Malgrat la caiguda del mercat intern posterior a la crisi, que va fer que la construcció passés de representar el 10% del PIB estatal el 2007 al 4,9% el 2014, les grans constructores espanyoles acumulen una dècada de creixement més o menys generalitzat, gràcies, bàsicament, a la internacionalització. Espanya és el segon país en facturació internacional en el sector, amb 59.000 milions de dòlars, només per darrer de la Xina. Clar que no totes les empreses són ACS o Ferrovial. Per la resta, la palanca de creixement passa per la recuperació de l'obra civil, que segons el Observatorio Sectorial DBK ja farà créixer la indústria un 7% en aquest 2018, i la innovació. És en aquest segon àmbit en el qual se centra el congrés Rebuild, que reunirà més de 9.000 participants entre el 26 i el 28 de setembre a Barcelona.
"Si som sincers, hem de dir que la construcció és un dels sectors més prehistòrics", avança el director del Congrés Nacional d'Arquitectura Avançada i Construcció 4.0 del Rebuild, Ignasi Pérez, que concedeix que es donen innovacions en estructures i materials, però no pas en sistemes constructius. "Encara avui, l'arquitecte treballa sense parlar amb l'aparellador i el constructor per separat del promotor. Això implica que cadascú té els seus propis objectius, i això afecta la qualitat i el compliment de pressupostos i temps d'entrega", indica Pérez, que, per aquest motiu, considera que la innovació en la construcció passa per "crear sistemes que convidin a tots els agents del cicle de vida dels projectes de construcció a treballar junts".
No és un procés nou. La directiva 2014/24 de la Unió Europea assenyalava la tecnologia Building Information Modeling (BIM) com a sistema d'ús preferent en la construcció al continent. I el BIM el que ofereix és una solució tecnològica per treballar de forma integral i col·laborativa en qualsevol projecte. "És una gran passa en la digitalització del projecte. Gràcies a aquesta innovació podem convertir les dades que obtenim en sistemes de seguiment. D'aquesta manera tots els professionals implicats saben què han de fer i en quin moment", explica Pérez.
Aquest sistema permet que, ara sí, totes les parts implicades en una construcció estiguin en contacte i treballin coordinades, gràcies a la sincronització en temps real de la informació gestionada a través del núvol. "Abans, quan imprimíem un plànol, era molt probable que estigués obsolet, perquè segur que algú havia decidit canviar alguna cosa", indica Pérez. Però més enllà de l'anècdota, el BIM permet, sobretot, complir amb quelcom que sembla impossible quan es tracta de projectes d'aquest sector. "Ara podem entregar els encàrrecs amb el preu i temps indicats al pressupost inicial; una situació que hauria de ser de normalitat, ja que quan comprem, per exemple, un cotxe, el concessionari ens l'entrega amb el color i el preu acordat".
La digitalització dels projectes aporta beneficis més enllà de l'operativitat entre els actors implicats en un projecte. El mercat ja ofereix aplicacions que permeten fer la traçabilitat dels materials i de les persones implicades en una construcció, el que es tradueix en un control total sobre les matèries, sistemes de treball més eficients i menys accidents en el món de la construcció.
Un model més sostenible
La innovació a la construcció va més enllà de la tecnologia i afecta també els models de negoci, que tendeixen a ser més sostenibles amb la incorporació de sistemes coneguts i habituals en altres àmbits, com l'economia circular, un dels temes estrella en aquest Rebuild. "La construcció genera més del 50% dels residus urbans", recorda Pérez, que considera que s'estan superant els temps en què "els residus d'obra acabaven a una muntanya dins d'un abocador".
Les empreses de la construcció es fixen en l'aplicació que fan de l'economia circular sectors com la indústria, els hotels o els hospitals. "Encara s'està definint el procés pel qual han de passar els projectes de la construcció, però, de moment, ja tenim companyies que treballen amb la perspectiva de tornar a posar en el circuit productiu tots els elements que conformen un edifici, un cop aquest deixi de donar el seu servei".
La casa del futur
La transformació tecnològica de la construcció no només està canviant les formes de treballar d'empreses i professionals, sinó també els habitatges, tal com els coneixem. Si fa uns anys només es parlava de domòtica, avui aquest concepte està més que desfasat. "L'smart living, que és la idea amb què es treballa ara, ha deixat enrere allò d'apujar i abaixar persianes a distància. L'objectiu és que les construccions ara siguin més eficients per la funció que han estat dissenyades, siguin per viure-hi, treballar o descansar", explicar Pérez.
Si la innovació pensada pels professionals en la construcció encara està donant les primeres passes, les novetats de portes endins de l'habitatge es multipliquen. En els darrers anys han aparegut startups que han dissenyat sistemes de control d'accés als edificis, càmeres amb reconeixement facial, assistents personals, aplicacions per a l'aprofitament energètic, etc. Tot tipus de tecnologies integrades i sincronitzades que prometen arribar amb el ple desenvolupament de l'Internet of Things i del 5G.
De nou, la tecnologia no és l'única via per introduir la innovació als habitatges. Un dels conceptes clau en el Rebuild serà el cohousing. "Tothom sap què és el coworking, però no estem tan acostumats a pensar en un espai en el qual viure i on només paguem pels serveis mínims que necessitem i, si no els utilitzem, no els paguem", introdueix Pérez, que ho considera un sistema ideal per als millennials, "que ja no valoren tant la propietat".
Baixem el concepte a la realitat. "A Barcelona ja hi ha un edifici de fusta de quatre plantes que funciona com a cooperativa. En lloc d'una propietat o un lloguer, els qui hi viuen tenen un dret d'ús, poden accedir al seu habitatge com a membres de la cooperativa i tenen habitació, mentre que les zones de convivència, com el menjador o la sala d'estar, són compartides, igual que els serveis com la bugaderia". Una nova forma d'entendre la construcció.