A Europa, ja no hi ha territori, administració, entitat o fins i tot empresa que es pugui desentendre de la transició energètica. A la consciència per l'emergència climàtica s'hi ha sumat l'amenaça de Rússia i la consegüent necessitat d'incrementar la sobirania energètica, per tal de no dependre d'un Estat aliè que, a més, fa trontollar el sistema democràtic europeu.
És per això, que "molts ajuntaments s'han començat a plantejar com produir energia renovable, quan, fins fa poc, la seva política energètica es reduïa únicament a pagar la factura de la llum", ha explicat Jaume Collboni, primer tinent d'Alcaldia de l'Ajuntament de Barcelona i president del grup municipal del PSC, a la seu de Foment de Treball. Amb motiu del cicle de conferències Fer metròpoli, organitzat per RethinkBCN, òrgan de la Societat Barcelonina d'Estudis Econòmics i Socials de Foment del Treball, Collboni ha presentat la seva proposta en clau metròpoli: Un pacte per a les infraestructures metropolitanes necessàries per al creixement econòmic i la inclusió social.
La proposta va més enllà de Barcelona i vol comptar amb la participació dels alcaldes i alcaldesses de l'àrea metropolitana de Barcelona, en un marc de "colideratge on Barcelona sigui un actor més. El que té més pes demogràfic, però un actor més". L'alcaldessa de Sant Boi, Lluïsa Moret, destaca que aquesta és "una regió molt diversa" i, per això, és molt important que el pacte "incorpori les singularitats locals". És un pacte d'infraestructures, que ja compta amb el suport d'alguns ajuntaments, i que té quatre eixos: les noves mobilitats (de persones i de mercaderies), la producció d'energies renovables, les telecomunicacions (5G i 6G) i les infraestructures productives, com el Port de Barcelona i l'Aeroport del Prat. El desenvolupament d'aquestes infraestructures s'ha de combinar, a més de manera inclusiva i tenint en compte "que som una economia global, però interconnectada a escala global".
Farrés: "No té sentit que Barcelona faci una política de baixes emissions sense tenir en compte a Sabadell o Mataró"
"En els darrers 10 anys hem estat entretinguts amb altres coses" que, segons Collboni, han eclipsat debats i accions que hauríem d'haver fet. El tinent d'alcalde critica directament a la Generalitat: "el no-govern ha provocat que el nostre país estigui a la cua d'Espanya en producció d'energies renovables, quan abans era capdavanter". Collboni ha volgut esclarir, però, que no està criticant pas "l'Àrea Metropolitana de Barcelona com a institució", sinó que fa referència a altres aspectes de la regió de l'àrea metropolitana, que l'AMB no pot liderar actualment "per falta de competències o de recursos". D'aquí la necessitat d'un pacte metropolità que "coordini regulacions, polítiques públiques i uneixi propostes".
Marta Farrés, alcaldessa de Sabadell, ha criticat que avui dia "hi ha una visió del territori que descuida alguns municipis i que no veu que hi ha una realitat més enllà de Barcelona". Posa l'exemple amb les polítiques de zones de baixes emissions. "No té sentit que Barcelona faci una política de baixes emissions sense tenir en compte a Sabadell o Mataró"; indica. I afegeix: "O fem una política coordinada, o no serveix per res".
Bote: "Hi ha vida més enllà del Besòs i, fins i tot, és intel·ligent"
David Bote, alcalde de Mataró, bromeja sobre el Barcelona-centrisme: "Hi ha vida més enllà del Besòs i, fins i tot, és intel·ligent". Segons Bote, "la prosperitat de Barcelona depèn també del que passa al seu entorn. Les desigualtats socials són elements limitadors del creixement econòmic", i per això, fa la següent declaració d'intencions: "Sí al coneixement, sí a l'aposta, sí a les ganes de col·laborar i sí a cooperar".
De consumidor, a productor
El nou repte energètic requereix que els ajuntaments generin energia renovable i, per Collboni, la via és la fotovoltaica. "Hem de convertir-nos en generadors d'energia fotovoltaica", apunta, i afegeix: "i ho hem de fer amb participació publicoprivada, amb la col·laboració de la Generalitat i de l'Estat i harmonitzant les polítiques dels diferents ajuntaments", per tal de fer una producció solidària i compartida.
El projecte energètic, a més, ja ha començat. Barcelona, per exemple, ha iniciat un projecte de caràcter publicoprivat per instal·lar plaques fotovoltaiques a 1.400 edificis de la ciutat. Un projecte que no suposa costos d'instal·lació per a les comunitats de veïns, aporta rebaixes en la factura de la llum i que ja s'ha posat en marxa a 251 edificis. El 94% d'aquests projectes són a edificis residencials. "He començat a mirar els sostres d'una altra manera", admet Collboni, i reflexiona: "Aquest projecte suposa un canvi de paradigma on el consumidor també pot ser productor".
Collboni: "Aquest projecte suposa un canvi de paradigma on el consumidor també pot ser productor"
Aquest projecte, reflex "d'una política nova", té l'objectiu de generar l'equivalent al consum energètic d'un milió de persones l'any pel 2030. El projecte comportarà una inversió, provinent de fons públics i privats, de 1.600 milions d'euros i tindrà un impacte en el sector de les renovables amb la creació de 60.000 nous llocs de treball.
La Barcelona dels 15, 30 i 45 minuts
El pacte per a la mobilitat vol recollir les noves necessitats dels municipis envers fenòmens nous de la mobilitat com l'última milla, el comerç electrònic, la mobilitat compartida i la irrupció d'una nova forma de distribuir les mercaderies a les ciutats. "Això no està regulat entre els municipis de la regió metropolitana, malgrat que afecta molts municipis".
Quant a la mobilitat compartida, per exemple, esmenta la limitació de les motocicletes elèctriques: "no pot ser que tinguin com a àmbit un sol municipi i no puguin creuar la barrera amb el següent municipi per falta de regulació". "Barcelona és la Barcelona dels 15 minuts, però també la dels 30 minuts i la dels 45 minuts. Si aquests tres àmbits no estan coordinats o no tenen polítiques complementàries és molt difícil que funcioni amb eficiència", ha indicat.
El 5G, una utility com l'aigua o el gas
Quant a telecomunicacions, el pacte posa l'accent en la connectivitat digital, "una utility com ho pot ser l'aigua o el gas", afirma. Per això, tenir l'última generació, amb 5g i 6g, "és fonamental perquè el nostre sistema sigui competitiu", i això també requereix regulacions coordinades i harmonitzades entre municipis.
Les infraestructures productives
El debat sobre l'ampliació de l'aeroport del Prat i l'actualització del Port de Barcelona formen part del pacte metropolità encara que no hi ha un full de ruta clar. Collboni, fidel partidari del sí, anima al fet que, com a mínim, es faci debat. "És fonamental que el país estigui connectat amb els hubs que produeixen valor avui dia des del punt de vista del talent, la ciència, la creativitat, la recerca i la inversió. Necessitem estar més i millor connectats"; apunta.