"L’activitat creuerística al Port de Barcelona no para de créixer, especialment pel que fa als creueristes de port base, és a dir, aquells que inicien i/o finalitzen el seu viatge a la ciutat. El 2012, els passatgers de port base representaven el 40%, mentre que el 2023 han arribat al 53%". Amb aquesta conclusió, Jordi Suriñach, catedràtic d’Economia Aplicada de la Universitat de Barcelona i director del Laboratori d’Economia Aplicada AQR-Lab, ha iniciat la taula rodona sobre les principals conclusions de l’estudi Aportació dels passatgers de creuers del Port de Barcelona a la recaptació fiscal de l’Ajuntament de Barcelona. Aquest acte, celebrat a l’Hotel H10 Art Gallery de Barcelona, ha servit com a punt de partida d’una jornada centrada a analitzar l’impacte econòmic de l’activitat creuerística a la ciutat.
Segons Suriñach, els creueristes de trànsit, aquells que visiten Barcelona durant unes hores sense pernoctar-hi, són els únics visitants que generen més ingressos que despeses per persona i dia per a l’Ajuntament. Concretament, segons les dades del 2023, cada creuerista de trànsit aporta 3,3 euros diaris, mentre que el cost que representa per a la ciutat és de 3,1 euros. Això, però, es va registrar abans que el recàrrec municipal augmentés progressivament, primer fins als 3,25 euros i després als 4 euros actuals.
Cada creuerista de trànsit aporta 3,3 euros diaris, mentre que el cost que representa per a la ciutat és de 3,1 euros
A més, Suriñach ha subratllat que “els creueristes de trànsit del Port de Barcelona generen més ingressos que despeses per a l’Ajuntament gràcies al pagament de l’Impost sobre Establiments Turístics (IETT) i el recàrrec municipal". Concretament, cada creuerista en trànsit aporta entre 6 i 7 euros per persona i dia, segons si l’escala és superior o inferior a 12 hores.
Barcelona podria recaptar 22,9 milions d’euros amb un recàrrec de 8 euros
En aquesta línia, s'estima que els creueristes del Port de Barcelona —els únics excursionistes sotmesos a aquest tribut— van contribuir amb 14,5 milions d'euros l’any 2024, una xifra que no inclou l'increment del recàrrec municipal anunciat recentment pel govern local. D'aquests 14,5 milions d'euros, 11,6 milions (dos milions més que el 2023) serien gestionats directament per l'Ajuntament, una quantitat comparable al total invertit pel Consistori el 2023 en partides com la promoció i participació de la infància i adolescència (10,4 milions d'euros), la promoció de la gent gran (11,3 milions d'euros) i l’atenció a la immigració i refugiats (10,7 milions d'euros).
D’altra banda, els creueristes van representar el 4,1% dels visitants de la ciutat i van contribuir amb el 7,5% de la recaptació gestionada per l'Ajuntament mitjançant l’impost turístic.
Per cada euro de recàrrec addicional, l’Ajuntament obtindria 2,5 milions d’euros més de recaptació
Actualment, amb el recàrrec de 4 euros establert des de l’octubre de 2024, es calcula que s’haurien recaptat 15,7 milions d’euros en total del pagament fet pels creueristes (incloent-hi el recàrrec i la totalitat de l’IEET), dels quals 12,9 milions haurien estat gestionats directament per l’Ajuntament. En un escenari amb un recàrrec de 8 euros, els ingressos gestionats per l’Ajuntament passarien dels 12,9 milions d’euros del 2024 a 22,9 milions d’euros, un augment de 10 milions d’euros. Això significa que per cada euro de recàrrec addicional, l’Ajuntament obtindria 2,5 milions d’euros més de recaptació.
La ciutat comtal destaca entre els ports europeus per la seva elevada tarifa
A Europa, la pràctica de cobrar un impost turístic als creueristes és relativament poc comuna. Només un 2,1% dels ports de la Unió Europea aplica aquest tipus d’impost. D’aquests, 7 de 16 ports es troben a Espanya: quatre a Catalunya i tres a les Illes Balears. La majoria dels ports que cobren aquest impost (al voltant del 75%) fixen una tarifa màxima de 2 euros per creuerista. Segons Suriñach, “de les tres grans destinacions que reben més d’un milió de moviments de passatgers a l'any (Barcelona, Palma i Hamburg), Barcelona és on la pressió per l’impost turístic és més elevada”.
Suriñach (UB): “de les tres grans destinacions que reben més d’un milió de moviments de passatgers a l'any, Barcelona és on la pressió per l’impost turístic és més elevada”
A més de Suriñach, el director de CLIA a Espanya, Alfredo Serrano, s'ha posat al capdavant de la taula rodona per exposar les principals conclusions de l'estudi. Segons Serrano, “si el consistori considera que necessita més ingressos turístics, hauria d’ampliar la base de cobrament i no només incrementar la taxa als creueristes”.
Les tendències per al 2025: vaixells petits i desestacionalització a l'horitzó
Així mateix, el director de CLIA a Espanya ha esbossat les tendències que es preveuen per a la temporada 2025 a Barcelona. “Encara és aviat, però els indicadors mostren que continuaran els avenços en la desestacionalització i les escalades de vaixells petits, de menys de 1.000 llits, passaran de representar el 28% del total al 31%”, ha comentat.
Per concloure, Serrano també ha volgut subratllar la importància de l’entrada en vigor, el pròxim 1 de maig, de la designació del Mediterrani com a Zona de Baixes Emissions per part de l'Organització Marítima Internacional (OMI).