• Economia
  • Estabilitat i pactes: la lectura econòmica del 14-F

Estabilitat i pactes: la lectura econòmica del 14-F

La Cambra, Pimec, la Cecot, Foment i els sindicats majoritaris reclamen entesa entre els partits polítics després del repartiment de vots dels comicis

Els membres d'una mesa electoral protegits amb EPI durant les eleccions del 14 F | Europa Press
Els membres d'una mesa electoral protegits amb EPI durant les eleccions del 14 F | Europa Press
Barcelona
15 de Febrer de 2021
Act. 15 de Febrer de 2021

Estabilitat i pactes. Els agents econòmics fan aquestes dues reclamacions després de les eleccions del 14-F. El repartiment de vots que ha acabat amb un empat d'escons entre les dues forces guanyadores -ERC i PSC-, una majoria independentista més àmplia, un fort cop per a Ciutadans i PP davant l'ascens amb força de Vox i l'abstenció com a protagonista, genera inquietud a la Cambra de Comerç de Barcelona, Pimec, la Cecot, Foment del Treball, CCOO i la UGT. Tots els actors econòmics reclamen capacitat d'arribar a acords entre els partits i, sobretot, estabilitat per encarar la recuperació econòmica després de la crisi que ha deixat la pandèmia.   

 

L'únic agent econòmic que s'atreveix a fer una proposta de pacte electoral és Pimec. El seu president en funcions, Josep González, ha afirmat en declaracions a l'ACN que cal "explorar" un acord entre ERC i el PSC, ja que són els dos partits que han obtingut més vots i el mateix nombre d'escons. "És una hipòtesi que cal contemplar, entre d'altres raons, perquè s'han de millorar les relacions i el diàleg amb Madrid. Una dinàmica bel·ligerant contínuament no aporta resultats", ha afegit González.   

Tot i que a CCOO no s'inclinen per cap pacte en concret, afirmen que "és necessari trobar acords amb l'estat per millorar el finançament de l'autogovern de Catalunya", fet que apuntaria a una opció com la que defensa el president de Pimec: un pacte entre ERC i el PSC -les dues forces guanyadores- per tenir més veu a Espanya. En la mateixa línia discreta s'ha pronunciat la presidenta en funcions de la Cambra de Comerç de Barcelona, Mònica Roca, que demana que el nou Govern actuï "amb el resultat de les eleccions a la mà".

 

A la Cambra demanen "un govern cohesionat i que actuï amb unitat i coherència, amb sentit i visió de país". Roca avisa que les decisions econòmiques que es prenguin ara "marcaran com controlarem l’expansió de la pandèmia, i conseqüentment, la recuperació de l’economia" després d'una crisi que "ens ha fet adonar-nos, encara més, de la feblesa del nostre model". El president de Foment, Josep Sánchez Llibre, ha reclamat "acords i consens per formar el més aviat que sigui possible un govern estable i solvent".     

Des de Pimec -immersa la mateixa patronal en un procés electoral-, demanen "un Govern estable" i "un pacte que garanteixi la governabilitat". A través d'un comunicat, la patronal reclama evitar a qualsevol preu la convocatòria d'unes noves eleccions. En la mateixa línia, Foment considera que "unes noves eleccions serien imperdonables; no podem perdre ni un dia més". Les prioritats han de ser, segons Pimec, l'aprovació dels pressupostos de la Generalitat per al 2021 i l'aprovació de "mesures sanitàries i econòmiques" per superar la crisi de la covid-19. Com a exemples posa la gestió dels fons europeus i accelerar la vacunació contra el coronavirus, com a part essencial de la recuperació econòmica.  

