"Vivim en una societat patriarcal en què la meitat de la població està supeditada a l'altra meitat, com ara el poder polític, econòmic, judicial, militar, religiós i al prestigi social", apunta Anna Pérez Quintana, professora de la Facultat d’Empresa i Comunicació de la Universitat de Vic, al Women 360º Congress, que ha celebrat la seva 20a edició en l'emblemàtic Paranimf de la Universitat de Barcelona.
Pérez exemplifica el rol de la dona en un món de corbates de la següent forma: "només un 5,8% de dones ha guanyat el premi Nobel al llarg de la història". "O la recent fotografia que s'ha fet viral a Twitter de tots els rectors de les universitats catalanes amb Joaquim Nadal, com a nou conseller de Recerca i Universitats, sense cap dona a la taula. Succeeix el mateix amb la COP27, on la presa de decisió i consens tot just compta amb pocs membres de gènere femení", continua l'experta.
Pérez (Universitat de Vic): "Només un 5,8% de dones ha guanyat el premi Nobel al llarg de la història"
"El patriarcat comporta una aliança amb el capitalisme i un control de la propietat i feminització de la pobresa", afegeix la professora de la Universitat de Vic. "Hi ha una gran diferència amb el patrimoni i el mercat de treball entre gèneres. Com a conseqüència les dones pateixen estacionalitat i precarietat, juntament amb una enorme bretxa salarial i sostre de cristall per definir el talent que es perd”.
L'exemple d'Islàndia i Alemanya
Islàndia, amb la seva llei d'igualtat salarial, va fer un pas endavant. Des de l'1 de gener del 2018 va entrar en vigor una proposta per la qual les empreses amb més de 25 empleats havien d'auditar els sous, complements salarials inclosos. Per no fer front a sancions econòmiques, les empreses havien d'obtenir un certificat governamental d'igualtat salarial. Si es descobreix que s'està pagant menys a una dona en igualtat de responsabilitats que un altre home de la mateixa empresa, se'ls penalitzarà.
Si a Islàndia es descobreix que s'està pagant menys a una dona en igualtat de responsabilitats que un altre home de la mateixa empresa, se'ls penalitzarà
En el cas del país germànic, les treballadores alemanyes poden conèixer el sou dels seus companys homes que facin la mateixa feina, en aplicació d'una llei aprovada el 2018 al Parlament alemany, amb l'objectiu de reduir la bretxa salarial. L'aspecte més destacat d'aquesta nova legislació és que estableix el dret dels empleats –tant homes com dones– a demanar informació sobre el sou que perceben els col·legues del sexe oposat que fan el mateix treball. Es tracta de la denominada llei Per al Foment de la Transparència a les Estructures Salarials.
Per a Pérez és vital la transparència salarial a les empreses. És a dir, “saber què cobra la persona del teu costat”. En aquests moments i, segons les xifres d’atur actuals, la taxa és més gran en les dones, amb un 4% més.
I això també té a veure amb el cas de les pensions. "Hi ha una precarització que es manté a la tercera edat a causa de les baixes prestacions". Plantejar que l'economia va més enllà del mercat i tenir en compte tots els treballs reproductius i de cura de les dones és un pas més per a l'experta. "Hi ha molts treballs que no s'han comptabilitzat al PIB, però sí que ho fa la indústria armamentista", conclou.
I solucions?
Després d'un discurs crític, l'experta remarca la part més optimista de la societat actual. "De moment ha funcionat aprovar la llei d’equiparar les baixes de paternitat i maternitat, així com els contractes indefinits i que les empreses de més de 50 any efectuïn una auditoria", continua Pérez. "S'ha de donar visibilitat a les famílies corresponsables, així com fomentar que no sempre el salari de l'home sigui el principal".
Pérez (Universitat de Vic): "Hi ha molts treballs que no s'han comptabilitzat al PIB com ara la cura de persones, però sí que ho fa la indústria armamentista”
Finalment, "en el món de l'educació toca incidir en la formació de les dones, en les carreres STEM, en la qualificació laboral, en facilitar que les dones puguin treballar mentre tenen un nadó dels 0 als 3 anys. I que les empreses no han de donar l'esquena a la societat". Perquè al món hi ha massa corbates.