Canvi de govern a la Generalitat de Catalunya amb el rerefons de les eleccions generals del 23 de juliol de 2023. El president Pere Aragonès ha anunciat una remodelació de l’executiu, amb tres consellers nous i algunes cares conegudes. Anna Simó és la nova consellera d’Educació en substitució de Josep Gonzàlez-Cambray, Ester Capella relleva Juli Fernàndez a la conselleria de Territori i Sostenibilitat i David Mascort substitueix Teresa Jordà a Acció Climàtica. Aragonès confia que els canvis al Govern li permetin "esgotar la legislatura" i situa les eleccions catalanes el febrer de 2025.
El retorn d’Anna Simó a la política amb Educació
Llicenciada en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona (1986-1991) i postgraduada en Planificació Lingüística per la UB (1991-1992), Anna Simó (Els Alamús, 1968) va treballar -abans d'entrar a política fa dues dècades- a la Xarxa Cultural (1986-1990) i al Consorci per a la Normalització Lingüística (1990-2003) amb diverses responsabilitats, l'última com a responsable del districte de Sant Martí al Centre de Normalització Lingüística de Barcelona.
En l'àmbit polític, Simó ja havia estat consellera durant el Govern tripartit (a la cartera de Benestar Social, entre 2003 i 2006) i, a més, fa poc se li va acabar la inhabilitació a què se la va condemnar per ser membre de la mesa del Parlament que va permetre la tramitació de les anomenades lleis de desconnexió. El president ha posat en relleu que Simó va presidir el Consell Escolar de Catalunya, la mesa sectorial on tenen lloc tots els actors de l'àmbit educatiu, cosa que la ubica en un lloc de "consens i amb un perfil ideal per recosir els desacords" del sector educatiu durant els últims mesos.
Ester Capella a Territori
Ester Capella (La Seu d'Urgell, 1963) assumirà la conselleria de Territori en un moment en què el debat sobre el servei de Rodalies, el futur de l'aeroport del Prat o l'acord sobre la B-40 continuen oberts. La responsable de Territori també haurà de liderar les polítiques d'habitatge del Govern de la Generalitat, una matèria que ja va tocar com a responsable de Justícia entre 2018 i 2021, quan va impulsar la llei catalana d'arrendaments urbans per regular el preu dels lloguers. Capella, que fins ara era delegada del Govern a Madrid, és llicenciada en dret i ha estat diputada d'ERC al Parlament i al Congrés dels Diputats (2015-2018), on precisament va treballar amb Teresa Jordà, que ara encapçalarà la llista republicana amb Gabriel Rufián.
Sobre la taula de la negociació amb Transports hi ha diversos temes clau, com la gestió de Rodalies –de la que el Govern reclama el "traspàs integral"-. En els últims mesos, les incidències a la xarxa de Renfe han encès de nou les picabaralles entre la Generalitat i el govern espanyol sobre la infraestructura. Capella assumirà també en la seva cartera empreses públiques de rellevància com Ferrocarrils de la Generalitat (FGC) i la gestió global de la mobilitat, amb reptes com la transició cap a un model més verd o el futur de les vies d'alta capacitat com a principals.
Amb experiència institucional al Govern tant a Madrid com a Barcelona, Capella anava de número 3 d'Ernest Maragall a les llistes d'ERC a l'Ajuntament de Barcelona, on ja va ser regidora portaveu entre 2007 i 2011.
David Mascord ascendeix a Acció Climàtica
L'exalcalde de Vilablareix David Mascort (Barcelona, 1969) serà el nou conseller d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural del govern de Pere Aragonès. La cartera, que fins ara havia ocupat Teresa Jordà, passarà a estar a les seves mans. Fins al moment, Mascort ocupava la secretaria general d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, que forma part de la conselleria que ara encapçalarà.
Entre 2015 i 2020 va ser president de la Federació Regional d'Esquerra Republicana a Girona. Llicenciat en Ciències Econòmiques i Empresarials, va ser alcalde de Vilablareix (Gironès) entre 2011 i 2022. També va ocupar la vicepresidència del Consell Comarcal del Gironès entre 2003 i 2007 i va ser membre de la Diputació de Girona del 2013 fins al 2015. De la trajectòria de Mascort també destaca que va ser director dels Serveis Territorials del Departament d'Innovació, Universitats i Empreses entre el 2007 i el 2013.
Entre els reptes de la conselleria destaca la gestió de la sequera i les últimes negociacions de la cimera de l'aigua. Un altre dels desafiaments que té sobre la taula és el desplegament del decret de renovables, que va aprovar el Parlament el desembre del 2021. Un dels objectius que s'havia fixat la conselleria en matèria de transició energètica era arribar al 50% d'energies renovables el 2030 i a la neutralitat d'emissions el 2050. Així mateix, Mascort també haurà de gestionar el desplegament de la companyia energètica l'Energètica de la Generalitat.