De l'1 al 10 com de feliç ets? Si la teva resposta gira al voltant del notable, has de saber que formes part de la mitjana catalana, que és del 7,3, segons l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat). En el marc del Dia Internacional de la Felicitat que se celebra cada 20 de març, la novetat d'enguany té a veure amb la presentació de l'estudi més gran de la història sobre què ens fa feliços i que s'ha recollit al llibre Una bona vida. Encara més, científics de la Universitat de Harvard fa vuit dècades es van proposar donar resposta a la pregunta "què ens fa feliços" i, d'aquí n'han sorgit respostes de tota mena, incloses les facetes professionals que guanyen molt de protagonisme.
En primer lloc, els científics de la prestigiosa institució no han esdevingut experts en la felicitat de la nit al dia. Aquesta àrea d'estudi ha requerit dècades de recerca, combinant diferents disciplines com la psicologia o algunes de les ciències socials, només per començar a entendre quins factors contribueixen a aconseguir aquest preat estat d'ànim. Per ser més precisos, des del 1938 que ho estan estudiant. Els resultats de les investigacions estan publicats en un llibre també disponible en català: Una bona vida (Columna). L'han escrit Robert Waldinger, professor de Psiquiatria a la Harvard Medical School, director del Centre de Teràpia Psicodinàmica i Investigació de l’Hospital General de Massachusetts i director de l'estudi, i Marc Schulz, doctor en Psicologia Clínica per la Universitat de Califòrnia a Berkeley, a més de director associat d’aquest gran treball sobre la felicitat.
Pels investigadors hi ha quatre fórmules que t'acosten a la felicitat i tenen a veure amb prestar atenció a la qualitat dels nostres vincles socials, prendre decisions adequades, deixar enrere allò que no ens fa bé i viure en el present. És a dir, la qualitat de les nostres relacions afecta directament la nostra felicitat, però també el nostre estat de salut. La vida social és un pilar fonamental per a les persones quant a la felicitat, per sobre d'altres qüestions com els diners, la classe social o la fama. Segons el psiquiatre Waldinger, actual director de l'estudi, “les nostres relacions i com som de feliços tenen una poderosa influència en la nostra salut”. De fet, viure en solitud pot ser tan perjudicial per a la salut com ara el tabaquisme o l'alcoholisme.
La qualitat de les nostres relacions, també les professionals, afecta directament la nostra felicitat
A més, un dels reptes principals, segons els membres de Harvard, consisteix a deixar endarrere les preocupacions, com ara l'estrès i tot allò que no ens fa bé, i, al mateix temps, dedicar més temps a activitats que ens resultin satisfactòries i plaents. Paral·lelament, també recomanen "viure al present" i posar atenció i intenció a les coses que fem avui per contribuir a la felicitat del demà.
La fortalesa dels vincles laborals (i la figura del millor amic)
"Quan busquem feina, i mirem el sou i els beneficis mèdics, la pregunta sobre les relacions a la feina no apareix sovint. Però aquestes connexions són en si mateixes un benefici de la feina. Les relacions positives treballant comporten nivells més baixos d'estrès, treballadors més sans i menys dies de tornar a casa amoïnat. Senzillament, també ens fan més feliços", precisen els experts de Harvard. "Si volem aprofitar del tot les hores de la nostra vida —de les quals passem moltes a la feina— hem de recordar que la feina és una font important de socialització i connexió. Canvia l'essència de la feina i canviarà l’essència de la teva vida", continuen.
I és que l'oficina sovint es converteix en la segona casa d'un treballador, ens agradi o no. De fet, segons Maite Reizabal, directora d'EnpresaBIDEA, "passem la major part del nostre temps a la feina. Potser per això donem cada cop més importància a la necessitat de construir relacions sanes i bones en l'àmbit laboral. Així com fer amics".
Els experts de Harvard: "La feina és una font important de socialització i connexió. Canvia l'essència de la feina i canviarà l’essència de la teva vida"
Recentment, Linkedin ha realitzat una enquesta trimestral de confiança dels empleats. Segons l'última publicació a Espanya, el 34% dels treballadors creu que cal tenir almenys un amic a la feina. Analitzada per edat, cal destacar el que ha dit la Generació Z, nascuda entre el 1997 i el 2009: el 65% considera imprescindible tenir un amic en el lloc de treball. En la resta de franges d'edat estan molt a prop de la mitjana. Concretament, el 35% dels baby boomers (els nascuts entre 1946-1964) emfatitzen aquesta necessitat, el 31% dels nascuts a la Generació X (els nascuts entre 1965-1980) i el 37% dels millennials (els nascuts entre 1981-1996).
Paral·lelament, Stephen Friedman, investigador de la Schulich School of Business del Canadà, identifica quatre tipus diferents d'amistats a la feina, segons la columna Psychology Today. En primer lloc, el millor amic del lloc de treball, que acostuma a ser molt proper, que permet relacions de respecte, confiança i honestedat. En segon lloc, les amistats íntimes, en què preval el desig de ser bons amics, encara que un d'ells deixi la feina. En tercer lloc, hi ha les amistats laborals. En aquest cas, el més habitual és limitar la relació només al camp de treball; és a dir, normalment no es comparteix tanta informació sobre l'àmbit personal. Finalment, hi ha el conegut de la feina, és a dir, aquells que, tot i veure's regularment a la feina, tenen poca interacció.
Per acabar, un terme que últimament ha guanyat presència i que també destaquen els grans gurús de la felicitat té a veure amb la fórmula del "matrimoni laboral", que sense amor ni sexe, és de valor "incalculable". Encara més, entre un 30% i un 40% dels catalans compta amb una “mitja taronja laboral”, enmig de beneficis. Es tracta d'una persona amb qui compartir el dia a dia, donar-se suport, "cobrir-se les espatlles" i parlar, sense parar, de treball. I amb dos beneficis concrets, que giren al voltant de l'augment de la productivitat i la lleialtat mútua cap a un projecte. S'utilitza el terme "matrimoni", perquè és una relació més intensa que altres amistats -potser pel component de veure's diàriament-, però comparteix algunes característiques similars al d'un matrimoni. I el més important, ajuda a reduir i, molt, l’estrès, a més d'acostar-se a la tan anhelada felicitat.