria a reduir la pobresa i les desigualtats i no tindria un efecte negatiu sobre l'ocupació, segons un estudi de la Universitat de Barcelona (UB), que ha fet una comparació de diversos països per avaluar possibles avantatges i riscos d'adoptar aquesta mesura a la capital catalana.
Els autors de l'estudi, Raül Ramos i Jordi Suriñach, han presentat l'informe aquest dimecres en roda de premsa juntament amb la consellera de Treball, Afers Socials i Famílies, Dolors Bassa, i el regidor d'ERC a l'Ajuntament de Barcelona, Alfred Bosch, que ha defensat la implantació d'un salari mínim rondant els 1.000 euros a l'àrea metropolitana de Barcelona.
L'estudi, encarregat per l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), conclou que, si es fa un augment moderat del salari mínim, l'evidència no mostra que hi hagi impactes destacables sobre el mercat de treball, és a dir, que no suposaria un augment de l'atur, tot i que sí que podria passar que alguns col·lectius menys qualificats o amb especials dificultats d'inserció laboral tinguessin més dificultats per trobar feina.
Alhora, és probable que es produís un augment dels preus d'alguns productes, tot i que també hi hauria un increment de la capacitat d'adquisició de les famílies, cosa que ajudaria a activar la demanda i el consum.
També com a punts a favor, permetria ajustar els salaris més baixos al cost de la vida i podria incentivar una millora en la capacitat formativa dels treballadors, ja que hi ha ocupacions que amb el salari mínim de 650 euros les realitzen persones menys qualificades i podrien passar a ser desenvolupades per gent més ben formada, cosa que incentivaria una formació superior.
El principal aspecte a favor és la reducció de la pobresa i la desigualtat salarial, i alhora podria reduir la despesa social, perquè podria suposar que ja no calguessin ajudes socials complementàries per a treballadors amb sous molt baixos.
Salari indigne
Bosch ha defensat que l'AMB està a favor d'augmentar el salari mínim "per decència i dignitat", ja que ha considerat que l'actual SMI és indigne tenint en compte el cost de la vida a Barcelona, que ha assegurat que és un 27% superior a la resta de l'Estat.
Ha assenyalat que el possible efecte negatiu d'augment de preus a la ciutat seria "molt moderat" i es podria absorbir fàcilment per l'important pes del turisme.
La consellera també ha considerat l'actual salari mínim estatal "de cap manera és coherent" amb el cost de la vida, i ha assenyalat que la Generalitat té recursos per incentivar aquesta pujada del sou mínim, com exigir-la a les empreses contractades pel Govern.
Ha reiterat la necessitat de treballar amb els agents econòmics i socials "per posar les bases per a un futur país molt millor", i ha indicat que ara és el moment de dialogar i definir propostes com aquesta.
Altres ciutats
L'estudi ha comparat les experiències similars d'altres ciutats d'arreu del món. L'any 2006, 119 ciutats dels Estats Units comptaven amb un SMI diferenciat, entre les quals sis amb més d'un milió d'habitants, com ara Nova York, Los Angeles i Chicago. Però també al Canadà, el Japó o Mèxic hi ha indicadors semblants.
Els autors de l'estudi, Raül Ramos i Jordi Suriñach, han presentat l'informe aquest dimecres en roda de premsa juntament amb la consellera de Treball, Afers Socials i Famílies, Dolors Bassa, i el regidor d'ERC a l'Ajuntament de Barcelona, Alfred Bosch, que ha defensat la implantació d'un salari mínim rondant els 1.000 euros a l'àrea metropolitana de Barcelona.
L'estudi, encarregat per l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), conclou que, si es fa un augment moderat del salari mínim, l'evidència no mostra que hi hagi impactes destacables sobre el mercat de treball, és a dir, que no suposaria un augment de l'atur, tot i que sí que podria passar que alguns col·lectius menys qualificats o amb especials dificultats d'inserció laboral tinguessin més dificultats per trobar feina.
Alhora, és probable que es produís un augment dels preus d'alguns productes, tot i que també hi hauria un increment de la capacitat d'adquisició de les famílies, cosa que ajudaria a activar la demanda i el consum.
També com a punts a favor, permetria ajustar els salaris més baixos al cost de la vida i podria incentivar una millora en la capacitat formativa dels treballadors, ja que hi ha ocupacions que amb el salari mínim de 650 euros les realitzen persones menys qualificades i podrien passar a ser desenvolupades per gent més ben formada, cosa que incentivaria una formació superior.
El principal aspecte a favor és la reducció de la pobresa i la desigualtat salarial, i alhora podria reduir la despesa social, perquè podria suposar que ja no calguessin ajudes socials complementàries per a treballadors amb sous molt baixos.
Salari indigne
Bosch ha defensat que l'AMB està a favor d'augmentar el salari mínim "per decència i dignitat", ja que ha considerat que l'actual SMI és indigne tenint en compte el cost de la vida a Barcelona, que ha assegurat que és un 27% superior a la resta de l'Estat.
Ha assenyalat que el possible efecte negatiu d'augment de preus a la ciutat seria "molt moderat" i es podria absorbir fàcilment per l'important pes del turisme.
La consellera també ha considerat l'actual salari mínim estatal "de cap manera és coherent" amb el cost de la vida, i ha assenyalat que la Generalitat té recursos per incentivar aquesta pujada del sou mínim, com exigir-la a les empreses contractades pel Govern.
Ha reiterat la necessitat de treballar amb els agents econòmics i socials "per posar les bases per a un futur país molt millor", i ha indicat que ara és el moment de dialogar i definir propostes com aquesta.
Altres ciutats
L'estudi ha comparat les experiències similars d'altres ciutats d'arreu del món. L'any 2006, 119 ciutats dels Estats Units comptaven amb un SMI diferenciat, entre les quals sis amb més d'un milió d'habitants, com ara Nova York, Los Angeles i Chicago. Però també al Canadà, el Japó o Mèxic hi ha indicadors semblants.