Compra per viure-hi, té un contracte indefinit, una edat entre 25 i 44 anys i pren la decisió en parella. Aquest és el perfil més comú entre els que estan adquirint habitatges a dia d’avui a Barcelona segons el XXVè Informe sobre el mercat de l’habitatge que han presentat el Grup Tecnocasa i la Universitat Pompeu Fabra aquest dimarts. Segons les dades del primer semestre del 2017, el 69% dels que han adquirit un habitatge a la capital catalana ho han fet per anar-hi a viure i en el 73% dels casos han estat ciutadans de nacionalitat espanyola.
Els que paguen al comptat (51%) superen per poc els hipotecats; i el 52% disposa d’un contracte indefinit per un 33% d’autònoms. Unes xifres que segueixen la tendència de la mitjana espanyola, on el 71,26% de les compres s’han produït amb la voluntat de convertir l’immoble en un primer habitatge. Això sí, en el global de l’Estat l’opció preferida de finançament és la hipoteca (66,85%).
En el cas de la mitjana espanyola, el 64,15% dels compradors tenen entre 25 i 44 anys (un 62% a Barcelona), mentre que pràcticament el 70% disposen d’una situació laboral amb contracte indefinit. “És difícil per algú amb contracte temporal aconseguir una hipoteca”, ha evidenciat Paolo Boarini, conseller delegat de Tecnocasa. En un 80% dels casos, aquestes transaccions s’han dut a terme per part de compradors espanyols, que gairebé en la meitat de les ocasions han completat l’operació en parella.
La inversió en nivells màxims, però estables
El percentatge d’operacions pensades com a inversió ha estat del 28,74% el primer semestre d’aquest 2017 a Espanya. Per poc, és el màxim dels últims anys, però manté una xifra estable des del 2014. “L’inversor no s’ha retirat del mercat perquè el segueix trobant interessant. L’expectativa és comprar per posar l’habitatge al mercat de lloguer”, reconeix Lázaro Cubero, director del departament d’Anàlisis i Informes de Tecnocasa.
Tot i que el perfil de comprador per a inversió mostra una tendència més elevada a pagar al comptat, una edat superior i registra més percentatge d’autònoms; Cubero assenyala que “normalment és gent que viu al barri, veu que el preu és atractiu i que els estalvis que tenia en dipòsits ja no donen tanta rendibilitat”.
"Normalment els inversors són gent que viu al barri"
Hi coincideix el catedràtic d’Economia de la UPF i coordinador de l’informe, José García-Montalvo, que insisteix en el fet que “la proporció de compres per part de persones jurídiques es mou en el 20% des del 2013; i els estrangers que compren segueixen sent el 17%”. Per tot plegat, destaca, “no hi ha grans allaus d’enormes inversors estrangers com es diu sovint a causa d’operacions puntuals”. Per García-Montalvo, “parlar sense mirar el context acaba provocant alarmes i més pujades perquè tothom es queda amb les grans xifres al cap”.
Un avís que García-Montalvo realitza pensant en la ciutat de Barcelona, on el Gòtic, la Barceloneta i Gràcia són els districtes més demandats pels inversors. Casos que contrasten amb Sant Andreu o Nou Barris, on una molt àmplia majoria de les compres són per anar-hi a viure.
“El major percentatge de pisos venuts és en la franja d’entre 100.000 i 200.000 euros, que suposen la meitat de les vendes. Però la franja que més creix és la de 200.000 a 300.000 euros”, destaca Lázaro Cubero.
A l’hora de finançar aquestes operacions, la Barceloneta és on més pisos s’han comprat al comptat (68%), mentre que la zona amb més percentatge d’operacions realitzades a través d’hipoteca és a Sant Andreu (73%).
Un mercat polaritzat
El catedràtic de la UPF constata que “el mercat immobiliari viu una enorme polarització. Hi ha zones que funcionen molt bé com Barcelona i Madrid, i d’altres gens”. Per García-Montalvo, “encara som lluny dels temps on les coses estaven embogides. Malgrat que tots els indicadors del sector estan creixent a un ritme elevat, l’aportació del sector al PIB espanyol encara és a la meitat que abans de la crisi”.
En qualsevol cas, el preu de l’habitatge de segona mà ha pujat un 8,24% a Espanya, un creixement que lidera Barcelona amb una xifra per sobre del 12%. “Portem sis semestres de creixement de preu, els tres últims més moderat”, detalla Lázaro Cubero. Això fa que s’estigui recuperant part del preu perdut amb la crisi immobiliària, tot i que encara ara és un 48% inferior al de 2006.
Barcelona lidera el creixement del preu de l'habitatge de segona mà amb un 12,73%
Segons el conseller delegat de Tecnocasa, Paolo Boarini, no es pot parlar d’una nova bombolla immobiliària especialment per “l’actitud dels bancs”. En aquest sentit, justifica que “els indicadors de risc que utilitzen mostren que som lluny d’una bombolla”, referint-se a la major exigència en el ràtio préstec a valor o a la situació laboral del potencial comprador.
Boarini ha recordat que “abans de la crisi una hipoteca estàndard costava 1.000 euros al mes i ara som a 375 euros. A més, un banc difícilment concedeix una hipoteca si la seva quota supera el 30% dels ingressos del client”. La mitjana actual en aquest aspecte se situa al 25,5% mentre abans de la crisi va arribar a superar el 60%.