Continua sent l'assignatura pendent d'Espanya i la covid-19 encara ho ha posat més de manifest. Càrrecs governamentals, polítics i empresaris tenen clar que el dret a un habitatge digne i assequible és un requisit que qualsevol país hauria de complir, però, a més, la pandèmia ha convertit el sector de la construcció i l'edificació en una de les locomotores de la recuperació econòmica. Aquest ha estat -i és- el fil conductor de Rebuild 2020, el primer congrés que s'està celebrant en un format totalment presencial després de l'estat d'alarma.
El Centre de Convencions Internacionals de Barcelona (CCIB) obria de nou les seves portes a un congrés que té per objectiu ser el punt de trobada dels professionals del sector per abordar els reptes que ofereix el futur en convivència amb el coronavirus. L'últim esdeveniment celebrat aquí va ser l'Advanced Factories, just una setmana abans que el Govern espanyol decretés l'estat d'alarma. Llavors, no era obligatori l'ús de la mascareta, de fet, pocs assistents la utilitzaven. El gel hidroalcohòlic començava a treure el cap pels racons del CCIB, però ara tot ha canviat. Control de temperatura a l'entrada que es detecta a través del canell, un lector de QR que el capta a bastanta distància, control de l'aforament a les sales i distància de seguretat entre els assistents i ponents.
La situació, doncs, no ha espantats els visitants de Rebuild, que omplien tota la sala 1 del recinte per seguir la sessió inaugural. "Darrere de totes aquestes mascaretes hi ha un somriure i una il·lusió de posar en comú per poder sortir d'aquesta crisi i ho farem treballant junts". Així trencava el gel la segona tinent d'Alcadia i regidora d'Ecologia, Urbanisme i Mobilitat de l'Ajuntament de Barcelona, Janet Sanz, en una taula paritària al 50%: tres dones i tres homes. El consistori barceloní, el Govern català i l'andalús i l'Executiu estatal han fet un front comú i tots han apostat per treballar junts per "fer accions concretes que rehabilitin, millorin les ciutats i les faci més habitables i sostenibles" perquè d'això depèn el futur de moltes persones.
La conferència inaugural del Rebuild | MEM
I per a això, Rebuild 2020 té aquest any una missió més clara que mai. "En el sector de l'edificació, d'oficines i d'habitatges, hem de generar aquests canvis si volem donar resposta a aquestes noves demandes de la societat i ser responsables". La directora de l'esdeveniment, Gemma Traveria, ha fet una crida a incrementar més la col·laboració público-privada "per oferir habitatge assequible a generacions d'espanyols que no poden accedir-hi", mentre que el seu director i CEO d'Aeadas Homes, David Martínez, ha avisat que "la solució a mitjà i a llarg termini passa per fabricar més habitatge" i ha proposat que "per afrontar aquesta demanda actual i la futura, la indústria de l'edificació necessita transformar-se". Perquè, subratlla, "sense un sector eficient i modern, no serem capaços de donar resposta a les nostres necessitats i del mercat".
Precisament per tot això, l'habitatge és l'assignatura pendent d'Espanya i aquest argument encara agafa més pes si es té en compte que, des de la crisi del 2008 "pràcticament no s'ha construït habitatge nou", així com que "la demanda tant de lloguer com de propietat és molt superior a l'oferta". Si es fa una aposta clara pel sector i per la seva transformació, això no només redundarà en un bé social per a la ciutadania, sinó que també generarà noves ocupacions i oportunitats, de manera que l'economia aniria millor i l'atur baixaria.
El llibre d'estil de la construcció 4.0
Els àmbits d'actuació són clars i així l'hi ho han traslladat els organitzadors de Rebuild al secretari general d'Agenda Urbana i Habitatge, David Lucas, amb el lliurament del Memoràndum Rebuild per al Govern d'Espanya, que planteja diferents propostes per aconseguir els objectius esmentats. L'accés a l'habitatge per als joves, mesures econòmiques per convertir l'edificació en una locomotora de la recuperació, aprofitar els fons europeus per a la construcció i rehabilitació d'habitatges, la industrialització, l'eficiència energètica i la sostenibilitat, la digitalització, i la formació i l'ocupació són els pilars bàsics sobre els quals s'assenta el document.
