Catalunya és el primer productor de carn de porc de l’Estat espanyol. El 2017, la producció de porcí a Espanya va superar els 4 milions de tones, de les quals 1,8 milions de tones es van produir al territori català (un 41,8% del total), segons dades extretes de l’Informe del sector porcí 2017. A més, segons Innovacc, el clúster del sector carni català, Catalunya exporta gairebé el 50% de la producció de carn de porc. Però què fem amb tots els fems dels porcs, especialment en zones tradicionalment ramaderes com Osona o Les Garrigues?
La normativa exigeix controlar i limitar la quantitat de nitrogen que s'utilitza com a fertilitzant en els camps, però això requereix una inversió en noves infraestructures i sistemes d'emmagatzematge que els petits productors veuen difícil d'assumir. Davant tot això, el tractament dels purins en plantes de biogàs obre la porta a una nova oportunitat de negoci per donar un ús a tot l'excedent de purí que hi ha actualment en algunes granges catalanes. Una oportunitat que es presenta aquest divendres a Vic en el primer Saló del Biogàs i el Tractament de Purins.
La culpa és dels purins
Normalment se li dóna la culpa als purins de la contaminació de les aigües i els aqüífers de Catalunya. Però en algunes àrees sense granges, aquestes àrees també estan contaminades per nitrats a causa de l’ús de fertilitzants, siguin químics o d’origen animal. “A Catalunya hi ha zones vulnerables on no hi ha cap granja. Per tant, els causants no són exclusivament els ramaders”, apunta el responsable del sector porcí de la Unió de Pagesos, Rossend Saltiveri. No obstant això, és evident que l’excés de granges en alguns llocs pot haver ajudat als alts nivells de nitrats.
Els purins contenen nitrogen i el nitrat és una forma oxidada del nitrogen. Quan els purins entren en contacte amb el sòl, el nitrogen s’oxida i si aquest s’escampa per la terra i arriba als aqüífers, llavors es contamina. És per això que els agricultors i ramaders han d’intentar fertilitzar de la millor manera possible, infiltrant els purins en el sòl, i en les quantitats necessàries i en el moment adequat.
A més, les dejeccions ramaderes, com tots els fems, contenen amoníac, que si s’escampa a l’aire, es desprèn i arriba a l’atmosfera. Això provoca males olors i la creació d’àcid nítric, que és el precedent de la pluja àcida. “I també hi ha un altre efecte col·lateral i és que si l’amoníac el perdem a l’atmosfera, estem perdent un recurs que es podria utilitzar com a fertilitzant”, explica el professor emèrit de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), Xavier Flotats. Però els excrements dels animals no només contenen amoníac, sinó també metà, un gas que provoca un efecte hivernacle 23 vegades superior al CO2.
Amb tots aquests problemes de contaminació, què fem amb les dejeccions dels porcs? Tant Flotats com Saltiveri coincideixen en el fet que les granges han d’incrementar la seva capacitat d’emmagatzematge dels purins. Però això suposa una inversió pels pagesos que a vegades és difícil d’assumir.
Economia circular amb les dejeccions ramaderes
Una de les solucions per reduir la contaminació provocada pels purins és la creació de basses exteriors cobertes on els ramaders puguin emmagatzemar els fems dels animals durant el temps que no s’utilitza com a fertilitzant. Avui dia, encara moltes granges tenen una estructura antiga i les dejeccions del bestiar es queden a sota dels animals. “L’ideal, i és una tendència que ja s’està fent a Europa, és que els pagesos treguin els purins de la nau cada dia i els portin a unes basses exteriors cobertes que evitin que gasos com el metà i l’amoníac es desprenguin a l’atmosfera”, assenyala Flotats. No obstant això, segons el professor de la UPC, de totes les granges de Catalunya només 10 tenen basses cobertes, “una xifra molt baixa”, puntualitza.
Flotats, de la UPC: "No hi ha cap normativa que exigeixi que les basses d'emmagatzematge de purins siguin cobertes. Les que hi ha és per bona voluntat dels ramaders"
El problema rau en el fet que no hi ha cap normativa que exigeixi que les basses d’emmagatzematge de purins siguin cobertes. “Al final, tot el que s’ha fet ha estat per la bona voluntat del ramader”, apunta Flotats. Per al gerent d’Innovacc, Eudald Casas, el petit ramader té poca capacitat d’inversió i no pot actuar massa, però la consciència per la bona gestió dels purins i dels fertilitzants ha millorat molt en els darrers anys.
Una altra solució és la creació d’una planta de biogàs. Aquestes plantes el que fan és, d’una banda, extreuen el gas dels purins per generar energia i, d’altre costat, permeten separar la part líquida del purí de la sòlida. D’aquesta manera, la part sòlida conté molts més nutrients que es poden utilitzar com a fertilitzants. “A més, en el moment en què s’asseca el purí, el metà es crema i es converteix en CO2, reduint l’efecte hivernacle”, apunta Flotats.
