Mirant el cistell de la compra es pot saber com menja una família. Hi ha més carn que peix? Sobresurten els productes frescos? O bé destaquen els elaborats i envasats per davant de cap altre aliment? L’alimentació ha anat transformant-se al llarg del temps i ho ha fet de la mà dels canvis socials i econòmics, essent la darrera crisi del 2008 l’etapa que més ha influït en els actuals lineals del supermercat i mercats locals. En el marc del Dia Mundial de l’Alimentació, veiem que el pressupost familiar que es destina a l’alimentació ronda actualment al 15% del total, una dada que ha anat a la baixa si es compara amb el 38% que representava fa uns 40 anys.
Però aquesta és una dada relativa, ja que a la dècada dels 70 el menjar i l’habitatge eren els dos sectors que on més recursos s’hi havien de destinar, mentre que ara l’oci i el transport ocupen una part important. “I no podem oblidar que la renta de les llars ha augmentat des d’aleshores”, explica el vicepresident de l’Associació Gremial d’Empresaris Majoristes de Fruita i Hortalisses de Barcelona (AGEM), Pere Prats, qui afegeix que els diners destinats a l’alimentació són una “quantitat fixa” cada mes i que el preu dels productes és “cada cop més baix”.
Més alvocats i menys pomes
El gruix de diners que gastem en emplenar la nevera no és l’únic que ha canviat. També ho ha fet el contingut del refrigerador i el cistell de la fruita, on els alvocats -la fruita que més ha crescut-, els mangos o les papaies són la novetat i on el kiwi ha pogut refermar el seu lloc.
“L’oferta s’ha ampliat, però això ha fet que el plàtan, la poma o els cítrics, que els tenim durant tot l’any, vagin caient”, detalla Prats. Mala notícia per les peces clàssiques a la cuina, però bona per al sector: el consum de quilos de fruita es manté, només es reparteix en més productes.
Cau el consum de taronja, poma o raïm amb llavors perquè no són pràctics
El principal atractiu dels nouvinguts és aquest, la novetat, i també el seu valor nutricional i la facilitat per pelar-lo. “Un exemple són el kiwi o l’alvocat, que tenen moltes propietats, però també trobem que el raïm amb llavors es menja cada cop més o que la taronja no es busca tant perquè costa treure-li la pell”, comenta el vicepresident de l’AGEM.
I amb tot això els preus no ens espanten. Segons Prats, el consumidor està disposat a pagar més per una bona peça de fruita: “Potser al principi es tendeix a buscar el més barat, però un cop es tasta i es veu que el sabor no és igual, es torna a prioritzar la qualitat”. Un comportament que potser s’ha recuperat amb el final de la crisi, una recessió que tampoc va ser dura en excés amb un sector que Prats descriu com “de primera necessitat”. D’aquí que els preus en els últims cinc anys s’hagin mantingut estables.
Amanides colorides
Igual que en la fruita, a les parades de verdura i hortalisses dels mercats s’hi han incorporat recentment novetats com el bimi, la col kale, el bròcoli -que no bròquil- i enciams de diversos tipus i s’ha descobert l’atractiu de la remolatxa. Ara bé, no desbanquen ni la mongeta tendra ni la carxofa, els reis del cistell de la compra dels catalans.
Flores: "Abans quan era l’època d’un producte es consumia més aquest, ara es reparteix més entre tot l’any”
Ho sap de primera mà el president de l’AGEM, Jaume Flores, qui com a principal tendència destaca la desestacionalització del sector: “En els últims 10 anys hem vist com la globalització ha facilitat el transport. Ha fet que quan al sud d’Europa no hi ha producte, vingui del nord. Abans quan era l’època d’un producte es consumia més aquest, ara es reparteix més entre tot l’any”. Tot i això, és a l’hivern quan més omplim el carro de mongeta, col, pastanaga i coliflors com a bàsics de la llista. I també amb patata, el producte fresc que més ha vist créixer el seu consum en el darrer any, un 1,3% segons l’Informe del consum d’aliments a Espanya 2016 elaborat pel Ministeri d’agricultura.
