Per tal d'aplicar l'IVA 0 decretat pel govern espanyol a començaments de mes, als darrers quinze dies les botigues han realineat el preu de les ampolles d'oli d'oliva. La majoria dels establiments l'ha reduït entre 35 i 75 cèntims el litre. Es tracta d'un lleuger respir pels entusiastes, encara que ens trobem al mateix punt de partida que fa quatre anys: és veritat que als lineals de la majoria dels supermercats ha abaixat lleugerament el preu aquest juliol, però el raig d'oli s'ha encarit en aquest període més del 200%. La culpa de l'escalada no és dels pagesos, dels majoristes o dels distribuïdors que hagin acaparat el líquid per vendre'l més car; entre les raons de la pujada, la fonamental és l'escassetat de collita produïda per les condicions climàtiques, és a dir, les glaçades, la sequera i les pluges excessives. Minva la producció i amenaça en el fet que els temps daurats no tornaran.
El motiu principal que ha ocasionat la pujada del preu de l'oli d'oliva aquests anys és l'escassetat de collita produïda per les condicions climàtiques
Una primera aproximació a la corba empinada del preu de l'oli als darrers anys -i dels altres alimentaris- ens obliga a desglossar la munió de factors que han incidit. A part de la guerra d'Ucraïna i la covid, moments estratègics pel desamarrament dels preus, s'han d'anotar els següents: l'alça del cost les matèries primeres; de les energies; del transport; dels derivats que afecten els envasos; del diferencial que es genera entre el període de la compra i la venda; dels costos d'aplicació de la normativa comunitària; dels costos laborals; dels impostos aplicats a cada producte; dels canvis en la conducta dels consumidors sobretot en les migracions a la compra en línia... I, en el cas de l'oli d'oliva, per damunt de tots, els efectes climàtics sobre les collites. Decreix la producció. Hi ha menys producte al mercat, la qual cosa genera alts i baixos no només als preus interiors sinó d'abastiment dels mercats internacionals; entre les distorsions més sonades cal recordar la viscuda l'any passat que l'ampolla d'oli es venia més barata a una botiga belga que aquí.
Demonització dels pagesos, dels majoristes i distribuïdors
Per aquesta raó fonamental, l'oli d'oliva té el deshonor d'encapçalar l'alça dels preus alimentaris des del 2020, molt per damunt dels que més s'han encarit, els ous, l'arròs, el sucre o la llet. Durant aquests anys s'ha tendit frívolament a demonitzar al pagès, per una banda, i als majoristes i distribuïdors, per una altra. El primer s'ha trobat sense matèria primera i els costos de producció li han pujat pels núvols; és possible que en aquestes condicions hagi pogut recuperar algun cèntim de la situació anterior en la qual venia amb marges ínfims o fins i tot a pèrdua -el 2022 el preu en origen era de 3,57 euros el litre i el 2023 es va quasi doblar-. Quant als majoristes i distribuïdors, el president de la patronal d'indústries envasadores, ANIERAC, acaba de reconèixer que en prou feines el 15% del que paga el comprador per una ampolla d'oli té a veure amb l'embassat i la distribució.
L'oli d'oliva té el deshonor d'encapçalar l'alça dels preus alimentaris des del 2020
Des de la perspectiva impositiva, l'any passat el govern espanyol va reduir del 10% al 5% l'impost sobre l'oli d'oliva, mentre passava al 0 el de la resta d'aliments bàsics; potser s'hauria estalviat temps i diners si aleshores hagués alineat també el de l'oli: mai és tard per descobrir que l'oli és bàsic en la nostra dieta. De fet, quan aixequi les mesures restrictives, l'oli serà taxat, com la resta de productes bàsics, amb un 4% super reduït amb l'aplaudiment dels consumidors i del sector.
Què passa al segon semestre i els anys propers? Les dades del Ministeri d'Agricultura, MAPA, del mes de maig anuncien el creixement de la producció d'oliva de la campanya 2023-2024 de quasi ve el 30% respecte a l'anterior, per damunt de les previsions; ha plogut i han millorat les condicions climàtiques. Això permetria deduir que quan l'oli arribi als mercats hi ha marge per fer-lo pagar més barat. Quant a la campanya 2024-2025, l'Escola Superior de l'Oli d'Oliva, ESAO, pronostica una producció mitjana o mitjana alta, depenent això sí del fet que no es produeixin variacions climàtiques considerables i es mantingui la pluviometria en nivells semblants als dels darrers mesos. És a dir, esperar a veure-ho.
Encara que tot el que puja baixa, no està clar gens clar que en el cas de l'oli, en les actuals circumstàncies, es pugui tornar ni de lluny al punt de partida; si hi ha reajustament serà menor o residual. Llevat que s'incorporin a plantar oliveres massivament a altres indrets amb qualitat semblant -sud de la Mediterrània, per exemple- i inundin d'oli els mercats.
Minva un 20% en aquests anys el consum d'oli d'oliva, mentre el de gira-sol es dispara un 40%. A les llars de casa nostra es tendeix a equilibrar un consum i l'altre, tot i que predomina l'oli. La conseqüència més immediata és el canvi d'hàbit a la cuina. Fidels a la tradició siriana, libanesa, palestina, grega i romana, els espanyols som els majors consumidors d'aquest producte. En el moment en què les condicions de mercat l'han encarit d'aquesta manera hi ha un decantament cap a productes substitutoris. Recordo encara el plaer suprem que la colla de germans teníem a casa amb el bacallà: croquetes, bunyols, daus fregits, en amanida, al forn, al pil-pil, en brandada....... Quan es va disparar el preu del bacallà el vam substituir per succedanis o altres productes més barats. No ens queda més remei en aquesta societat de consum.