Montserrat és molt més que una muntanya a l'interior de Catalunya, es tracta d’un dels destins més habituals dels autòctons i també una parada comuna dels turistes que visiten la capital de Catalunya durant uns dies. No és necessari ser un devot religiós per acostar-s'hi, sinó que hi ha molts camins senyalitzats per fer una excursió amb vistes espectaculars, un trajecte que s'enfila a dalt del cim ple de revolts pels amants de les motos, un monestir amb una comunitat de més de 80 monjos activa i una escolania reconeguda, així com un museu obert al públic. Sense oblidar la cirereta del pastís: el Santuari de la Mare de Déu de Montserrat que té la Moreneta, la patrona de Catalunya des del 1881. Però, qui paga Montserrat?
Montserrat es projecta en cartells al llarg de Barcelona i a internet com una activitat que es pot fer en tan sols un dia, com ara visitar el monestir, veure la Moreneta, pujar al seu funicular, gaudir d'unes vistes espectaculars, visitar el museu, escoltar a l'escolania cantar o fer senderisme. És a dir, la llança del catalanisme cultural. A les principals plataformes turístiques ofereixen excursions de mig dia guiades des de 52 euros per persona, d'altres amb suplement de vi i dinar que s'enfila a gairebé 75 euros. I, evidentment, els tours privats cada vegada més en auge i no apte per a totes les butxaques. Els catalans, en canvi, tendeixen a apropar-se en el seu propi cotxe o en tren fins a Monistrol de Montserrat i posteriorment pujar a peu o agafar el cremallera.
De l’èxit a la incertesa, en qüestió de dies
El 2016 es va batre el rècord d’assistència a Montserrat i es va superar la xifra de 2,5 milions de visitants. El 2017 va ser de 2,7 milions i, just abans de l'inici de la pandèmia de la covid-19, es va assolir el rècord definitiu. Els visitants, a part dels autòctons, provenien dels Estats Units, la resta d’Europa, Rússia i Corea del Sud. Josep Altayó, director general de l’Agrícola Regional SA, l’empresa de serveis de Montserrat, apunta a VIA Empresa que el 2019, amb la consultora EY, van presentar un estudi sobre l'impacte econòmic que genera Montserrat a Catalunya i el resultat va ser d'uns 314,5 milions d'euros l'any. És a dir, repercutia en l’hostaleria, en comerços, agències de viatge i molts proveïdors.
Montserrat genera un impacte econòmic de més de 314 milions d’euros anuals a Catalunya
Tanmateix, durant el 2020 van patir una baixada històrica del 70% dels visitants i el monestir va demanar un crèdit ICO. Ja no hi havia turisme estranger ni autocars amb grups organitzats. En canvi, van augmentar i molt els excursionistes que accedien al parc natural des de fora del recinte monàstic, en confinaments municipals i comarcals sobretot.
El 2019 es va assolir el rècord definitiu de visitants a Montserrat | Cedida
"Durant la pandèmia hem hagut de tancar en diverses ocasions. A tall d'exemple, el 2020 no vam poder obrir durant cinc mesos, des del 30 de març fins a la revetlla de Sant Joan. Posteriorment, el desembre de 2020 vam tornar a tancar-ho tot degut als confinaments municipals i comarcals. I també no vam poder obrir durant un temps a causa de l'última variant òmicron. A partir del 2022 hem tornat a operar amb normalitat", explica Altayó.
El director d'Agricola Regional SA remarca que han patit aquests dos anys com si fossin una "empresa turística més" i han hagut de posar en ERTO la pràctica totalitat dels treballadors i reduir totes les despeses, a part de demanar un crèdit ICO per aconseguir més múscul financer. Finalment, quan es fa referència a "tancar-ho tot", vol dir als restaurants, al museu i tots els serveis. Només se celebrava amb normalitat les misses.
Per cada lloc de treball directe de Montserrat se’n generen 8,5 d’indirectes a l’economia catalana
Sortosament, ja el 2022 s’ha recuperat la majoria de posicions. Per cada lloc de treball directe de Montserrat, es genera aproximadament 8,5 llocs de treball indirectes i induïts en l’economia catalana. Segons EY, hi ha 6.210 llocs de treball dels quals 655 són directes, 4.708 indirectes i 847 induïts.
L’organigrama de Montserrat
Anem a pams. Com funciona Montserrat? Qui hi ha a darrere? Qui son els líders o cares visibles? Altayó ho divideix amb quatre institucions al comandament. La primera, la comunitat benedictina. És a dir la institució més històrica i emblemàtica. Són els que gestionen el santuari. El pare Manel Gasch és l’abat del Monestir de Montserrat. En segon lloc, hi ha Agrícola Regional SA, l’empresa de serveis de Montserrat, liderada pel mateix Altayó. S'encarreguen de gestionar tots els serveis del recinte, com ara les botigues, els restaurants, les visites turístiques, la neteja, la seguretat i l'atenció al visitant.
La comunitat benedictina és qui gestiona el santuari de Montserrat i s'ha convertit en la institució més històrica i emblemàtica
En tercer lloc, podem trobar el Patronat de la Muntanya de Montserrat, que és una entitat autònoma adscrita al Departament de Presidència de la Generalitat encarregada de preservar aquest parc natural. Seria "el gestor públic de Montserrat", ja que cal destacar que al recinte hi ha dos municipis que en formen part, com son Monistrol de Montserrat i Collbató, que són de dues comarques diferents, com ara el Bages i el Baix Llobregat. Aquest patronat va néixer als anys 50 per gestionar la complexitat supramunicipal de la muntanya en el que també hi ha representat totes les institucions del país i part del govern català. I finalment, la quarta institució, són els Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, que gestionen el tren Cremallera.
Montserrat es troba a 60 km de Barcelona | Cedida
Benvingut 2024
Davant dels nous reptes, des de Montserrat expliquen que amb la pandèmia han après que "tot pot canviar en un moment i que hi ha molts interrogants". La guerra a Ucraïna, si es podrà continuar viatjant amb normalitat, com evolucionarà la situació de l'Índex de preus de consum (IPC) o com serà el comportament del visitant. Cal recordar que el turisme rus i ucraïnès era d’un milió de turistes a Catalunya el 2019, en el qual molts d’ells assistien a Montserrat, i que ara “han desaparegut per complet”.
Més d’un milió de turistes russos i ucraïnesos van visitar Catalunya el 2019 i Montserrat era un dels destins principals
De moment, des de Montserrat esperen acabar per sota del 30% les previsions de visitants anuals i, ja el 2023, recuperar els dos milions de visitants. I, el 2024, la tan anhelada "nova normalitat". I, per suposat, la mirada final cap al 2025, per celebrar el mil·lenari de l’abadia, fundada per l'abat Oliba al segle XI. Però això serà en un altre capítol.