22
de Gener
de
2015
Act.
22
de Gener
de
2015
Esgotada, deprimida i sense vigor, l'economia europea és avui un esportista derrotat per l'excés d'esforç i que prega per un reconstituent. Però gairebé no queden begudes isotòniques a la nevera. S'han gastat gairebé totes intentant vivificar l'activitat econòmica del vell continent, sumida en l'estancament, el risc de deflació i uns tipus d'interès sota mínims. Però queda una última bala a la recambra. Es diu Quantitative Easing (QE), un concepte fins ara poc familiar però que a partir d'aquest dijous estarà en boca de tothom, ja que el Banc Central Europeu (BCE) ha decidit aplicar-lo. "Les mesures convencionals d'expansió monetària s'han esgotat, i això és l'únic que els queda", resol Jesús Palau, professor del departament de Finances d'Esade.
I l'última bala ja s'ha disparat. Tal com ha confirmat aquest dijous el president del BCE, Mario Draghi, l'entitat injectarà cada mes 60.000 milions d'euros a l'economia de l'Eurozona per evitar el risc de deflació i impulsar la recuperació econòmica. Draghi ha explicat que el programa s'iniciarà el març i s'allargarà, com a mínim, fins a finals de setembre del 2016, o fins que la inflació estigui sota control. Les compres de deute públic es faran d'acord amb l'aportació de cada estat al BCE, i en total, superaran el bilió d'euros. La mesura, ha dit Draghi, ha de contribuir a que corri el crèdit a l'Eurozona.
Què és el Quantitative Easing? Es pot traduir com a Expansió Quantitativa i consisteix en la compra per part d'un Banc Central d'actius a la banca privada, especialment bons sobirans (deute dels Estats), o així com bons privats o cèdules hipotecàries. Els diners que s'empren en l'adquisició s'injecten directament al sistema financer i per tant n'incrementen la liquiditat.
Quin objectiu té? Augmentar la capacitat financera del sistema. "Els bancs canvien actius per diners, guanyen liquiditat, en teoria s'animen a concedir més crèdits a l'economia real i així aquesta comença a reactivar-se", relata Palau. També pot provocar una onada alcista en els mercats, excitats per l'entrada de bitllets frescos.
En quin context es vol aplicar? En una Europa "seduïda pel dogma de l'austeritat expansiva", segons Palau, que ha portat a la majoria dels seus països a un estancament econòmic i a una inflació tan baixa que genera alarmisme. Sense possibilitats d'abaixar més els tipus d'interès, i amb la caiguda del preu del petroli com a última estocada, Draghi es mostrava disposat a fer "tot el que fa falta per preservar l'euro". I això inclouia el QE.
Per què no s'ha implementat fins ara? L'ha frenada el seu principal enemic: el Bundesbank. Alemanya veu amb mals ulls la compra massiva de deute sobirà. "Té por del que es coneix com a 'monetització del dèficit', perquè amb el QE el BCE finança el dèficit públic i si garanteix la compra de bons del deute dels estats, aquests veuen via lliure per endeutar-se", resumeix Palau.
L'expert financer, però, lamenta que Alemanya visqui "obsessionada pel dèficit zero" i considera que l'aplicació de l'Expansió Quantitativa fa temps que hauria de ser una realitat a escala europea. La Reserva Federal dels Estats Units, per exemple, ja va decidir implementar-la l'any 2008, quan la crisi tot just acabava d'explotar, i ho va seguir fent durant gairebé sis anys més de manera ininterrompuda.
Per sí sol és suficient? Si s'aconsegueix que endeutar-se sigui més barat que fins ara, pot suposar un respir transitori per a ciutadans i empreses. Sectors com l'immobiliari o l'automòbil poden sortir especialment beneficiats d'un augment de la compra a crèdit. Però amb la deflació salarial que pateix Europa, és difícil que les famílies consumeixin molt més malgrat aquesta facilitat creditícia. Amb les empreses passa quelcom similar: potser els serà més senzill demanar préstecs als bancs per augmentar la seva producció, però necessiten que el mercat els estimuli a fer-ho. Que la gent, en definitiva, estigui disposada a comprar.
Quines mesures complementàries calen? Palau ho té molt clar: "És més important estimular la demanda que el crèdit". El QE, segons el professor, serà ineficaç si es limita a una injecció de diners i no s'acompanya de polítiques que animin al consum. Aquestes, apunta Palau, s'han de basar en "un increment de la despesa pública en àmbits com l'educació, la sanitat o les infraestructures rentables, que impulsin la demanda agregada". Una fórmula clàssica, d'intervencionisme keynesià, basada en inversions estatals en obres i serveis públics que redueixin l'atur, augmentin el nombre de consumidors, estimulin l'activitat econòmica i contribueixin al progrés dels Estats. És en aquest context, afegeix Palau, que facilitar l'accés al crèdit cobra tot el sentit. Isolada, en canvi és una mesura de menor impacte.
Perill d'inflació? El manual diu que aquest tipus de polítiques monetàries poden provocar una inflació excessiva i una depreciació de la moneda. En el context actual d'estancament dels preus, però, és un risc que queda descartat.
