Twitch ha tornat a proposar canvis al seu sistema de monetització. La plataforma de continguts en directe, en l'actualitat el principal portal per a l'emissió per streaming de continguts de tot tipus, ha comunicat als seus usuaris la seva intenció d'augmentar la ràtio de beneficis per l'emissió d'anuncis, al cost de la retallada de la part dels ingressos per subscripcions de pagament i donacions que rebran alguns dels seus usuaris – s'igualaran per sota els acords de partners al 50% de la facturació de cada creador. Des de la baixada de preus dels primes – un format de subscripció gratuïta a un canal concret inclòs amb el prime d'Amazon, propietària de la plataforma – els streamers, especialment el gruix del mercat, amb ingressos més baixos que les grans cares de la indústria, avisen que les noves polítiques de monetització fan mal als seus ingressos. A més, i com comença a ser la norma en totes les aplicacions, webs i entorns socials que viuen d'una creació de continguts relativament monetitzable, diversos streamings han denunciat una certa unilateralitat per part d'una empresa que ni comunica les seves intencions ni el funcionament intern de les seves tecnologies de selecció de continguts.
La manca de feedback pel que fa a les decisions dels algoritmes, així com els canvis en polítiques que van des dels ingressos fins al posicionament, passant per les normes de les emissions i els continguts, han estat un dels diversos patiments comuns de creadors de contingut de plataformes tan diverses com la mateixa Twitch, TikTok, YouTube o Facebook – quan han tingut l'oportunitat de trobar-se. "Quan ens ajuntem sempre parlem i descobrim coses que ens passen a totes", apunta MiriamJiménez. Sociòloga i politòloga, es dedica – entre altres coses – a la divulgació en aquests camps amb continguts a TikTok. El mateix funcionament de les plataformes, i la natura de la feina que fan els creadors, és molt atomitzada, i els espais de trobada són escassos – inexistents, de fet, fins fa no massa.
Jiménez: "Les plataformes no volen reconèixer que hi ha una relació laboral, només una mercantil"
Jiménez és una de les promotores de la Red de Creadores de Contenido, una plataforma d'acció col·lectiva creada de la mà de la UGT en què professionals de diferents espais busquen punts en comú i formes d'intervenció i negociació amb les empreses per solucionar els problemes comuns que identifiquen – el més semblant, en una lògica de treball immensament diferent de la tradicional, a un sindicat del seu sector. Gràcies al jove espai, confirma, streamers, youtubers i tiktokers s'han trobat en la materialitat compartida de treballar per empreses de continguts que, si bé són diferents, operen pel que fa als creadors de maneres similars. "Les plataformes no volen reconèixer que hi ha una relació laboral, només una mercantil", critica la creadora. La deliberada liquiditat de les relacions no només funciona en termes materials, també afecta les rutines productives dels treballadors. "Quan tu fas canvis a una empresa, ho comuniques als treballadors perquè s'hi adaptin. Això a les plataformes no passa", explica.
Més enllà de les qüestions relacionades amb la plataforma directament, els creadors han establert una sèrie de punts en comú: el tractament dels drets d'autor davant els possibles plagis, la suplantació d'identitat – o directament el robatori de comptes – i altres incidències de què moltes plataformes es desentenen. La posada en comú d'aquestes problemàtiques és el que, com confirma Jiménez, ajuda a identificar els punts en comú entre professionals molt semblants que sovint estan massa allunyats per trobar-se. "Estem massa escampats, cadascú a casa seva; però quan debatem entre nosaltres coneixem les diferents realitats". És la mateixa organització la que, en un context d'atomització, fa prendre consciència col·lectiva en l'especificitat del treball digital.
Precarietats en directe
"La realitat dels creadors de contingut és la precarietat, mentre que a les plataformes els hi surten molt rendibles, gairebé de franc", etziba Jiménez, que identifica cada cop més la tendència cap als microinfluencers – amb ingressos molt limitats i extremadament dependents de les decisions de la plataforma, els canvis en l'algoritme i qualsevol variació en el potencial d'expansió dels seus continguts. La monetització dels continguts, un dels "principals conflictes" que pateixen els treballadors, informa Rubén Ranz, coordinador de Turespuestasindical.es a la Unió General de Treballadors, que troba en la relació laboral unes condicions que escapen de la lògica del professional autònom. La dependència de l'algoritme fa que els creadors estiguin lligats a una altíssima dedicació horària per rendibilitzar la seva tasca. "Calen molts continguts, i el que hem trobat és gent que dedica molt de temps a la plataforma i aconsegueix molt pocs ingressos", lamenta el sindicalista.
