Que s'augmente el pressupost per a dur a terme polítiques de gènere; s'enfortisquen les estructures de les unitats d'igualtat; es potencie i normalitze l'ús de llenguatge no sexista i inclusiu; es treballe perquè hi haja equilibri i paritat en totes les composicions organitzatives de la Universitat; es fomente la realització de programes de formació en lideratge entre les dones i hi haja una política de tolerància zero enfront de violències masclistes. Són les demandes de la I Cimera de Rectores que s'ha celebrat a Castelló aquest dilluns.
La rectora de la Universitat Jaume I, Eva Alcón, ha sigut l'amfitriona en la trobada de rectores de les universitats públiques espanyoles que ha congregat a les set rectores dels centres públics: M. Vicenta Mestre, de la Universitat de València; Pilar Aranda, de la Universitat de Granada; Margarita Arboix, de la Universitat Autònoma de Barcelona; Nekane Balluerka, de la Universitat del País Basc; M. José Figueras, de la Universitat Rovira i Virgili i M. Antonia Peña, de la Universitat de Huelva.
Una de cada cinc dones és catedràtica
"En el curs 2017-2018, les dones suposaven el 55% de l'alumnat matriculat en graus, però segons pugem esglaons en les categories professionals, la seua presència baixa, de manera que només el 21% dels catedràtics són dones, i tan sols 15 de les 84 universitats del sistema són dirigides per rectores. Açò suposa que només una de cada cinc dones és catedràtica o rectora", ha explicat Teresa Lozano, secretària general de CRUE-Universitats.
Lozano: "Tan sols 15 de les 84 universitats del sistema educatiu són dirigides per rectores"
Per la seua part, la vicerectora d'Igualtat de l'UJI, Pilar Safont, ha sigut l'encarregada de llegir les primeres conclusions d'aquesta cimera, un document que servirà de base per a redactar un manifest més extens en els pròxims dies: la Declaració de Castelló. Safont ha explicat que els principals reptes als quals s'enfronten les universitats per a acabar amb la desigualtat anirien en tres línies: formació, recerca, i lideratge i gestió.
En aquesta línia, les seues conclusions quan la formació són defensar la creació d'una àrea de coneixement d'estudis de gènere i la implantació d'un grau específic, alhora que consideren s'ha de fer un esforç per arribar als i les alumnes en etapes prèvies, de Primària i Secundària, per a acabar amb els estereotips i aconseguir incorporar a homes en graus feminitzats i a dones en graus masculinitzats (l'anomenada bretxa STEM). També han apostat per incrementar la formació en matèria de gènere en els equips de govern, per a aconseguir una major implicació i més aliances amb els homes que permeten dur a terme més mesures de conciliació i corresponsabilitat.
En l'àmbit de la recerca, han indicat la necessitat d'incorporar mesures de discriminació positiva en els plans propis de recerca, que la carrera investigadora contemple períodes de maternitat i cura de dependents, i que es faça un esforç per visibilitzar el nom de les dones investigadores a través de mesures com citar el nom complet en les publicacions científiques o apostar per més reconeixements a dones investigadores: honoris causa, medalles d'or, etc.