10
de Novembre
de
2016
Act.
10
de Novembre
de
2016
L'elecció de Donald Trump com a 45è president dels Estats Units tindrà, segons Fitch, "efectes negatius a mig termini" per a les finances nord-americanes. L'agència de qualificació alerta que "si s'apliquen les polítiques fiscals" del magnat, "la solvència pública" se'n ressentirà i hi haurà "una reducció dels ingressos públics a mig termini". Encara més contundent en els seus pronòstics és Xavier Mena, catedràtic d'Economia d'Esade, per qui "l'elecció de Trump provocarà l'enfonsament de Wall Street i les borses mundials a curt termini". Tot plegat en un país que Obama deixa amb l'atur per sota del 5% i un creixement dèbil però sostingut.
Si l'efecte final de la presidència de Trump és més o menys catastròfic ho dirà el temps. El que ja és una evidència és que la seva victòria electoral ha deixat l'economia mundial contenint la respiració. "La clau és veure fins a on arriba. El que havia dit era molt gros i tothom està esperant el discurs d'acceptació per veure si manté el to", explica a VIA Empresa Joan Miquel Piqué, professor d'Economia Internacional d'Eada. "Si manté el to se li generaran molts problemes econòmics i socials; però si el modera pot fer un mandat a l'estil Reagan", vaticina. "Tornarem als 80 amb desregulació i afavorint les empreses. Això tindrà un impacte de més baix perfil amb conseqüències a llarg termini, però la gent es comportarà com si no passés res", indica Piqué.
Tractats, afavorits i perjudicats
"L'Administració Trump propugnarà el Make America Great Again mitjançant l'aïllacionisme econòmic —afeblint la relació amb Europa i aixecant barreres migratòries—, el proteccionisme comercial —imposant aranzels a les importacions de Xina i Mèxic i denunciant els tractats comercials TTP, TTIP, fins i tot el TLC amb Canadà i Mèxic— i menyspreant la cooperació internacional —Paris 2015, COP21— en el canvi climàtic", explica Xavier Mena.
"Tot el que no estigui començat serà fàcil aturar-ho", pronostica Joan Maria Piqué en referència al TTIP i a l'acord del Pacífic, al qual encara li manca la ratificació del Senat. "La resta, com el Nafta, s'ho haurà de plantejar amb molta més prudència", assegura. Al capdavall, desfer acords comercials en vigor tan importants no resulta tan senzill.
Trump apostarà per la indústria tradicional i no per les tecnològiques. Durant la campanya el magnat va afirmar que "obligarem Apple a construir els seus maleïts ordinadors en aquest país en comptes de la Xina". Pel professor d'Eada són paraules més assumibles en un discurs que a la pràctica. "Quina és l'amenaça a Apple? Parlar és molt fàcil. Sempre és més senzill dir-li que si torna li perdona tots els impostos", indica. Sigui com sigui, Piqué recorda que "les multinacionals no tenen nacionalitat. Ni les empreses del mateix Trump en tenen. Han de respondre a un compte de resultats. Per tant, no sé fins a quin punt pots tractar les empreses com un producte nacional".
En qualsevol cas, sembla evident que les empreses exportadores i més exposades al mercat internacional que tenien esperances en un bon acord comercial a banda i banda de l'Atlàntic ara veuen les seves expectatives truncades. Pel professor de l'Esade Law School José María de Areilza, "és una mala notícia per al lliure comerç a ambdós costats de l'Atlàntic". A més, el sector automobilístic nord-americà també tremola: la Xina és el mercat de més creixement per a Ford i General Motors.
"Aquelles empreses que depenguin molt de les importacions, patiran. Les que produeixin a la Xina i els posin la barrera del 45% ho hauran de reflectir al seu preu final i no els farà cap gràcia", constata Piqué. Per contra, aquelles empreses que produeixen i venen completament dins dels Estats Units "segurament estaran contentes que no pugui venir ningú de fora a competir amb elles".
Un altre dels principals beneficiats per l'arribada del nou inquilí a la Casa Blanca seria el sector de la construcció, perquè Trump és percebut com a defensor de la despesa en infraestructures. Una aposta que serà difícilment conjugable amb la promesa de baixada d'impostos, per exemple, reduir del 35 al 15% el de Societats. "Només pot baixar impostos i gastar en infraestructures si s'endeuta, i el país ja té un endeutament molt elevat. Si ho fa ja veurem fins a quin punt els mercats se'l creuen", destaca el professor d'Eada.
Una amenaça a la sostenibilitat
Trump no ha amagat la seva postura negacionista sobre el canvi climàtic, i durant la campanya electoral ha afirmat que rescindiria les regulacions mediambientals "que destrueixen llocs de feina". El sector de les energies renovables es podria veure tocat amb l'aposta del nou president per energies com el petroli i el gas. Empreses de mineria, extracció i matèries primeres es freguen les mans. Però també la indústria armamentista i de defensa, sempre sota l'ala protectora dels Republicans, o el sector bancari, que espera més desregulacions.
"Tot dependrà de si amb la indústria del petroli podrà satisfer la demanda d'energia del país", diu Piqué. Obama s'havia encaminat a l'autosuficiència energètica a través de diverses vies que ara es poden tancar amb el nou president. "En el moment que els productors de petroli nord-americans no puguin satisfer la demanda, tindrà un problema. La gent i les empreses consumiran menys energia per patriotisme? Crec que preferiran que els arribi procedent de qualsevol altra manera", assenyala el professor d'Eada.
