Fa temps que les feministes que es dediquen a estudiar l'economia van dient que la producció domèstica, de la llar i de les persones vulnerables no es quantifica i que la seua aportació a l'economia engrandiria el PIB. El febrer de 2017 l'economista Carme Poveda, cap del gabinet d'estudis econòmics i infraestructures de la Cambra de Comerç de Barcelona, presentava un estudi sobre aquestes xifres avalat per l'Observatori Dona, Empresa i Economia (ODEE). L'estudi es pot consultar ací però us faré un resum: El PIB del treball domèstic i de cura s'estimava en 50.321 milions d'euros l'any 2015, només a Catalunya. Per tant, si es considerassen les tasques domèstiques, el PIB català s'incrementaria com a mínim un 23,4%, passant de 214.927 milions d'euros actuals als 265.248 milions d'euros el 2015. En aquesta situació en què estem ara, quin PIB s'està generant realment?
En opinió de Carmen Castro Garcia, experta en economia i igualtat de gènere, resulta difícil poder fer una estimació ajustada respecte a si la valoració quantitativa del treball de cures i domèstic no remunerat arribarà a compensaren, però afirma que "en cas que la seua quantificació fóra inclosa en el PIB, podria superar el 40% a les possibles pèrdues de VAB de l'activitat econòmica -que sí que computa en el PIB com el sector turístic, hostaleria o la producció i distribució de determinats béns i serveis".
Castro afegeix que "les dades de cures i reproducció social que 'no es veuen en les estadístiques', segons les estimacions de la OIT, només les activitats domèstiques no remunerades, aconsegueixen el 15% del PIB; si incloem a més, les relacions de cures no remunerades representaria el 40% del PIB (usant les dades de l'última enquesta d'usos del temps de l'INE, de 2010). L'economista manté que aquestes últimes dades mostren "coherència" amb les xifres que obté, per exemple, Euskadi, en el seu Compte Satèl·lit del Treball Domèstic de 2016, en la qual els treballs domèstics no remunerats equivaldrien al 32,4% del seu PIB.
Carmen Castro: "Si en les activitats domèstiques no remunerades incloem les relacions de cures representaria el 40% del PIB"
No sembla una bogeria, quan l'estudi de Poveda per a l'ODEE Cambra de Comerç de Barcelona ja situa la xifra de producció en un 23,4% del PIB català. Actualment, a escala estatal, el que no està produint la indústria turística, que és el 12% del PIB nacional, ho podria estar compensant aquesta dedicació que estan fent, des del confinament, les famílies? En opinió d'Eva Benages, economista de l'equip tècnic de l'Institut Valencià d'Investigacions Econòmiques (IVIE), l'augment del treball domèstic no compensarà la reducció del Valor Agregat Brut (VAB) de mercat, que a més afecta altres activitats no susceptibles de ser realitzades per les llars. "En dedicar més hores al treball domèstic, la producció domèstica augmentarà. Però caldria veure quant, perquè no crec que s'hagen substituït les hores de treball de mercat per hores de treball domèstic íntegrament. I els salaris de mercat solen ser més alts", apunta l'experta.
Eva Benages (IVIE): "No crec que s'hagen substituït les hores de treball de mercat per hores de treball domèstic íntegrament"
Benages ho explica, punt per punt, fent referència a les diferents activitats que a hores d'ara s'estan realitzant dins de la llar. "Si abans eixíem a menjar a bars o restaurants, hi haurà una part del valor afegit de restauració que s'està generant ara en les llars, però la valoració d'aquestes hores de "tasques de cuina" és inferior a la del mercat, ja que s'aplica el salari del personal domèstic". A més, Benages explica que quant al valor de les activitats de "proporcionar allotjament" -inclou neteja de la llar, reparacions, etc.- és cert que ara poden dedicar-se més hores a aquesta tasca, però apunta que també és cert que "ara part d'aquest servei domèstic s'ha quedat a casa. Per exemple, la xica que neteja en una casa no anirà aquestes setmanes i això reduirà els ingressos d'aquest sector.
En tasques de proporcionar vestit, Benages recorda que s'empra molt poc temps en aquesta tasca en l'actualitat. "No crec que ara ens posem tots a cosir. I a més, continuen funcionant les botigues de roba online", recorda l'economista.
Cura de nens i persones grans
En el tema de les cures i l'educació, Benages matisa que el fet que "els xiquets estiguen a casa no implica que hi haja sempre un adult atent a ells i organitzant-los activitats i tasques educatives... si estan veient la tele o jugant amb la tauleta tàctil, no compta, perquè això seria oci també per a l'adult".
El treball de cura dels majors sí que passaria a comptabilitzar-se com a producció de la llar. "En el cas dels majors dependents, si ara són els familiars els que s'encarreguen de les seues cures o la persona que abans s'ocupava d'ells ara no acudeix a casa, aquest treball sí que passa a comptabilitzar-se com a producció de les llars, però també és difícil saber quants casos hi ha d'aquest tipus, perquè els serveis de cures a dependents, en teoria, continuen funcionant", afegeix.
Precisament aquest sector és un dels que està en risc d'empobrir-se més, com assenyala Anna Mercadé, directora de l'ODEE, qui apunta el confinament perjudicarà "el 30% de persones en risc de pobresa, que la majoria són dones". Mercadé opina que simplement les dones en aquesta situació seguiran mantenint la societat més que mai .... "Elles representaran gairebé la meitat del PIB d'aquests mesos i el xifraria en un 40% i cap Govern ha parlat aquests dies de donar un ajut o línies de sous a les persones que ajudin en els treballs domèstics, i de cures....".
Anna Mercadé (ODEE): "Elles representaran gairebé la meitat del PIB d'aquests mesos, el xifraria en un 40% i cap Govern ha parlat aquests dies de donar-los un ajut"
A la pregunta de si es podria revisar la suma de la producció que es fa col·lectivament, Mercadé creu que els Governs haurien de provar aquest temps de confinament per fer un assaig de la societat que ha de venir, en què el teletreball ajudi a conciliar, "una vertadera revolució que entengui que la cura dels altres també és producció". També està d'acord Castro en aquesta afirmació, quan alerta que "necessitem repensar tot, l'economia completa. La pandèmia ens confronta amb la realitat que no es volia veure; ha fet aflorar febleses i ferides obertes per la gestió austericida neoliberal de la dècada passada i està sent suportada des de les activitats i relacions que intervenen en la reproducció social". L'economista avisa que "la pandèmia actual ens interpel·la a la necessitat d'enfocar-nos en com suportar aquest escenari tan difícil i a la urgència de replantejar-nos la prioritat de les activitats i serveis que contribueixen a la sostenibilitat de la vida". Tot un repte.