Més enllà de tots els reconeixements i premis que han rebut recentment La Casa en Flames o 47 als premis Gaudí o als Feroz, la resta del sector audiovisual de Catalunya també brilla i va a bon ritme. De fet, durant l’últim any ha augmentat un 14% el volum de negoci fins als 8.636 milions d’euros, que equivalen al 3% del PIB català. En conjunt, el sector reuneix 4.161 empreses, un 4% més que fa un any i dona feina a 41.866 persones (un 13% més), segons l’estudi El sector audiovisual a Catalunya, elaborat per Acció en col·laboració amb el Clúster Audiovisual de Catalunya.
En primer lloc, cal destacar que el sector audiovisual engloba des de la creació, la producció, la distribució i l’exhibició de continguts que combinen elements visuals i sonors. En aquest sentit, l’audiovisual inclou una àmplia gamma d’activitats i indústries relacionades amb l’entreteniment, la comunicació i la tecnologia.
Entre les singularitats del teixit audiovisual, cal destacar que es tracta d’un sector madur on el 62% de les empreses compten amb més de 10 anys de vida. Com a element comparatiu, en el sector industrial el 80% de les empreses compten amb més antiguitat. "Per aquest motiu es tracta d’un sector molt equilibrat en tots els aspectes i ple de novetats”, destaca Jaume Baró, conseller delegat d’Acció. A més, aquestes empreses amb més d’una dècada de trajectòria ocupen el 81% dels treballadors del sector.
Baró (Acció): “El sector audiovisual català és molt equilibrat en tots els aspectes i ple de novetats”
Per altra banda, les empreses emergents també tenen gran notorietat a l’ecosistema audiovisual, puix que s’ha duplicat la xifra durant els últims cinc anys fins a assolir les 335 startups actuals. La majoria d’elles, però, estan concentrades al voltant de Barcelona i la seva àrea metropolitana.
Més platós i agents econòmics
Entre els punts forts del sector audiovisual hi ha els espais de referència com ara la Catalunya Media City que s’ubicarà a l’espai de les 3 xemeneies de Sant Adrià del Besòs o a infraestructures destacades com el Parc Audiovisual de Catalunya de Terrassa, el BlackFish Studio o el Palo Alto, promogut per l’Ajuntament de Barcelona. Entre altres agents capdavanters hi ha el Clúster Audiovisual de Catalunya -que té 220 membres de tota la cadena de valor de l’audiovisual- fins a 18 centres universitaris que formen als estudiants en comunicació audiovisual. No ens podem oblidar, de l’efecte tractor que significa la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals amb un pressupost que aquest 2025 serà de 335,5 milions d’euros.
En aquests moments, el 25% d’estudiants de màsters i graus relacionats amb el sector audiovisual a l’estat espanyol estan ubicats a Catalunya. A més, segons el gènere, la distribució dels estudiants catalans en aquest àmbit és del 57% de dones i del 43% d’homes.
Si es mira a la resta del món, a parer de Baró, hi ha moltes oportunitats de negoci internacional per a l’empresa catalana del sector audiovisual als Estats Units, Mèxic, Canadà, Bèlgica, l'Índia, Corea del Sud, Japó o Xina.
L’Integrated System Europe (ISE) com a punt de partida
Baró detalla que l’ISE ha estat un factor clau per impulsar el creixement del sector i consolidar la seva recuperació econòmica. “L’aparició de l’ISE fa tres anys ens ha ajudat a reforçar l’ecosistema audiovisual juntament amb els canvis d’hàbits fruit de la pandèmia”, destaca Baró. “Atreure fires de referència com l’ISE ens ajuda a enfortir el nostre sector” continua el membre d’Acció. “Ho hem vist amb el Mobile World Congress (MWC), ja que ens ha permès ser un dels hubs més importants del sud d’Europa”.
La pròxima edició de l’ISE, la fira de sistemes audiovisual més gran del món, tindrà lloc a Barcelona del 4 al 7 de febrer i comptarà amb més de 1.605 empreses expositores i 30 puntals catalans. S’esperen més de 73.000 assistents, 1.400 expositors, i 4 de cada 5 assistents tenen poder d’influència de compra. El 25% dels visitants tenen un poder de compra d’1 milió d’euros. També tenen una xifra a batre: un impacte econòmic de 468 milions d’euros a la ciutat comtal durant el 2024.
Reptes de la indústria audiovisual catalana
“Cal adaptar-se a les noves tecnologies que canvien contínuament i accedir a equipaments tecnològics imprescindibles per ser competitius, però que són molt cars i queden obsolets molt ràpidament”, detalla Rutllant. D’aquí que es busqui la disponibilitat de més infraestructures de producció dotades de les darreres tecnologies. A més, des del clúster també donen la benvinguda a les tecnologies immersives, els motors de renderitzat en temps real, la creació de mons, la captura de moviment, els efectes visuals en càmera i l’edició de producció audiovisual, entre altres.
Rutllant (Clúster Audiovisual de Catalunya): "Necessitem que arribin molts més fons per part de les empreses privades"
També, des del sector, tenen present que busquen l’adaptació dels models de negoci de les empreses en un context de competència global i imaginar quin serà l’impacte de la IA en els models de negoci. A més, Rutllant també demana redefinir els rols de les persones i els fluxos de treball en un entorn canviant.
Finalment, en un sector que creix a un ritme del 14% i està en auge, “no hi ha destrucció, sinó canvi”, continua el representant del Clúster Audiovisual de Catalunya. "Necessitem que arribin molts més fons per part de les empreses privades", continua Rutllant. També ha fet una crida a l’arribada de jugadors internacionals que els enforteixin encara més. D’aquí que moltes esperances d’atracció d’inversió s’uneixin a l’efecte de la Catalunya Media City. I conclou: “tenim xifres de rendibilitat i creixement molt gran al sector audiovisual català i, encara, anirà molt més amunt”.