"L'acord entre ERC i el PSC és una hipòtesi que cal contemplar perquè s'han de millorar les relacions i el diàleg amb Madrid", segons Josep Gonzàlez (Pimec)

Per la seva banda, la Cecot recorda les "grans reformes pendents" que té Catalunya: "La necessària inversió en innovació, empresa i recerca aplicada; crear, salvaguardar i potenciar les empreses; reformar l’administració pública que ens ha d’ajudar a contribuir al PIB global; i fer front comú per aconseguir la inversió en infraestructures". Com Pimec, creuen que els partits han de "cercar el màxim consens possible" i que és imprescindible que "el marc de relacions institucionals sigui més estable i des de la base d'un respecte mutu". “Necessitem estratègies econòmiques i socials de país, àmpliament consensuades i des de la base d’un diàleg constructiu per resoldre temes pendents, per això volem que es formi Govern estable amb molta celeritat i demanem diàleg intern entre els partits que hagin de governar a partir d’ara”, ha declarat el president de la patronal, Antoni Abad, a través d'un comunicat.

Com la resta d'agents econòmics, Foment veu la recuperació econòmica com el repte més immediat i prioritari. Per fer-la possible, Sánchez Llibre considera que hi ha d'haver "un gran pacte de país amb els agents econòmics i socials", que transcendeixin els acords polítics. La redacció d'uns nous pressupostos i una "gestió rigorosa" per aconseguir els fons europeus seran dues de les claus, segons la patronal, de la nova legislatura.  

Com a mesures concretes, Pimec demana al nou Govern que es formi "ajudes directes, urgents i sostingudes en el temps per als sectors més afectats per les restriccions a l'activitat econòmica i empresarial". La Cecot, per la seva banda, considera que Catalunya no es pot permetre "perdre el tren que suposen els fons europeus". D'aquesta manera, consideren, es podran portar a terme les reformes històriques pendents. També als Next Generation EU s'ha referit la presidenta en funcions de la Cambra -que ha substituït Joan Canadell, que precisament va deixar el càrrec per presentar-se a les eleccions amb les llistes de Junts per Catalunya-. "El nou govern ha de treballar per desenvolupar projectes tractors per a l’economia recolzats pels fons europeus, que seran molt importants per establir les bases d’una economia més sòlida, més basada en coneixement, i amb una indústria sostenible adaptada als reptes del segle XXI". Les ajudes provinents de la UE, ha afegit, "cal, sense dubte, que arribin a la petita i mitjana empresa catalana, que és la base de la nostra economia". 

Un viratge cap a l'esquerra

Els sindicats aprofiten l'escenari d'un augment de vots per als partits d'esquerres per reclamar, precisament, polítiques socials. Tant UGT com CCOO esperen que aquest viratge es tradueixi en un veritable "canvi de rumb" de la política dels darrers anys. Per a UGT, és imprescindible "evitar escenaris de bloqueig" per "demanar coses impossibles" que els altres partits no poden acceptar. CCOO contraposa aquest augment de vots per a les formacions d'esquerres amb l'entrada de Vox al Parlament. 

"És una notícia molt dolenta; l'entrada de la ultradreta que representa la xenofòbia, l'homofòbia, el masclisme i l'autoritarisme afebleix la democràcia i intoxicarà la política catalana", han transmès amb un comunicat. Per al sindicat, el nou Govern ha de "posar al centre de manera nítida les polítiques socials, econòmiques i laborals davant la magnitud de la crisi sanitària, econòmica i social que patim". Més concretament, reclamen més despesa social i inversió en els pilars de l'estat del benestar: la salut, l'educació, els serveis socials i la dependència.  

La baixa participació preocupa

Entre el que més preocupa a González hi ha el fet que "s'hagi parlat de tot menys d'economia" durant els debats electorals d'aquesta campanya, però un altre factor que inquieta els agents econòmics és l'alt nivell d'abstenció que s'ha produït en el context de pandèmia -amb un 53,56% dels electors, gairebé 26 punts per sota de la participació dels comicis del 2017-. La Cecot atribueix l'abstencionisme a altres factors -a més de la pandèmia-; el principal és "la desafecció de la ciutadania amb els representants polítics".  

En la mateixa línia s'han pronunciat des de CCOO, que atribueixen "al cansament de la ciutadania amb la situació política catalana dels darrers anys", a més de a la situació sanitària, l'elevada abstenció. Tot i així, recorden que l'històric de la participació a les eleccions autonòmiques a Catalunya se situa cap al 60% i que el 2017 es van registrar xifres excepcionals.