“En els enciams és on més hem notat que es perd el producte de sempre”, apunta Flores, “es busquen més les bosses d’amanides preparades perquè admeten més varietats, es busca comoditat i que no ocupi molt lloc a la nevera o no ompli massa ràpidament la galleda de la brossa”.
Entre el lluç i la carn de pollastre
Els productes de peixateria i carnisseria són una altra part important dels frescos, els quals representen el gairebé el 50% del pressupost de les llars en alimentació.
Per tradició, som de menjar productes del mar, per això els estàndards de consum s’han mantingut estables a Catalunya. La crisi va fer que en comptes de posar els ulls sobre les orades o els llobarros, es tendís més a la sardina o el lluç, però sense fer decaure els quilos de compra.
Ara, amb una millora de la butxaca del consumidor, els catalans es decanten pel lluç, les sardines, els seitons, el rap o el llenguado, segons el president del Gremi de Majoristes del Mercat Central del Peix de Mercabarna, Leandre Serra. Són els clàssics de sempre malgrat haver-hi fins a 300 referències en diverses companyies del sector, un comportament que atribueix a “haver-nos acostumat a buscar frescor i proximitat a bon preu”.
En el cas de la carn, el pollastre i el porc s’emporten el gruix de la demanda. Aquí és on la crisi més es va notar, afirma el director de l’Observatori d’Economia Agroalimentària del Col·legi d’Economistes, Francesc Reguant, qui situa la caiguda del consum d’entre el 41% i el 15% de la vedella, el xai i el conill, seguint aquest ordre. “El preu és la causa principal, però l’hàbit s’ha acabat mantenint perquè les més afectades són les carns més greixoses”, explica fent referència a les tendències en nutrició.
Però aquests canals tampoc se n’escapen dels preparats. En els aparadors es poden trobar, per una banda, a filets de lluç arrebossats llestos per posar a la paella i per l’altra, botifarres, xoriços o broquetes de carn amb adobs per cobrir la demanda de plats per fer al moment i sense complicacions.
Llet i pa? Potser no...
Els ous, la llet i el pa són productes que tampoc falten als carros, o sembla que no haurien de faltar, però les dades sobre el consum de l’Observatori la darrera dècada mostren una acusada fletxa cap avall, essent el pa el més afectat amb un -21,72% del consum per càpita. I el sucre va pel mateix camí caient un 15,24%.
Consum de les llars catalanes. Elaborat per l'l’Observatori d’Economia Agroalimentària del Col·legi d’Economistes
Tot plegat és el resultat, per a Reguant, d’un “fenomen dietètic”: “El sucre és un dels aliments bàsic del món, és una commodity internacional que ara té substituts al mercat alimentari. Amb la llet líquida, hi ha una guerra contra ella, però no contra els seus derivats, que han crescut un 26%. És una clara orientació dietètica cap a productes més acabats i de més qualitat”.
L’arròs, els llegums i els vins i caves entren també en el sac d’aliment que han perdut pes respecte del 2005. El substitut d’aquest darrer grup és la cervesa, la que ha pujat un 47,11% demostrant que no es tracta d’una reducció del consum d’alcohol, sinó de la substitució d’un producte anterior. I com a curiositat destaca la patata, la que a escala catalana ha guanyat presència amb un creixement del seu consum per càpita del 26,43%.
L'increment del nombre de llars sense fills o amb una sola persona explica el creixement dels productes elaborats i preparats
Tot plegat és el reflex d’una societat catalana que està canviant estructuralment i el seu concepte sobre l’alimentació. Cada cop hi ha més parelles sense fills i llars d’un sol individu amb un elevat nivell d’estrès i manca de temps, el que ha disparat la compra de productes elaborats un 28,85% en 10 anys. Una clara mostra de com es busca preu per sobre de qualitat.
Aquesta tendència, però, conviu amb una segona que sí que prioritza la salut: “Mentre que una part de la societat ha de conviure amb la precarietat, una altra té un consum més sofisticat. Es reforça el tema de l’origen, els productes naturals i ecològics, i també el plaer gastronòmic”. Tal com apunta Reguant, són tendències diferents però que conflueixen en un punt: la qualitat sanitària, la que sempre se situa al capdavant sigui quin sigui el pressupost disponible o les preferències.