Som menys competitius que l'any passat, segons el rànquing mundial de països que publica anyalment la prestigiosa escola de negocis suïssa IMD. Hem escollit uns exemples concrets que demostren el retrocés d'ineficiència pública, d'escassa productivitat privada, de deficiència del mercat laboral, i de poc aprofitament dels fons Next Generation, que mostren les causes principals de la caiguda. Els casos que aquí es reprodueixen han succeït als dos darrers mesos.
Cas d'ineficiència pública
El ciutadà obre l'ordinador i es posa en contacte amb una administració per realitzar una gestió. Avui, l'aplicació pública ha sofert una caiguda. L'endemà ho torna a intentar. Com que no se'n surten, truca al telèfon de contacte habilitat per a casos com aquest. El funcionari responsable aquest dia teletreballa i li passaran la nota, li responen: "Treballar a distància vol dir que pot acomplir la tasca des d'on estigui", li respon el ciutadà al funcionari que li ha agafat la trucada. La conversa acaba malament: "Intenti-ho en un altre moment", li respon el funcionari que sense pèls a la llegua li fa saber que aquesta no és la seva tasca. Uns dies després, la xarxa funciona i pot resoldre en dos minuts la seva gestió.
Balanç: temps real perdut per un ciutadà; cabreig per no rebre un servei a canvi dels impostos que paga i escoltar novament allò de "torni vostè demà" de Mariano José de Larra; eines que no disposen de processos d'excepció per a casos com aquest -per exemple, un xat amb un text que digui "li trucarem demà, disculpi les molèsties"; associació del teletreball a no treballar; l'eina en línia no significa que el personal de contacte en quedi automàticament al marge del procés.
Cas d'improductivitat privada (I)
Tot comença també a una aplicació, aquesta vegada d'un banc. El client s'adreça a l'apartat Tele Tac i observa "no funciona". És expulsat fora de l'aplicació. Quatre o cinc intents més no li resolen la qüestió. Trucada telefònica al banc. Amabilitat per part de la persona de contacte, però no prospera la gestió en el moment que el client ha d'acreditar-se. Decisió salomònica del banc: "Passi per l'oficina i li explicarem la raó de què no li funcioni el Tele Tac". El client passa per l'oficina i ràpidament, amb molta comprensió per part de l'oficinista, es resol l'incident: "Li enviarem una nota per dir-li el dia en què tindrem l'aparell i el podrà recollir; no s'oblidi de portar-nos el vell".
El bon servei no consisteix només en l'amabilitat de les persones de contacte, sinó sobretot en resoldre el que el client demana amb el menor temps possible
Balanç: triple gestió del client digital, telefònica i presencial, la quarta, la de rebre el Tele Tac, no s'ha produït encara; si una empresa trasllada el contacte amb el client a la xarxa, que és cosa bona, ha d'unificar la via a través de les eines digitals; pèrdua inútil de temps del client amb els moviments que es veu obligat a fer; el bon servei no consisteix només en l'amabilitat de les persones de contacte, sinó sobretot en resoldre el que el client demana amb el menor temps possible; l'amabilitat del servei no significa la resolució del problema.
Cas d'improductivitat privada (II)
Un professional accedeix a un procés de selecció per una feina ben concreta. A la primera reunió, li demanen que exposi els seus mèrits, respon les preguntes i tres dies després envia el document demanat en el qual redacta algunes idees de com duria a terme la tasca tipificada, seguint les indicacions. Hi ha una segona i una tercera reunió, senyal de l'interès mutu. Al quart i darrer contacte, l'interlocutor de l'empresa li diu que retiren la plaça perquè han decidit obrir-ne una altra diferent.
Balanç: el candidat té la certesa de què una part de les reflexions que ell va incloure en el document lliurat i alguna de les idees parlades a les entrevistes han estat utilitzades gratuïtament per qui el volia contractar; si una empresa no té clara l'estratègia dins la qual vol contractar una persona per la seva organització, millor serà que prèviament reflexioni o demani a un consultor, no fent perdre el temps a un candidat i desacreditant la seva institució.
Cas de deficiència del mercat laboral
Les beques María Zambrano van atreure el 2021 a joves científics espanyols a tornar a casa. Dos anys després, 700 d'aquells investigadors que van venir amb salaris bruts d'uns 4.000 euros mensuals, es troben fent les maletes per tornar a l'estranger a centres de recerca i universitats internacionals: els suports a la recerca s'han acabat. Addicionalment, han hagut de pagar uns impostos superiors als previstos, per la qual cosa pràcticament hauran passat un parell d'anys a Espanya amb salaris nets d'uns 2.000 euros mensuals. Aquest programa d'excel·lència en prou feines ha durat vint-i-quatre mesos.
700 d'aquells investigadors que van venir amb salaris bruts d'uns 4.000 euros mensuals, es troben fent les maletes per tornar a l'estranger
Balanç: el mercat laboral espanyol -que no ofereix llocs de treball suficients en les capes més baixes- s'estreteix a mesura que el nivell de preparació és superior, més encara amb el que es refereix a la recerca, la base de la competitivitat del present i de l'immediat futur; s'ha reduït el número de ninis, senyal que va desencallant-se la desocupació juvenil, ara bé, el millor del nostre talent ha de continuar marxant per desenvolupar una carrera exitosa; ens gastem els diners formant-los i a l'hora de rebre el fruit no sabem retenir-los. Mala peça al teler.
Cas de poc aprofitament dels fons europeus
Aquests dies de juny s'ha fet públic un nou fons d'ajuts europeu per a les empreses que durarà fins el desembre. Són uns 400 programes dotats amb l'objectiu de promoure la transformació cap a una economia més verda, digital i inclusiva. El balanç que dibuixa l'Informe de la Dècada Digital 2023 de la Comissió Europea destaca els esforços realitzats a Espanya en matèria digital. Quant a les competències, ubica als nostres ciutadans per damunt de la mitjana europea en nombre de graduats i especialistes digitals, en connectivitat i en infraestructures TIC; per la seva banda, un estudi de la Fundació Orange indica que només un terç de la població no domina aquestes noves tecnologies.
Balanç: més enllà dels documents oficials, la realitat és més decebedora; quan ja fa anys que estan en marxa aquests programes de transformació digital i el temps que hi resta és curt, la bretxa es manté; no es pot negar que els fons Next Generation han concedit quantitats impressionants de diners, sobretot a les grans empreses i a unes línies determinades de desenvolupament, però les pimes han rebut les escorrialles; el màxim èxit s'ha produït amb els Kits Digitals, dels quals s'han demanat 310.000 ajudes econòmiques que han beneficiat a no més del 10% de les empreses espanyoles; aquestes ajudes són un suport iniciàtic de molt baixa qualitat i d'aportació econòmica mínima, la majoria entre 2.000 i 3.000 euros, que només serveixen per a una senzilla acció o l'adquisició d'una eina.
Crida l'atenció que països com Singapur, Suïssa, Dinamarca, Irlanda, Hong Kong i Suècia, és a dir menors, encapçalin enguany el rànquing de competitivitat dels països. L'èxit el basen en quatre grans línies: anticipació a les necessitats dels ciutadans i a l'entorn internacional; rapidesa en la transició cap a l'economia circular; manteniment dels esforços constants per la transformació digital; i millora i més igualitària recaptació d'impostos, mesura que permet addicionalment reduir la pressió fiscal. Sembla senzill.