Durant uns dies he alimentat prou el tió, l'he netejat i l'he estovat. Finalment, ha cagat un seguit de recomanacions per la gent de l'economia d'aquest país.
A la carta que ha aparegut em diu que potser hauria d’haver augmentat enguany la seva dosi de carbó, però que valora els esforços realitzats en general, i els resultats econòmics de l’any són prou bons; no hi ha carbó, però té clar que no s'avança al ritme necessari. “En aquests moments de transformació radical de la societat -em diu el tió-, el sector públic i el sector privat no treballen ni de valent ni a la vegada per avançar en aquests cinc aspectes indispensables:
- Esbrinar l’horitzó econòmic i identificar els escenaris possibles.
- Discutir-lo entre tots els actors, tots, i decidir quins són els possibles i com afrontar-los.
- Consensuar què fer i a quin ritme, sabent que el futur és de les noves tecnologies digitals i de tots aquells que les maneguin.
- Posar tots els esforços i recursos per caminar plegats els dos, de manera que resultin dos objectius clars de reducció: primer, de les desigualtats econòmiques i socials; i segon, de la pressió ambiental sobre el planeta.
- Tornar a donar a la paraula el valor que sempre ha tingut, ni menystenir-la ni falsejar la veritat.
A la carta, el tió afegeix algunes reflexions sobre la qualitat del menjar que li he posat i torna a recordar-me el de cada any: “la generositat és una tradició catalana que cal conservar. Has de ser generós amb tothom com jo ho soc amb tu; em dones unes fruites, uns fruits secs i unes quantes pells i, a canvi, jo cago tota mena de valuosos regals”.
Recomanacions als principals agents econòmics
Al costat de la carta hi ha un segon document que conté una llarga llista de noms amb les recomanacions per cadascú. És aquest:
- Als empresaris i empresàries en general, esforç per transformar els seus models de negoci i innovar constantment, de manera que generin més riquesa, més valor social i més rendibilitat, de manera que liderin la societat cap al benestar de tots; als petits, coratge, i als grans, mesura.
- Al president Salvador Illa i Roca, una llanterna i un porta-piles per seguir el full de ruta marcat sense desviar-se ni un centímetre; Catalunya ha de ser el país líder indiscutible de l’estat espanyol al marge dels greuges, per la qual cosa ha de sentir-se còmode per avançar.
- A Alícia Romero Llano, consellera d'Economia i Finances, una gran capacitat de convicció i una tona de til·la per convèncer a Madrid districte federal sobre la necessitat d’un finançament singular; si no anem cap a fórmules a mig camí de la federació i la confederació, perdrem tots plegats altres 20 anys i probablement el futur.
- A Sílvia Paneque i Sureda, consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, i portaveu del Govern, empenta per impulsar els 50.000 habitatges socials a Catalunya abans del 2030; no els ha de construir ella en solitari, sinó conjuntament amb els promotors i constructors, deixant el lideratge als ajuntaments.
- A Miquel Sàmper i Rodríguez, conseller d'Empresa i Treball, que concentri els seus esforços en mantenir l’equilibri de l’oferta comercial entre els grans i els més petits; en permetre que cada destinació turística pugui desenvolupar-se autònomament construint-los-hi un paraigua nacional; i en esperonar la industrialització i la digitalització del país, atraient més fonts Next Generation per Catalunya.
- A Olga Pané Mena, consellera de Salut, que coordini millor la sanitat pública i la privada; el 32,3% dels catalans que tenen mútua privada -la segona regió amb més pòlisses de l’Estat- i la resta de la població desitgen una sanitat de qualitat i puntera amb els recursos existents.
- A Mònica Martínez Bravo, consellera de Drets Socials i Inclusió, que no perdi l’embranzida de l’anterior conseller, Carles Campuzano, amb les polítiques més avançades de tot l’Estat en matèria d’inclusió, immigració i drets socials.
- A Jaume Duch Guillot, conseller d'Unió Europea i Acció Exterior, que amb els seus contactes rescati més fonts Next Generation per Catalunya, sobretot per les pimes que han rebut fins ara les engrunes.
- A Òscar Ordeig i Molist, conseller d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, que reforci la cadena alimentària catalana, capdavantera a tot l’Estat, alleugeri la normativa, millori l’eficiència energètica i l’ús de l’aigua, i ajudi a estendre la digitalització dels processos des del camp a taula, per aconseguir productes més saludables, de proximitat i sostenibles.
- A l'alcalde Jaume Collboni i Cuadrado, que un cop aprovades les ordenances fiscals, pacti quan abans un pressupost municipal que li permeti prioritzar l’endreça de l’espai públic, l’habitatge i la millora dels barris, els seus tres objectius principals, sense perdre la personalitat i l’atractiu de ciutat turística que cura el seu territori al servei del gaudi dels natius i dels forasters.
- A Josep Santacreu Bonjoch, president de la Cambra de Comerç de Barcelona, que equilibri definitivament els comptes de la institució per tornar a ser far de les empreses i de les administracions.
- A Isidre Fainé Casas, president de CriteriaCaixa i de la Fundació La Caixa, i a Tomás Muniesa, president executiu de CaixaBank, que recordin dia a dia a cada oficina que els diners que maneguen no són seus, sinó dels clients que els hi confien.
- A Josep Oliu Creus, president de Banc Sabadell, que parli amb el president de BBVA i li digui que estem tips de l’estúpida campanya de publicitat en la qual uns presumptes accionistes (prepotents del Bilbao) els hi expliquen als del Sabadell per què és bona la fusió, com si fossin idiotes.
- Al salmantí Carlos Torres Vila, president del BBVA, que deixi de fer el ridícul amb la campanya per convèncer els accionistes de Banc Sabadell dels beneficis de l’oferta de compra.
- A Antoni Cañete i Martos, president de Pimec, que després d’haver aconseguit que el Parlament Europeu aprovés al maig el nou reglament contra la morositat, es pugui assentar al costat de la gran patronal a negociar tots els aspectes relatius al món econòmic.
- A Josep Sánchez-Llibre, president de Foment, que un cop ha democratitzat la patronal catalana, segueixi en la línia de col·laboració política i social que il·lumina el seu mandat.
Al costat de la carta del tió i de la llista dels regals als homes i dones de l’economia, hi ha una targeta que diu: “hem de confiar en aquests homes i dones de l’economia i del sector públic i exigiu-los; és l’única forma d’avançar”.