L'Instituto Español de Analistas ha publicat un resum sobre l'informe que l'exprimer ministre italià i expresident del Banc Central Europeu Mario Draghi va presentar aquest dilluns, l'Informe Draghi. L'informe crida a l'acció i té una forta càrrega d'urgència. De fet, el mateix Draghi a la presentació ho advertia: "Hem arribat a un punt en el qual, si no actuem, haurem de comprometre el nostre benestar, el nostre medi ambient i la nostra llibertat". Quins són els punts clau d'aquesta publicació de més de 400 págines?
Durant els seus vuit anys al capdavant del Banc Central Europeu, Draghi es va comprometre a fer "el que fos necessari" per a defensar l'euro i l'economia del bloc europeu de les turbulències del mercat. Per aquest motiu, i sota l'encàrrec d'Úrsula Von der Leyen, Draghi ha elaborat un informe sobre la competitivitat de la UE, que ofereix una visió sobre la capacitat econòmica d'Europa i un ventall de propostes per recuperar la competitivitat. L'informe, que s'ha publicat amb una mica de retard, arriba en un moment clau a la UE: a les portes del nou cicle polític i institucional 2024-2029.
L'Instituto Español de Analistas n'ha destacat els següents punts clau:
1. Desafiaments d'Europa: la bretxa de productivitat
Des de principis del segle XXI, Europa ha experimentat un creixement econòmic lent i una bretxa de productivitat que ha anat creixent en comparació amb els Estats Units. Aquesta bretxa ha afectat el nivell de vida dels europeus, amb els ingressos reals disponibles per càpita als EUA creixent gairebé el doble que a la UE des de l'any 2000. Factors com la pèrdua de proveïdors clau, la inestabilitat geopolítica i l'acceleració del canvi tecnològic, on Europa va quedar endarrerida en la revolució digital, han agreujat aquests desafiaments.
Per mantenir els seus estàndards de vida i complir amb els seus objectius de descarbonització, digitalització i seguretat, Europa necessita fer front a diversos reptes, incloent-hi una força laboral que es reduirà en aproximadament 2 milions de treballadors anualment fins al 2040. Com a conseqüència, "la proporció entre treballadors i persones jubilades passarà de 3:1 a 2:1", va advertir Draghi, i la caiguda de la força laboral no es veurà compensada ni amb la immigració. Això obliga a la regió, segons adverteix l'informe, a dependre més de l'augment de la productivitat per impulsar el creixement econòmic i finançar noves inversions.
Això sí, mentre Europa busca igualar el creixement en productivitat dels EUA, Draghi apunta que s'ha d'evitar els nivells de desigualtat observats en el model social nord-americà. La UE ha de garantir que el creixement en productivitat vagi de bracet amb la inclusió social, especialment en un context de canvi tecnològic ràpid.
2. Tres àrees d'actuació clau
L'informe identifica tres àrees prioritàries per millorar la competitivitat i assegurar un creixement sostenible a Europa:
Per una banda, Draghi assenyala que Europa s'ha de centrar a reduir la diferència d'innovació amb els EUA i la Xina, especialment en tecnologies avançades. Tot i tenir un sistema educatiu i sanitari fort, Europa ha fallat en convertir aquestes fortaleses en indústries competitives globalment. Europa s'enfronta a obstacles en innovació, incloent-hi una estructura industrial estàtica i regulacions inconsistents que dificulten l'escalabilitat de les empreses innovadores, segons adverteix l'informe.
L'exmandatari també assenyala la transició cap a una economia descarbonitzada com a un avantatge per a Europa, líder mundial en tecnologies netes com les turbines eòliques i els combustibles baixos en carboni. No obstant això, Europa s'enfronta a reptes com els costos energètics més alts que en altres regions, amb preus d'electricitat de 2 a 3 vegades més alts que als EUA.
Per assolir un creixement sostenible, l'informe apunta com a condicions indispensables la seguretat i la reducció de les dependències. Tenint en compte que l'entorn geopolític és cada vegada més incert, Europa no pot dependre de pocs proveïdors per a aconseguir matèries primeres crítiques. Per abordar aquestes vulnerabilitats, Europa necessita una política econòmica exterior autèntica que inclogui acords comercials preferencials, la construcció de reserves estratègiques i la creació d'associacions industrials per assegurar les cadenes de subministrament de tecnologies clau.
3. Què està limitant el progrés d'Europa?
Malgrat que els estats membres ja estan prenent accions individuals, Europa no aconsegueix el seu potencial col·lectiu a causa de tres barreres principals: la falta d'enfocament i una direcció clara, el malbaratament de recursos comuns i la manca de coordinació, que fa que el procés de presa de decisions de la UE sigui lent i estigui fragmentat.
Draghi considera que Europa necessita augmentar la seva taxa d'inversió en relació amb el PIB i arribar gairebé al 5%
4. Una nova estratègia industrial per a Europa
L'informe proposa una nova estratègia industrial basada en els següents pilars:
- Implementació completa del mercat únic. Segons l'informe, la manca d'integració total del mercat únic costa a Europa prop del 10% del seu PIB potencial.
- Polítiques industrials, de competència i comercials alineades, amb avaluacions rigoroses i monitoratge continu.
- Finançament de les necessitats d'inversió. Draghi considera que Europa necessita augmentar la seva taxa d'inversió en relació amb el PIB i arribar gairebé al 5%. Concretament, proposa una inversió de 800.000 milions d'euros, dels quals 450.000 milions anirien destinats a l'àmbit energètic i 150.000 a l'àmbit tecnològic.
- Reforma de la governança de la UE per tal que aquesta sigui més cohesionada i efectiva.