El secretari, completament d'acord amb les exposicions anteriors, ha apostat de nou per intensificar la col·laboració público-privada "per fer que Espanya tiri endavant", al mateix temps que ha aplaudit la celebració del congrés d'un sector que ara "està en millors condicions que altres sectors per afrontar els reptes que s'aveïnen, que són complexos". Si bé ha quedat clar que una economia basada en el sector serveis i, sobretot, en el turisme no ens impulsarà cap a la recuperació, també s'ha posat damunt de la taula la necessitat que siguin altres sectors els que tirin del carro i, entre ells, l'edificació i la construcció "poden convertir-se en un dels elements tractors de l'economia espanyola".
Lucas: "L'edificació i la construcció poden convertir-se en un dels elements tractors de l'economia espanyola"
Per arribar a complir aquesta aspiració, i segons el secretari estatal, és necessària la construcció d'habitatges de lloguer, impulsar el lloguer social, tenir accés a un habitatge lliure a preus assequibles i que, "juntament amb la col·laboració público-privada, podem fer possible la dinamització de l'economia amb la construcció d'habitatge de lloguer". I és que, si per exemple a Holanda el 30% dels habitatges són públics, a Espanya només ho són el 2,5%. I això cal revertir-ho. De moment, el Govern espanyol ja ha donat el vistiplau a la llei del dret a l'habitatge, cosa que fins ara només existia enales comunitats autònomes, però no hi havia un marc general que protegís la funció social de l'habitatge.
A poc a poc, l'assignatura pendent va aprovant-se, però el camí per recórrer encara és llarg. El director de l'Agència d'Habitatge de Catalunya, Jaume Font, ha afegit un punt més a la qüestió, i és que, si bé és cert que cal lluitar per a un habitatge digne a un cost econòmic i pels llocs de treball que l'edificació i la construcció generaran, també ho és que els canvis que ha portat sota el braç la pandèmia hauran de fer-se un forat a les nostres llars.
Adaptant-nos al teletreball
D'aquesta manera, segons Font, caldrà pensar també en la gestió d'habitatges que serviran per a molts per teletreballar, cosa que "ha vingut per quedar-se i es quedarà", però que "afectarà al concepte de l'habitatge". A això se li sumen els reptes del canvi climàtic, de complir amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible i de portar la innovació tecnològica als habitatges. "Ens enfrontarem a un mercat molt més competitiu en què l'oferta d'habitatge tindrà molt més a veure amb la qualitat que amb la quantitat", ha advertit Font, que ha animat a "aprofitar aquest moment per llançar una ofensiva en aquest terreny" perquè, ha recordat, "tenim sòl i tenim normatives renovades".
El CCIB acull el Rebuild 2020 | MEM
Andalusia s'ha posicionat aquest any com a regió europea innovadora i la secretària general d'Habitatge de la Junta d'Andalusia, Alicia Martínez, ha posat damunt la taula la necessitat de "tornar el més aviat possible a la normalitat per compartir, debatre i dibuixar el futur que volem entre tots". Després de repassar tot el que ha dut a terme el seu govern en aquesta qüestió, Martínez ha lamentat que "és inviable que les ciutats triguin 10 anys a dotar-se d'un instrument normatiu" insistint, com els seus companys de taula, en el dret a l'habitatge i el llarg camí que es presenta per davant en aquest terreny.
Els fons europeus seran essencials per construir una Europa més social i tothom vol el seu tros de pastís. Justament per això, la segona tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona ha volgut fer saber que "batallarem perquè Barcelona sigui una de les grans beneficiades i comptem amb vosaltres" i ha subratllat que, per tot l'esmentat, "és important que es faci aquest congrés perquè estem parlant d'un dels temes centrals del futur".
Sanz: "Batallarem perquè Barcelona sigui una de les grans beneficiades dels fons europeus"
Un congrés que ha trencat els esquemes dels pocs celebrats en aquesta tornada a la nova normalitat, que està erigint-se com la clau per a la recuperació econòmica i que ha aconseguit reunir, de nou, centenars de professionals d'aquest i altres sectors. I aquesta és una de les oportunitats que ha portat la pandèmia, que ha tornat a juntar mirades còmplice i somriures amagats sota les mascaretes de seguretat, però que, sobretot, ha tornat a il·luminar el futur i ha posat una gran llum a la foscor que ha vingut amb la covid-19.