"Partim del fet que no som treballadors", avisa Jiménez. La relació entre creadors i plataformes té molt a veure, coincideix amb Ranz, amb la que pateixen treballadors com els riders respecte d'empreses com Glovo o Deliveroo. "Hi ha una plataforma que es pensa mitjancera, però que ens exigeix una feina i fa el que vol amb ella", critica Jiménez, que constata que el benefici de les empreses, com en qualsevol relació laboral normal, s'extreu del treball – els continguts, en aquest cas – d'uns creadors que operen com a autònoms. No són intermediaris, postil·la Ranz, perquè "estableixen condicions, són fonamentals per al treball digital, amb la qual cosa han d'estar inclosos en les normes". L'aportació de les plataformes a la tasca dels creadors, a més, sovint no va més enllà de la infraestructura digital. "No fan ni d'intermediaris entre les marques i nosaltres; ni entre nosaltres i els usuaris. Només demanen continguts", aclareix Jiménez.
Ranz: "Les plataformes no son intermediaris: estableixen condicions, són fonamentals per al treball digital, amb la qual cosa han d'estar inclosos en les normes"
La falta de transparència de les plataformes pel que fa al funcionament dels seus algoritmes també afecta directament els ingressos dels creadors – i la seva capacitat per aconseguir-los. Lluny de reclamar el control sobre el programari, des de la Red es demana un feedback regular sobre les seves condicions, una informació que permeti als treballadors entendre els motius i els factors que defineixen la distribució o no d'un vídeo o una peça en concret. La promoció o no d'una publicació, a més, pot ser sovint una decisió conscient de l'empresa."Sé perfectament en quin tipus de continguts em poden tallar", revela Jiménez, que posa l'exemple d'un recent TikTok sobre l'apostasia – el procés per sortir de l'Església catòlica – que va tallar en sec la seva distribució després de rebre més de 12.000 visualitzacions. El vídeo es va frenar i rellançar dies després, i va superar finalment les 30.000 visites. "Aquí hi ha hagut una decisió", confirma la creadora.
No només l'estricta distribució i monetització afecta les condicions materials d'aquests treballadors digitals. Els bans o restriccions, fins i tot les cancel·lacions de comptes en casos extrems, tenen el potencial de limitar el poder adquisitiu d'uns creadors que sovint tenen poc a dir quan es donen aquests conflictes. En el cas de TikTok, on opera Jiménez, hi ha una certa connexió, però companyes que desenvolupen la seva activitat a Facebook o Instagram – les plataformes de Meta – no tenen la mateixa experiència."No hi ha eines per dir a Instagram que et torni el teu compte, des d'on fas la teva feina", si hi ha un problema, reconeix. En aquest sentit, una de les principals reclamacions de la Red de Creadores és un espai efectiu de comunicació. "Reclamem que existeixi un espai per reclamar decisions, que ara mateix no es pot fer", Ranz.
El partner per a qui el treballa
Una part del problema que observen els creadors, compartida pels membres de la Red de Creadores, és la del reconeixement del seu treball – ja no des de les plataformes, sinó per part dels consumidors, del públic general. Abans de solidificar la seva posició davant les respectives empreses, "qui ens ha de reconèixer com a treballadors és la mateixa societat". El "debat social" al voltant de les seves condicions laborals no està encara establert. Per tant – en una professió dedicada precisament a comunicar – informar de tot plegat esdevé la principal eina del repertori d'acció col·lectiva del grup. Les eines mateixes del treball dels creadors – la infraestructura de les plataformes i els seus canals particulars – poden convertir-se en "altaveus" de difusió de la seva activitat.
"Sols i a les nostres cases no podem fer res, treballar col·lectivament és el que toca"
En aquest sentit, les reclamacions no es dirigeixen exclusivament a les plataformes, sinó també a les administracions. La manca de reconeixement del treball de creació de continguts fa que qüestions com les cotitzacions siguin molt més complexes que en altres espais del treball per compte propi. "Ara mateix cotitzen en cinc CNAEs diferents sense saber si ho estan fent bé", lamenta Ranz, que veu imprescindible una adaptació de la Llei de l'audiovisual a les noves realitats. Les propostes dels legisladors, lamenta, "considera a tots els creadors iguals", quan les eines de treball i la procedència dels ingressos és diferent segons el tipus, la plataforma o les decisions mateixes de cada creador pel que fa a la seva monetització.
Des de la mateixa xarxa es reclama, de fet, que la llei sigui el motor del reconeixement laboral dels creadors. També que el diàleg formi part de la norma. "A les plataformes no els resulta còmode tenir un diàleg amb els creadors com es fa en altres llocs", lamenta Ranz, que demana, de fet, l'adaptació als nous espais de les relacions laborals tal com sempre s'han executat. "Això no és un invent nou, és com hem estructurat la relació social de l'economia i aquí és on resolem els problemes", opina el sindicalista, que exigeix que la llei "deixi espai pel diàleg". L'especificitat dels entorns digitals en contraposició als llocs de treball físics, així, no necessàriament soscava l'acció col·lectiva com a eina de consecució de drets laborals. "Sols i a les nostres cases no podem fer res – reconeix Jiménez – treballar col·lectivament és el que toca".