De la necessitat de trobar alternatives per aconseguir una fórmula assequible d’accés a l’habitatge, en un context de precarització del sector, va sorgir el 2016 l’associació veïnal Cohabitem Sant Andreu. Aquesta inquietud, mostrada per un grup de ciutadanes, ha cristal·litzat enguany amb l’inici de les obres de construcció d’un edifici de 35 habitatges de protecció oficial a Sant Andreu, en els terrenys de les antigues Casernes d’Artilleria. En aquesta trajectòria, ha tingut un paper essencial la cooperativa d’habitatge social, La Regadora, que ha impulsat el projecte amb “la voluntat de dissenyar construccions en un entorn sostenible, inclusiu i cooperatiu”, tal com explica Laura Contreras, una de les sòcies de la cooperativa. Després de les gestions realitzades amb el districte de Sant Andreu, es va assolir que l’Ajuntament de Barcelona comprés el solar per aixecar Habitatges de Protecció Oficial (HPO) i que facilités a les cooperatives de caràcter social optar al concurs d’adjudicació.
Un dels trets diferencials de la promoció impulsada per La Regadora és la fórmula escollida per la gestió: el model d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús, caracteritzat per la propietat col·lectiva i el dret d’ús. Així, Contreras assenyala que la cessió d’ús suposa un nou paradigma, en què la tinença de l’habitatge no es concreta ni amb la compra ni amb el lloguer. Finalment, el passat 18 de març, fa poc més d’un mes, es va celebrar la primera reunió tècnica i es va formalitzar l’acta de replanteig i d’inici de l’obra.
Les obres de construcció de l’edifici, ubicat al carrer Teresa Boronat i Fabra, 10, s’espera que finalitzin a finals de 2025 o principis de 2026, moment en què ja podran viure les primere veïnes. El terreny sobre el qual es construiran els pisos són una cessió per part de l’Ajuntament de Barcelona i aquests tindran una dimensió d’entre 42 i 76 metres quadrats. A més, està previst que es disposin d’espais comunitaris, com una cuina, una bugaderia o una biblioteca.
Les obres de construcció de l’edifici, ubicat al carrer Teresa Boronat i Fabra, s’espera que finalitzin a finals de 2025 o principis de 2026
Suport financer a la cooperativa
Contreras recorda que en el sistema en cessió d’ús les sòcies de la cooperativa, en aquest cas les 35 unitats de convivència del futur edifici, han realitzat una aportació mitjana superior als 20.000 euros, quantitat que era la base a l’hora de demanar un crèdit que financés la construcció. És en aquest escenari, “on l’Institut Català de Finances (ICF) se’ns va oferir a finançar el projecte”, comenta Contreras. L’ICF, organisme pertanyent a la Generalitat de Catalunya, va concedir un crèdit de 4,2 milions d’euros destinat a les obres de construcció, que suposaven un pressupost total de 6,4.
Contreras elogia el suport financer de l’ICF i “la seva aposta per una cooperativa d’habitatge social com la nostra, que utilitza la fórmula de la cessió d’ús i que no tenim experiència en els processos de licitació”. Precisament, l’habitatge social és un dels principals eixos d’actuació de l’organisme i on està posant el focus. El seu suport financer es concreta a través de la seva línia ICF Habitatge Social Promoció, que està destinada a impulsar la construcció d’habitatges de protecció oficial de lloguer social.
La Regadora agraeix el suport de l’ICF i “la seva aposta per una cooperativa d’habitatge social com la nostra, que utilitza la fórmula de la cessió d’ús i que no tenim experiència en els processos de licitació”
A més de facilitar un accés assequible a l’habitatge, Laura Contreras precisa que “el projecte afavorirà la convivència i el suport mutu entre les seves cohabitants, oferint espais comuns, que fomentaran la interacció i la creació d'una comunitat forta i unida”. L’edifici està dissenyat amb criteris de sostenibilitat i eficiència energètica. Paral·lelament, la cooperativa considera que la iniciativa ajuda a constituir un model d’alternativa residencial més just i sostenible.
Un model alternatiu d’habitatge
La Regadora subratlla el valor de què una entitat pública, com l’ICF, pugui col·laborar en l’objectiu de fomentar un accés més just a l'habitatge i unes condicions de vida més dignes a través de la cessió d’ús. Aquest model, estès a països com Dinamarca o l’Uruguai, ja fa dues dècades que es va començar a implantar a Catalunya. En aquest cas, la cooperativa és la titular dels habitatges i es crea amb voluntat de durada indefinida. La propietat col·lectiva evita l’especulació, ja que impossibilita el lucre individual a partir del lloguer o la venda del pis. A la vegada, permet i fomenta la participació de les sòcies de la cooperativa, que en són també propietàries, a diferència d’un model en què aquesta només sigui pública.
Els habitatges es consideren un bé d’ús i les sòcies de la cooperativa poden gaudir-ne indefinidament o per un període molt llarg. Requereix una aportació inicial i el pagament de quotes mensuals que deriven dels costos d’adquisició, manteniment i funcionament del projecte cooperatiu i no tant de la situació del mercat.
Des de La Regadora insisteixen que en l’edifici que estan promovent, les cures i la convivència es trobaran al centre i que l’arquitectura està pensada per a la vida comunitària. Una vegada el projecte doni els seus fruits, Laura Contreras creu que “podrem utilitzar la nostra experiència per assessorar en el desenvolupament d’iniciatives similars”. En el cas de l’edifici del carrer Teresa Boronat i Fabra, que impulsa la cooperativa, el fet d’ubicar-se a les antigues casernes de Sant Andreu representa un espai recuperat pel barri, en el qual es podrà fer comunitat. Per a les sòcies de la cooperativa, La Regadora és la primera llavor que permetrà el creixement d’una planta que s’ha de continuar regant.