Foment del Treball i la Federació Empresarial del Gran Penedès (FEGP) han destacat la "ràpida recuperació econòmica" de les comarques catalanes després de la pandèmia. Ho han explicat aquest dimecres, en roda de premsa per presentar el 19è Índex FEGP de Competitivitat i Sostenibilitat, el director d'Economia de Foment del Treball, Salvador Guillermo; la presidenta de FEGP, Neus Lloveras i el soci consultor d'Activa Prospect i autor de l'estudi, David Moreno.
Moreno ha explicat que és un "moment d'optimisme" pel que fa a la recuperació econòmica, que presenta, segons ell, senyals prometedors de reactivació, i ha posat en valor les mesures dels governs per protegir l'ocupació i impulsar el creixement econòmic .
L'informe d'aquest any avalua la vulnerabilitat i la resistència de les economies comarcals i la facilitat que té per transformar-se cap a models més sostenibles i inclusius. L'autor va assenyalar que, malgrat la recuperació generalitzada, s'han identificat desigualtats en el creixement i la competitivitat entre les diferents comarques. Les més competitives han tingut una “recuperació notable”, mentre que aquelles que tenen un model menys basat en el coneixement i la tecnologia han tingut una recuperació més limitada.
Barcelonès, Vallès Occidental, Baix Llobregat i Gironès són les comarques més competitives, mentre que Aran, Terra Alta i Ribera d’Ebre se situen a la cua
Moreno va detallar que el Barcelonès es manté com la comarca catalana més competitiva, seguida pel Vallès Occidental, el Baix Llobregat (Barcelona) i el Gironès, mentre que Aran (Lleida), la Terra Alta i la Ribera d'Ebre (Tarragona) són les menys competitives.
Pel que fa a les comarques del Gran Penedès –Alt Penedès, Baix Penedès i Garraf (Barcelona)– Guillermo va destacar l'evolució del Garraf, que entre 2006 i 2022 ha avançat 12 posicions a la classificació de comarques més competitives, fins a ocupar la setena, i va subratllar el paper de les infraestructures per potenciar l'economia de la regió.
Lloveras va mostrar la seva preocupació pel Baix Penedès, que se situa a la posició 16, i l'informe destaca la manca d'infraestructures i capacitats formatives per atraure empreses i impulsar la innovació.
Per la seva banda, l'Alt Penedès ocupa la posició 14 a la llista amb la disponibilitat de sòl i les infraestructures de transport com a fortaleses, i amb l'esperit emprenedor i la qualificació de la població com a debilitats.
L'impacte de la pandèmia el 2020
D'altra banda, segons les dades publicades per l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat) aquest dimecres, el Pla d'Urgell va ser l'única comarca catalana on va pujar la renda per habitant durant el 2020. Dues comarques més, la Ribera d' Ebre i el Pla de l'Estany, van mantenir el nivell d'ingressos per persona, mentre que la resta de territoris van registrar una caiguda de la renda per habitant, que s'explica per l'impacte de la Covid-19. De mitjana, durant el 2020, la renda per habitant a Catalunya va caure un 3,8% i va trencar la tendència de creixement dels sis últims anys. Les comarques on més van baixar els ingressos per persona van ser Alta Ribagorça (-8,3%), Aran (-6,1%), Alt Urgell (-5,9%), Pallars Sobirà (-5,6%), Barcelonès (-5,3%) i Gironès (-5,1%).
Per contra, les prestacions socials van pujar un 15,3%. Aran i Cerdanya van ser les dues comarques on més van créixer els ingressos procedents de les prestacions socials. L'Idescat va especificar que els augments per sobre de la mitjana catalana es van registrar a les comarques del litoral, especialment afectades pel descens del turisme. Així mateix, destaca que per primera vegada les prestacions socials es van situar com el segon ingrés amb més pes en la renda familiar.
El Barcelonès es va mantenir com la comarca amb més renda per habitant, amb 19.400 euros el 2020. La xifra supera en un 10,4% la mitjana catalana, que es va situar en 17.600 euros. Per sobre de la mitjana també es van col·locar el Baix Llobregat (18.300 euros), el Vallès Occidental (18.100 euros), el Garraf (18.000 euros), el Maresme (17.900 euros) i el Vallès Oriental (17.600 euros). En sentit contrari, el Montsià va ser la comarca amb els ingressos més baixos per persona (12.900 euros).
Per municipis, Matadepera (28.100 euros) i Sant Just Desvern (26.800 euros) es van mantenir com els municipis de més de 5.000 habitants amb la renda més gran per habitant. En tercer lloc, s'ha situat Alella, amb 26.400 euros. A l'altre extrem, Lloret de Mar (11.400 euros) va ser el municipi amb menys renda per habitant el 2020, seguit d'Ulldecona (11.700 euros) i Roses (11.900 euros).