La Ciutat de Llum va ser el primer intent (fallit) d'apropament al món cinematogràfic per part d'una Comunitat Valenciana que sempre havia passat fins llavors tangencialment pel món del cel·luloide. Uns anys més tard, potser de manera involuntària el suport visual de la Ciutat de les Arts i les Ciències va començar a cridar l'atenció de productors forans. I, gràcies a això, molts altres van descobrir la telegènia de la capital del Túria i els seus voltants.
Avui són ja nombroses superproduccions (tant pel·lícules com sèries) les que s'ha treballat en territori llevantí. I possiblement el colofó a aquest reconeixement va arribar amb la cerimònia dels Premis Goya celebrada fa un any en aquest escenari precís.
Tot i això, des de la regió fa molt de temps que individualitats i col·lectius protagonitzen presències i col·laboracions no només nacionals, sinó també internacionals. I cada vegada més sovint reben, a més d'ofertes, nominacions per la seva feina.
Potser el més nomenat a la indústria, i possiblement el menys conegut en l'àmbit públic sigui l'Agència Bbo
Potser el més nomenat a la indústria, i possiblement el menys conegut en l'àmbit públic sigui l'Agència Bbo, que gràcies als seus subtítols i traduccions tindrà protagonisme l'11 de febrer a la gala de Sevilla amb fins a 15 dels títols nominats.
De les pel·lícules que han passat per les seves mans, As bestas i Alcarràs són aquelles que opten a més estatuetes. La primera amb 17 i la segona amb 11, entre les quals destaquen millor pel·lícula, millor adreça, millor guió original o millor adreça de fotografia. De fet, la feina a la segona va començar des que només existien paraules en un document fins que la seva estrena en cinemes i plataformes. Cosa que no sempre és comuna, ja que no tots els guions literaris que tradueixen arriben a produir-se finalment.
La regió fa molt de temps que individualitats i col·lectius protagonitzen presències i col·laboracions no només nacionals, sinó també internacionals
Amb As bestas es destaca des de l'estudi com són de necessaris uns bons subtítols i una bona traducció per a una pel·lícula. A la cinta es parlen tres idiomes -francès, gallec i espanyol-. D'entrada, perquè la pel·lícula s'entengui a tot Espanya cal subtitular els diàlegs en gallec i en francès. A més, com que participen productores franceses, també són necessaris els subtítols en francès dels diàlegs en espanyol i gallec. I en haver entrat al circuit de festivals, el treball es completa amb els subtítols en anglès.
13 títols més amb el seu segell optaran també a aconseguir guardons a Andalusia: Cerdita, L'aigua, Gira-sols Silvestres, La maternal, Irati, Un any, una nit, Suro, La consagració de la primavera, Oswald. El falsificador, La pitjor persona del món, Un petit món, Maleïda i Arquitectura emocional 1959.