Tot plegat sense oblidar que una autèntica desregulació mediambiental "crearia un impacte molt gran de contaminació. Chicago o Detroit poden acabar com Beijing o Nova Delhi", segons Piqué. Si això arriba al nas i als ulls de la població "tindrà un altre problema i s'adonarà que aquesta regulació protegia alguna cosa important. Caldrà veure fins a quin punt s'ho creu o és capaç de tirar-ho endavant", conclou.
Si l'efecte final de la presidència de Trump és més o menys catastròfic ho dirà el temps. El que ja és una evidència és que la seva victòria electoral ha deixat l'economia mundial contenint la respiració. "La clau és veure fins a on arriba. El que havia dit era molt gros i tothom està esperant el discurs d'acceptació per veure si manté el to", explica a VIA Empresa Joan Miquel Piqué, professor d'Economia Internacional d'Eada. "Si manté el to se li generaran molts problemes econòmics i socials; però si el modera pot fer un mandat a l'estil Reagan", vaticina. "Tornarem als 80 amb desregulació i afavorint les empreses. Això tindrà un impacte de més baix perfil amb conseqüències a llarg termini, però la gent es comportarà com si no passés res", indica Piqué.
Tractats, afavorits i perjudicats
"L'Administració Trump propugnarà el Make America Great Again mitjançant l'aïllacionisme econòmic —afeblint la relació amb Europa i aixecant barreres migratòries—, el proteccionisme comercial —imposant aranzels a les importacions de Xina i Mèxic i denunciant els tractats comercials TTP, TTIP, fins i tot el TLC amb Canadà i Mèxic— i menyspreant la cooperació internacional —Paris 2015, COP21— en el canvi climàtic", explica Xavier Mena.
"Tot el que no estigui començat serà fàcil aturar-ho", pronostica Joan Maria Piqué en referència al TTIP i a l'acord del Pacífic, al qual encara li manca la ratificació del Senat. "La resta, com el Nafta, s'ho haurà de plantejar amb molta més prudència", assegura. Al capdavall, desfer acords comercials en vigor tan importants no resulta tan senzill.
Trump apostarà per la indústria tradicional i no per les tecnològiques. Durant la campanya el magnat va afirmar que "obligarem Apple a construir els seus maleïts ordinadors en aquest país en comptes de la Xina". Pel professor d'Eada són paraules més assumibles en un discurs que a la pràctica. "Quina és l'amenaça a Apple? Parlar és molt fàcil. Sempre és més senzill dir-li que si torna li perdona tots els impostos", indica. Sigui com sigui, Piqué recorda que "les multinacionals no tenen nacionalitat. Ni les empreses del mateix Trump en tenen. Han de respondre a un compte de resultats. Per tant, no sé fins a quin punt pots tractar les empreses com un producte nacional".
En qualsevol cas, sembla evident que les empreses exportadores i més exposades al mercat internacional que tenien esperances en un bon acord comercial a banda i banda de l'Atlàntic ara veuen les seves expectatives truncades. Pel professor de l'Esade Law School José María de Areilza, "és una mala notícia per al lliure comerç a ambdós costats de l'Atlàntic". A més, el sector automobilístic nord-americà també tremola: la Xina és el mercat de més creixement per a Ford i General Motors.
"Aquelles empreses que depenguin molt de les importacions, patiran. Les que produeixin a la Xina i els posin la barrera del 45% ho hauran de reflectir al seu preu final i no els farà cap gràcia", constata Piqué. Per contra, aquelles empreses que produeixen i venen completament dins dels Estats Units "segurament estaran contentes que no pugui venir ningú de fora a competir amb elles".
Un altre dels principals beneficiats per l'arribada del nou inquilí a la Casa Blanca seria el sector de la construcció, perquè Trump és percebut com a defensor de la despesa en infraestructures. Una aposta que serà difícilment conjugable amb la promesa de baixada d'impostos, per exemple, reduir del 35 al 15% el de Societats. "Només pot baixar impostos i gastar en infraestructures si s'endeuta, i el país ja té un endeutament molt elevat. Si ho fa ja veurem fins a quin punt els mercats se'l creuen", destaca el professor d'Eada.
Una amenaça a la sostenibilitat
Trump no ha amagat la seva postura negacionista sobre el canvi climàtic, i durant la campanya electoral ha afirmat que rescindiria les regulacions mediambientals "que destrueixen llocs de feina". El sector de les energies renovables es podria veure tocat amb l'aposta del nou president per energies com el petroli i el gas. Empreses de mineria, extracció i matèries primeres es freguen les mans. Però també la indústria armamentista i de defensa, sempre sota l'ala protectora dels Republicans, o el sector bancari, que espera més desregulacions.
"Tot dependrà de si amb la indústria del petroli podrà satisfer la demanda d'energia del país", diu Piqué. Obama s'havia encaminat a l'autosuficiència energètica a través de diverses vies que ara es poden tancar amb el nou president. "En el moment que els productors de petroli nord-americans no puguin satisfer la demanda, tindrà un problema. La gent i les empreses consumiran menys energia per patriotisme? Crec que preferiran que els arribi procedent de qualsevol altra manera", assenyala el professor d'Eada.
Tot plegat sense oblidar que una autèntica desregulació mediambiental "crearia un impacte molt gran de contaminació. Chicago o Detroit poden acabar com Beijing o Nova Delhi", segons Piqué. Si això arriba al nas i als ulls de la població "tindrà un altre problema i s'adonarà que aquesta regulació protegia alguna cosa important. Caldrà veure fins a quin punt s'ho creu o és capaç de tirar-ho endavant", conclou.