Polítiques pal·liatives per curar ferides, evitar la mort d'empreses i fer d'ambulància de la recuperació econòmica. El Govern espanyol té a les seves mans facilitar la represa i el retorn a la normalitat mentre conviu amb la pandèmia de covid-19, però ha de tenir ben clar quin és el paper que ha de jugar. Amb la incertesa com a protagonista, i amb un nou trimestre per endavant que, de ben segur, marcarà el futur econòmic del país, "l'administració ha de fer el que calgui" i "posar tota la carn a la graella per mantenir el sistema empresarial". Així ho ha posat de manifest l'economista Albert Carreras durant una trobada digital del grup de conjuntura del Col·legi d'Economistes de Catalunya (CEC), on ha atorgat a la Generalitat i a l'Estat el paper d"ambulància que va repartint medicaments per tot arreu per permetre la reconstrucció de la manera més saludable possible".
De fet, les administracions ja han assumit que "hauran de tenir un nivell de dèficit més alt" que l'actual, que ja s'enfila fins als 941.000 milions d'euros, el 84% del PIB, entre els anys 2008 i 2020. Com deia José María Gay de Liébana, "Espanya s'escriu amb E d'endeutament i el nostre dèficit és terrorífic" i encara més ara que "el primer agent econòmic de l'Estat serà l'Estat". Sigui com sigui, els de Pedro Sánchez hauran de jugar totes les seves cartes per salvar l'economia espanyola i així s'ha anat veient -en part- durant aquests mesos de confinament.
A mitjans de juny, l'Executiu central ja va aprovar un fons de 16.000 milions d'euros no reemborsables per repartir entre totes les autonomies per cobrir despeses sanitàries i de promoció econòmica. D'aquests diners, que es repartiran en diferents trams, en rebran més quantitat les comunitats més colpejades pel coronavirus. Així doncs, només Catalunya i Madrid acaparen el 41% del total, rebent 3.200 milions d'euros el territori català i 3.400 milions la comunitat madrilenya. A això s'hi suma, per exemple, que a l'abril la Generalitat ja va decidir posposar la recaptació de tributs autonòmics "per donar marge a la recuperació", com assenyala Carreras.
Una recuperació estirada
L'economista Jordi Goula afegeix un punt més a la qüestió i posa data a la recuperació total: 2023. Això no vol dir que l'economia estarà tocada fins llavors, sinó que "serà una arribada a la recuperació estirada al llarg del temps" perquè, d'una banda, "hi haurà sectors que probablement el 2021 ja estaran millor i d'altres que han quedat més tocats" i els serà més difícil. "Si el segon trimestre caiem un 15%, per recuperar-ho tot hauríem de pujar un 24% en els dos últims trimestres, si la caiguda és del 20%, hauríem de créixer el 32%", avisa.
Goula: "Serà una arribada a la recuperació estirada al llarg del temps i diferenciant molt els sectors que han quedat més tocats"
La clau per poder predir què passarà serà el segon semestre de l'any. "Hem de fixar-nos molt en què fa la Seguretat Social aquest juliol perquè veurem realment si la recuperació segueix una via acceptable o no", exposa Goula, que recorda que ara mateix, de cada 100 afiliats que es van donar de baixa a la Seguretat Social, 16 ja s'hi han reincorporat, així com que un 47% de les persones ja s'han desafectat dels ERTO per causes de força major.
La bona notícia és que la majoria de treballadors que ja no estan en ERTO és "perquè han tornat a treballar al juny" i així ho demostren les dades de l'atur, en què ha augmentat només en 1.800 persones. El turisme i el comportament dels consumidors són ingredients bàsics per a la recepta de la recuperació i caldrà veure com avança la situació enmig d'una incertesa cronificada. De moment, les xifres no són tan descoratjadores com semblen. Com apunta Goula, al febrer del 2013 vam arribar a les 665.000 persones a les llistes de l'atur, mentre que ara mateix n'hi ha 460.000 més les 382.000 que continuen en ERTO. L'atur, l'afiliació a la Seguretat Social i els ERTO són, doncs, indicadors indispensables per augurar un futur més o menys esperançador.
A grans mals, grans remeis
"Estem davant d’una situació excepcional i als grans mals, grans remeis perquè això deixarà rastre". Aquest és l'avís de l'economista Modest Guinjoan, que adverteix que aquesta situació "deixarà una motxilla de deute a les administracions i les generacions futures ho patiran". A parer seu, "no hi ha alternativa a no ser que a escala europea posin un helicòpter en marxa per generar recursos i donar el suport que calgui", però, insisteix, "això també comportarà sacrificis per part de tothom".
La cara positiva de la moneda és que, "dins dels mals que estem passant, ens estem recuperant" i, de fet, Guinjoan té l"esperança que ens en sortirem i bé, només una mica malmesos". I si ens en sortirem bé és gràcies a la capacitat que tenim per "gestionar circumstàncies adverses", aquesta "capacitat emprenedora impressionant" que ha anat aflorant, cada vegada més, també durant la pandèmia.
Guinjoan: "Estem davant d’una situació excepcional i als grans mals, grans remeis perquè això deixarà rastre"
Però no ens enganyem. Evidentment, hi haurà moltes empreses que sortiran tocades d'aquesta crisi i necessitaran aquesta ambulància dels governs per tirar endavant perquè, sinó, l'alternativa és desaparèixer. "Aquesta crisi ha posat damunt la taula que els negocis menys viables o que s’aguantaven de manera més justa, necessitaran una empenta per sortir del mercat", subratlla. I és que, mentre es reprèn l'activitat, reitera Guinjoan, "la demanda no és la mateixa que abans, els ingressos de les empreses no són els mateixos, la recuperació de la demanda és feble i això vol dir que les empreses que venien d’una època en què no han ingressat res, passen a ingressar alguna cosa", però no és suficient.
Polítiques pal·liatives contra les defuncions
És aquí on entra en joc la importància de fer "polítiques pal·liatives", com les bateja Carreras, perquè "són les que guanyaran major centralitat i importància" i ara és el moment de "curar ferides i evitar que hi hagi defuncions empresarials". Polítiques pal·liatives com els 16.000 milions d'euros que l'Estat repartirà entre les autonomies, així com "facilitar que l’ambient permeti la recuperació de la normalitat".
Carreras: "Les polítiques pal·liatives són les que guanyaran la major centralitat i importància, cal curar ferides i evitar que hi hagi defuncions empresarials"
Una recuperació de la normalitat que quedarà tocada per l"excés de despesa en salut que continua tenint les seves conseqüències", juntament amb tota la despesa que representen els ERTO i que se sumen a un "context de baixa demanda, de recuperació i amb les expectatives moderades a escala internacional" que deixen "tocades" les previsions d'inversió del sector empresarial.
Sigui com sigui, tot plegat canviarà, i ja ha canviat, moltes maneres de fer. Possibles acomiadaments a banda, moltes empreses ja aposten per establir el teletreball i moltes necessitaran "molt més crèdit" per tirar endavant. Crèdits que "s'han de facilitar per evitar el tancament d’empreses viables", com diu Guinjoan. La fórmula és clara i poques alternatives hi ha: "L’administració ha de fer el que calgui, que vol dir que no ha de reparar en despeses, ni en inversions, amb les conseqüències que hi haurà, però no hi ha altra manera que aquesta".