28
de Setembre
de
2016
Els creuers que passen per Barcelona porten una mitjana de 4.500 passatgers a bord. En sis de cada deu casos, aquestes persones agafen el vaixell a la capital catalana sabent que, un cop a coberta, no els faltarà de menjar ni beure en cap moment. Perquè això sigui una realitat, les naus solen carregar la bodega amb tot tipus de productes abans de començar la ruta, ja que fer-ho a mig camí els complica la vida logísticament. Aquesta realitat i el fet que cada cop siguin més les navilieres que escullen el port barceloní per salpar ha despertat les alarmes al polígon alimentari Mercabarna: és una oportunitat de negoci omplir els rebostos dels creuers?
Un informe presentat aquest dimarts al polígon alimentari assegura que sí que ho és. Destaca que proveir els creuers suposaria una font estable d'ingressos per a les empreses de Mercabarna, atesa la desestacionalització d'aquest tipus de turisme, que es concentra entre els mesos d'abril i novembre. El mateix estudi apunta que les navilieres que passen per Barcelona destinen una cinquena part del seu pressupost, uns 23 milions d'euros, a provisions, segons dades de l'Autoritat Portuària de Barcelona i la Universitat de Barcelona.
Fins aquí tot sona molt engrescador, però les xifres obliden un aspecte fonamental: la realitat del sector. En la taula rodona posterior a la presentació de l'informe, diversos experts han posat de relleu com de difícil és fer-se un lloc entre els proveïdors de les gran navilieres.
Cultura d'empresa
En el procés per escollir proveïdors intervenen diversos actors. Per una banda, hi ha les navilieres, que en el cas de Barcelona es concentren en quatre grans grups: Carnival Corportation, Royal Caribbean, Norwegian Cruise i MSC. D'altra banda, hi ha els provisionistes, que són les empreses que s'encarreguen de buscar als millors proveïdors i de portar-los a la naviliera perquè aquesta esculli amb qui vol treballar. Algunes de les firmes que fan aquesta tasca són B&S Global, Schoemaker i Barcelona Europe Supply (BES). I, finalment, intervenen els consignataris, encarregats de tots els serveis de terra que pugui necessitar el creuer.
El president de BES, Adriano López, apunta que la cerca de proveïdors es fa de manera global; és a dir, es busca la millor relació qualitat/preu sense tenir en compte d'on vénen els productes, donant una especial rellevància al rigor del servei. El més habitual és que aquesta recerca es faci un cop l'any i que se signin licitacions anuals que permetin oferir el mateix producte a tots els viatgers. Aquests grans contractes representen més del 90% de l'abastiment, la qual cosa fa que les comandes d'última hora a port responguin només a imprevistos i que representin un volum marginal.
Costos portuaris
Per a López, aquesta és una de les claus que explica perquè els creuers no omplen el rebost a la capital catalana amb productes locals, tot i salpar del Port de Barcelona. Tot i que no ha volgut aprofundir en els motius que fan que la instal·lació barcelonina sigui cara -n'ha excusat a l'autoritat portuària i als estibadors-, sí que ha afirmat que es troba en desavantatge respecte els seus competidors italians, alemanys i holandesos.
La cap de creuers del Port de Barcelona, Mar Pérez, reconeix que Barcelona no és prou competitiva, però precisa que des de l'autoritat portuària volen ser "facilitadors" i treballen per salvar els esculls actuals.
Els restaurants dins dels creuers, un nínxol de mercat
La visió més positiva la dóna el gerent de Transcoma Cruise and Travel, Jordi Torné, que ha assenyalat un possible nínxol de mercat per als productors locals: els petits restaurants que cada cop són més freqüents dins dels creuers. "Per què no posar un restaurant de tapes?", es pregunta. D'aquesta manera, els proveïdors locals podrien obrir-se un forat amb productes autòctons, com el pernil, i es podrien donar a conèixer.
Un informe presentat aquest dimarts al polígon alimentari assegura que sí que ho és. Destaca que proveir els creuers suposaria una font estable d'ingressos per a les empreses de Mercabarna, atesa la desestacionalització d'aquest tipus de turisme, que es concentra entre els mesos d'abril i novembre. El mateix estudi apunta que les navilieres que passen per Barcelona destinen una cinquena part del seu pressupost, uns 23 milions d'euros, a provisions, segons dades de l'Autoritat Portuària de Barcelona i la Universitat de Barcelona.
Fins aquí tot sona molt engrescador, però les xifres obliden un aspecte fonamental: la realitat del sector. En la taula rodona posterior a la presentació de l'informe, diversos experts han posat de relleu com de difícil és fer-se un lloc entre els proveïdors de les gran navilieres.
Cultura d'empresa
En el procés per escollir proveïdors intervenen diversos actors. Per una banda, hi ha les navilieres, que en el cas de Barcelona es concentren en quatre grans grups: Carnival Corportation, Royal Caribbean, Norwegian Cruise i MSC. D'altra banda, hi ha els provisionistes, que són les empreses que s'encarreguen de buscar als millors proveïdors i de portar-los a la naviliera perquè aquesta esculli amb qui vol treballar. Algunes de les firmes que fan aquesta tasca són B&S Global, Schoemaker i Barcelona Europe Supply (BES). I, finalment, intervenen els consignataris, encarregats de tots els serveis de terra que pugui necessitar el creuer.
 |
| Mercabarna vol aprofitar la creixent presència de creuers per ampliar el negoci. Cedida |
El president de BES, Adriano López, apunta que la cerca de proveïdors es fa de manera global; és a dir, es busca la millor relació qualitat/preu sense tenir en compte d'on vénen els productes, donant una especial rellevància al rigor del servei. El més habitual és que aquesta recerca es faci un cop l'any i que se signin licitacions anuals que permetin oferir el mateix producte a tots els viatgers. Aquests grans contractes representen més del 90% de l'abastiment, la qual cosa fa que les comandes d'última hora a port responguin només a imprevistos i que representin un volum marginal.
Costos portuaris
Per a López, aquesta és una de les claus que explica perquè els creuers no omplen el rebost a la capital catalana amb productes locals, tot i salpar del Port de Barcelona. Tot i que no ha volgut aprofundir en els motius que fan que la instal·lació barcelonina sigui cara -n'ha excusat a l'autoritat portuària i als estibadors-, sí que ha afirmat que es troba en desavantatge respecte els seus competidors italians, alemanys i holandesos.
La cap de creuers del Port de Barcelona, Mar Pérez, reconeix que Barcelona no és prou competitiva, però precisa que des de l'autoritat portuària volen ser "facilitadors" i treballen per salvar els esculls actuals.
Els restaurants dins dels creuers, un nínxol de mercat
La visió més positiva la dóna el gerent de Transcoma Cruise and Travel, Jordi Torné, que ha assenyalat un possible nínxol de mercat per als productors locals: els petits restaurants que cada cop són més freqüents dins dels creuers. "Per què no posar un restaurant de tapes?", es pregunta. D'aquesta manera, els proveïdors locals podrien obrir-se un forat amb productes autòctons, com el pernil, i es podrien donar a conèixer.