El biogàs, un altre ús
El tractament de purins en plantes de biogàs obre una oportunitat de negoci per als ramaders en l’àmbit de l’economia circular. Gràcies a la transformació dels purins en biogàs, les granges poden utilitzar aquesta energia per fer funcionar la calefacció o tenir aigua calenta. A Europa, hi ha 17.662 plantes de biogàs, de les quals el 59% s'ubiquen a Alemanya. El segon país amb més instal·lacions és Itàlia (1.555 plantes), seguit de França (717 plantes). Espanya compta amb 139 plantes de biogàs, segons dades facilitades pel Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya.
Actualment a Catalunya hi ha en funcionament 11 plantes de biogàs en granges que utilitzen purins, siguin de porc o de vedella. Cada any es bio digereix al voltant de 600.000 metres cúbics de dejeccions, de les quals més del 70% d'aquests excrements són bio digerits per quatre plantes conjuntes: Bioenergia Almenar, Vag, Tracjusa i Sava.
No obstant això, el professor de la UPC alerta que en el cas de les granges petites, la capacitat que tenen de produir suficient energia amb el biogàs no és molt elevada. “Si mirem la inversió econòmica d’una planta de biogàs només per produir energia, no surt a compte, però té molts altres avantatges”, assenyala.
Així, les plantes de biogàs transformen els purins de tal manera que elimina les males olors, redueix les emissions de gasos d’efecte hivernacle, millora les característiques dels purins com a fertilitzant i permet separar la part líquida de la part sòlida del purí sense perdre el nitrogen que conté, la qual cosa facilita el seu transport a altres zones del territori.
El transport del purí, una oportunitat de negoci?
Catalunya compta amb comarques, com Osona i Les Garrigues, on predomina molt la ramaderia i estan qualificades de zones excedentàries de nitrogen. Per llei, el límit de nitrogen que es pot aplicar en el conreu en àrees contaminades per nitrats, les anomenades zones vulnerables, és de 170 quilos de nitrogen per hectàrea i any. Així, què fem amb el purí que sobra a les comarques excedentàries? Una opció és transportar-lo a llocs que tenen necessitat de fertilitzant. Tanmateix, el seu transport a zones llunyanes és complicat i costós.
El purí, en estar compost en un 95% d’aigua i un 5% de sòlids, necessita camions molt grans per transportar-lo. “Portar les dejeccions ramaderes de les zones excedentàries a àrees llunyanes genera uns costos que al final l’ha d’acabar assumint el sector”, assenyala Saltiveri. És per aquest motiu que una de les darreres solucions tecnològiques és la combustió del purí sec. Les plantes de biogàs permeten transformar els purins en sec recuperant pràcticament tot el nitrogen. “Així, quan abans tenies 100.000 tones de purí líquid a transportar, ara només en tens 5.000”, exemplifica Flotats.
La planta de biogàs d'Almenar
A Catalunya, entre el 1999 i el 2003 es van construir sis plantes d'assecatge de purí mitjançant cogeneració amb gas natural, però el 2014 es van tancar totes per inviabilitat econòmica. Ara fa un any s’han tornat a obrir tres d’elles, però Saltiveri considera que s’haurien de tornar a obrir les sis.
“A la llarga, sorgeix una oportunitat de negoci pels ramaders de les zones excedentàries de purí, que poden vendre aquest fertilitzant a les zones deficitàries”, apunta Casas. Segons el gerent del clúster carni porcí, es parla molt malament del purí dels animals, però no tant del fertilitzant químic que es fa servir molt més. “Potser té més sentit que es pugui anar substituint aquest fertilitzant químic per un fertilitzant orgànic que ve del mateix animal”, afegeix.
Controlar (i facilitar) la tasca dels pagesos
La contaminació per nitrats és un aspecte molt regulat per la Unió Europea des de l’any 1991, que exigeix que no se superi el límit de 170 quilos de nitrogen per hectàrea. A més, segons Flotats, des d’Europa s’ha aplicat aquest any un reglament pel qual els agricultors i ramaders que no apliquin els fertilitzants obtinguts a través dels purins de forma adequada i mitjançant el mètode d’infiltració, no rebrien subvencions.
A Catalunya, el 2008 es va elaborar el Pla de promoció de bio digestió de purins porcins de Catalunya (2008-2012) per tal de reduir les emissions de CO2 mitjançant la bio digestió d'1.350.000 metres cúbics de purí. Així mateix, el 2012 el Govern va aprovar el Pla de l'Energia i Canvi Climàtic de Catalunya 2012-2020 amb l'objectiu que el consum d'energia primària procedent del biogàs sigui equivalent al 5,3% de les energies renovables.
Casas, d'Innovacc: "A la llarga, sorgeix una oportunitat de negoci pels ramaders de les zones excedentàries de purí, que poden vendre el fertilitzant a les deficitàries”
D'altra banda, el professor de la UPC reivindica que no hi ha cap normativa ni cap incentiu per afavorir que els pagesos inverteixin en la creació de basses exteriors cobertes per emmagatzemar els purins. “El que li toca fer a l’Administració és facilitar les autoritzacions i els permisos per millorar les infraestructures i els equips per a una gestió més eficient dels purins”, afegeix Saltiveri.
La situació ha canviat molt de fa cinc anys a ara, i l’Administració cada cop està posant més recursos i està vigilant més la contaminació de les dejeccions ramaderes. “Al final, la combinació de control amb què la gent inverteixi ha de ser la solució”, conclou Casas.