Beneficia l'economia real o l'especulativa? El principal perill, segons Palau, és que la injecció de liquiditat procedent de la Quantitative Easing tingui un destí inesperat. "Si no hi ha un estímul de la demanda, el risc és que aquests diners del BCE vagin a parar a la inversió especulativa en lloc de fer-ho a l'economia real i productiva", explica. És a dir, que en lloc de servir per fomentar l'economia i el consum, la injecció podria limitar-se tan sols a l'àmbit financer i, en el pitjor dels casos, contribuir a la creació de noves bombolles econòmiques. Aquelles que, com se sap, tenen una tendència molt acusada a acabar explotant.
I l'última bala ja s'ha disparat. Tal com ha confirmat aquest dijous el president del BCE, Mario Draghi, l'entitat injectarà cada mes 60.000 milions d'euros a l'economia de l'Eurozona per evitar el risc de deflació i impulsar la recuperació econòmica. Draghi ha explicat que el programa s'iniciarà el març i s'allargarà, com a mínim, fins a finals de setembre del 2016, o fins que la inflació estigui sota control. Les compres de deute públic es faran d'acord amb l'aportació de cada estat al BCE, i en total, superaran el bilió d'euros. La mesura, ha dit Draghi, ha de contribuir a que corri el crèdit a l'Eurozona.
Què és el Quantitative Easing? Es pot traduir com a Expansió Quantitativa i consisteix en la compra per part d'un Banc Central d'actius a la banca privada, especialment bons sobirans (deute dels Estats), o així com bons privats o cèdules hipotecàries. Els diners que s'empren en l'adquisició s'injecten directament al sistema financer i per tant n'incrementen la liquiditat.
Quin objectiu té? Augmentar la capacitat financera del sistema. "Els bancs canvien actius per diners, guanyen liquiditat, en teoria s'animen a concedir més crèdits a l'economia real i així aquesta comença a reactivar-se", relata Palau. També pot provocar una onada alcista en els mercats, excitats per l'entrada de bitllets frescos.
En quin context es vol aplicar? En una Europa "seduïda pel dogma de l'austeritat expansiva", segons Palau, que ha portat a la majoria dels seus països a un estancament econòmic i a una inflació tan baixa que genera alarmisme. Sense possibilitats d'abaixar més els tipus d'interès, i amb la caiguda del preu del petroli com a última estocada, Draghi es mostrava disposat a fer "tot el que fa falta per preservar l'euro". I això inclouia el QE.
Per què no s'ha implementat fins ara? L'ha frenada el seu principal enemic: el Bundesbank. Alemanya veu amb mals ulls la compra massiva de deute sobirà. "Té por del que es coneix com a 'monetització del dèficit', perquè amb el QE el BCE finança el dèficit públic i si garanteix la compra de bons del deute dels estats, aquests veuen via lliure per endeutar-se", resumeix Palau.
L'expert financer, però, lamenta que Alemanya visqui "obsessionada pel dèficit zero" i considera que l'aplicació de l'Expansió Quantitativa fa temps que hauria de ser una realitat a escala europea. La Reserva Federal dels Estats Units, per exemple, ja va decidir implementar-la l'any 2008, quan la crisi tot just acabava d'explotar, i ho va seguir fent durant gairebé sis anys més de manera ininterrompuda.
Per sí sol és suficient? Si s'aconsegueix que endeutar-se sigui més barat que fins ara, pot suposar un respir transitori per a ciutadans i empreses. Sectors com l'immobiliari o l'automòbil poden sortir especialment beneficiats d'un augment de la compra a crèdit. Però amb la deflació salarial que pateix Europa, és difícil que les famílies consumeixin molt més malgrat aquesta facilitat creditícia. Amb les empreses passa quelcom similar: potser els serà més senzill demanar préstecs als bancs per augmentar la seva producció, però necessiten que el mercat els estimuli a fer-ho. Que la gent, en definitiva, estigui disposada a comprar.
Quines mesures complementàries calen? Palau ho té molt clar: "És més important estimular la demanda que el crèdit". El QE, segons el professor, serà ineficaç si es limita a una injecció de diners i no s'acompanya de polítiques que animin al consum. Aquestes, apunta Palau, s'han de basar en "un increment de la despesa pública en àmbits com l'educació, la sanitat o les infraestructures rentables, que impulsin la demanda agregada". Una fórmula clàssica, d'intervencionisme keynesià, basada en inversions estatals en obres i serveis públics que redueixin l'atur, augmentin el nombre de consumidors, estimulin l'activitat econòmica i contribueixin al progrés dels Estats. És en aquest context, afegeix Palau, que facilitar l'accés al crèdit cobra tot el sentit. Isolada, en canvi és una mesura de menor impacte.
Perill d'inflació? El manual diu que aquest tipus de polítiques monetàries poden provocar una inflació excessiva i una depreciació de la moneda. En el context actual d'estancament dels preus, però, és un risc que queda descartat.
Beneficia l'economia real o l'especulativa? El principal perill, segons Palau, és que la injecció de liquiditat procedent de la Quantitative Easing tingui un destí inesperat. "Si no hi ha un estímul de la demanda, el risc és que aquests diners del BCE vagin a parar a la inversió especulativa en lloc de fer-ho a l'economia real i productiva", explica. És a dir, que en lloc de servir per fomentar l'economia i el consum, la injecció podria limitar-se tan sols a l'àmbit financer i, en el pitjor dels casos, contribuir a la creació de noves bombolles econòmiques. Aquelles que, com se sap, tenen una tendència molt acusada a acabar explotant.