L'Eurogrup vol aturar les crisis bancàries a través d'un fons d'emergència que servirà, també, per enfortir les competències del fons europeu de rescat. Així ho han acordat els ministres d'Economia i Finances de l'eurozona en una reunió maratoniana de 18 hores, on han aparcat la creació d'un pressupost específic per a la zona euro i del fons únic de garantia de dipòsits.
Entre els acords assolits, doncs, el més rellevant és la creació d'una xarxa de seguretat per a la Unió Bancària, un mecanisme que podria ser una solució d'emergència per a situacions en què els recursos del Fons Únic de Resolució no són suficients per fer front a una fallida bancària.
Segons el president de l'Europgrup, Mário Centeno, "després de diversos mesos d'intenses negociacions i una reunió llarga i dura hem aconseguit un pla ampli per reforçar l'euro", així com "per reforçar la prevenció de crisis". Centeno traslladarà els tres documents que ha pactat l'Eurogrup al president del Consell Europeu, Donald Tusk.
No obstant això, Centeno ha explicat que l'Eurogrup ha estat incapaç de pactar un "enfocament comú" sobre "la necessitat i el disseny" d'un futur pressupost de l'eurozona que impulsi "la convergència i la competitivitat" dels socis. Tampoc no han aconseguit tancar un full de ruta per iniciar els debats polítics sobre el fons únic de garantia de dipòsits (EDIS), el tercer pilar de la Unió Bancària.
Toc d'alerta a Espanya
A més, l'Eurogrup ha demanat a Espanya i als països que tenen pressupostos amb risc d'incompliment de les regles fiscals europees que adoptin les mesures addicionals necessàries per garantir que es respecten les provisions del Pacte d'Estabilitat i Creixement.
A banda de l'Estat espanyol, també han advertit Bèlgica, França, Portugal i Eslovènia que l'esborrany pressupostari que van remetre a les autoritats comunitàries pot incomplir la normativa europea.
De fet, els ministres han redactat una declaració pactada en què conviden aquests països "a considerar a temps les mesures addicionals necessàries per prevenir els riscos identificats per la Comissió i assegurar que el seu pressupost del 2019 compleix amb les provisions del Pacte".
Sostenibilitat del deute
D'altra banda, també han pactat reforçar les competències del fons europeu de rescat, el Mecanisme Europeu d'Estabilitat (MEDE) en la supervisió econòmica i el disseny i vigilància de rescats, tasques que compartirà amb la Comissió Europea. Els països de l'euro amb dificultats, a més, podran tenir accés a una línia preventiva d'ajuda abans d'un eventual rescat, que estarà subjecte a un "nivell apropiat de condicionalitat".
Els ministres, a més, han acordat engegar un procés per "promoure la sostenibilitat del deute públic" a través de la introducció de clàusules d'acció col·lectiva amb clàusules d'agregació simple en les emissions de bons sobirans a partir del 2022. Això facilitaria que els creditors assumeixin les pèrdues en cas de reestructuració.
També han pactat posar en marxa el tallafocs del Fons Únic de Resolució bancària, que ha d'intervenir com a últim recurs per costejar les intervencions europees de bancs en fallida i evitar el rescat públic.