Catalunya ha trobat en les exportacions un bot salvavides durant la recessió econòmica. Com que la necessitat fa virtut, les dificultats del mercat local han convençut del tot de la necessitat de ser competitius també més enllà de les nostres fronteres. El resultat s'ha traduït el passat 2014 en un rècord d'exportacions situat als 60.194,5 milions d'euros; una xifra que representa el 25,1% del total d'exportacions espanyoles.
Més enllà de la xifra global, és interessant conèixer com es desgrana en els diferents sectors de l'economia catalana. Aquesta anàlisi permet comprovar que els tres principals sectors exportadors del país acumulen gairebé el 48% de les vendes a l'exterior. Es tracta de les indústries químiques (19,8%), els vehicles (16,3%) i l'alimentació i begudes (11,6%).
En una entrevista amb VIAempresa, el secretari d'Empresa i Competitivitat de la Generalitat de Catalunya, Pere Torres (@Pere_TorresG), explica la preponderància d'aquests sectors per diversos motius. "El primer de tot és que fan productes cars. Per tant, això fa que el volum d'exportació ràpidament s'enfili". D'altra banda, i sobretot en l'automobilístic i la química, Torres argumenta que "hi ha molta multinacional de capital no català. Això fa que estiguin més habituades a formar part dels circuits internacionals".
En qualsevol cas, el responsable governamental adverteix que "hem de ser conscients que això continuarà passant perquè si els creixements futurs de l'exportació han de venir per la incorporació de noves empreses, en general petites i mitjanes, augmentarem molt el nombre d'empreses exportadores però el volum d'exportació tindrà unes xifres econòmiques més modestes". Una situació que, assegura, "no ens preocupa, la qüestió és que n'hi hagi moltes i que una part cada cop més important de la seva facturació sigui de caràcter internacional".
Objectiu: exportacions regulars
Una altra de les grans xifres que ens deixa el 2014 és que el rècord històric d'exportacions s'ha produït amb la suma de les vendes de 47.586 empreses. Això és un 3% menys que les que van exportar el 2013. Tanmateix, per Pere Torres la xifra més destacada són les 15.946 empreses exportadores regulars, és a dir, que han exportat els darrers quatre anys consecutius. En aquest cas, la xifra ha crescut un 8,6% respecte el 2013.
"No se'ns pot escapar que si estem parlant de quasi 16.000 empreses, la majoria són petites i mitjanes", diu Torres. Des d'aquest punt de vista, assegura, "hem de valorar que ja comença a haver-hi moltes pimes que han entès que no poden quedar recloses al mercat més pròxim, i que poden tenir productes i serveis d'interès a escala internacional".
Segons Torres, "l'èxit i l'augment de les exportacions catalanes, que ha de seguir en el futur, no vindrà tant perquè les empreses exportin cada vegada més, sinó perquè anem eixamplant la base d'empreses exportadores regulars".
I aquest objectiu, tal com mostra el gràfic anterior, s'ha anat complint amb escreix des del 2012, amb augments del 4,8% aquell any; del 6,3% el 2013 i l'actual 8,6% del 2014. Pel que fa a les empreses exportadores totals, l'any 2014 ha trencat una tendència a l'alça amb un descens del 3% que no preocupa en excés. De fet, Catalunya continua disposant del 32,2% d'empreses exportadores de tot Espanya.
Europa, mercat natural; la Xina, una oportunitat
A l'hora de trobar el destí de les exportacions catalanes no cal anar gaire lluny. El 64,7% es queden a la Unió Europea, un percentatge que ha crescut dos punts respecte el 2013 com a mostra de la lenta arrencada del vell continent. França, Alemanya i Itàlia són els principals receptors de les exportacions catalanes; que també troben bona acollida a Portugal, el Regne Unit, Suïssa o el Benelux.
Per Pere Torres, en aquests moments "s'està tornant a fer una certa aposta pels mercats de proximitat regional i continental". El secretari d'Empresa posa l'exemple d'una empresa del sector de components de l'automoció, a qui potser "li és més fàcil implantar una fàbrica a l'Índia que serveixi als fabricants d'allà, que no pas enviar-los els components des d'aquí". Aquesta tendència, que també estan vivint algunes empreses del sector alimentari, "és positiva, perquè no deixen de ser multinacionals catalanes que van apareixent", destaca.
Fora d'Europa, els Estats Units, Mèxic, Algèria, el Marroc i la Xina són els principals destins. Precisament el gegant asiàtic és un dels que més augmenta la seva relació comercial amb Catalunya. Un exemple n'és la ubicació del centre de certificació de productes a escala europea instal·lat recentment a la Zona Franca de Barcelona.
"Nosaltres hem vist la Xina històricament com el fabricant barat pels consumidors europeus. Sense que això hagi deixat de ser així, ara també la comencem a veure com un mercat consumidor d'una dimensió comparable a l'europea", reflexiona Torres. El dirigent celebra que una empresa xinesa hagi decidit instal·lar a Catalunya el seu certificador de productes a escala europea, i valora "totes les inversions que una altra empresa xinesa està fent al Port de Barcelona per disposar dels seus centres logístics i augmentar els fluxos d'intercanvi comercial entre Àsia-Pacífic i Europa a través del Port de Barcelona".
Pel responsable del Govern català "estem sabent jugar la carta de la ubicació geoestratègica, tot i que tinguem dificultats sobreimposades com la falta de ritme en les inversions al corredor mediterrani".
Els veritables obstacles a la inversió estrangera
Interrogat sobre la pèrdua de la inversió de Daimler al Port de Tarragona per no disposar de l'ample de via europeu, Torres exposa que "aquí la gran discussió és si el sobiranisme fa perdre inversió estrangera o no, però el que la fa perdre és que el corredor mediterrani fa 20 vint anys que s'ha de fer i no està fet".
Mancances en infraestructures bàsiques que coneixen bé els ports de Barcelona i de Tarragona. "Han de clamar per poder fer les inversions necessàries amb els recursos que generen ells mateixos", lamenta Torres. "El que espanta la inversió és que el punt d'inspecció fronterera al Port de Barcelona i a l'Aeroport funcioni en horari de matí dels dies laborables, mentre que el de Madrid funciona les 24 hores del dia els set dies de la setmana", afegeix amb indignació.
Tot plegat, assegura, "són càrregues per a l'economia, com ho és el preu de l'energia a Espanya resultat d'una regulació espantosa i d'una reforma que ho ha empitjorat". Per tant, resumeix, "a vegades el discurs d'acusar el sobiranisme de la pèrdua d'inversions és l'excusa de mal pagador per dissimular que les dificultats de la inversió estrangera a Catalunya provenen dels incompliments de l'Estat amb les seves obligacions. Les infraestructures i els serveis públics que depenen d'ells no són prou àgils per atendre les demandes d'una economia moderna i internacionalitzada".