Ja he comprat els regals per tots els membres de la família, per alguns amics privats, per fer l’amic invisible, i per alguns compromisos addicionals. Entre llibres, vins, joguines, loteria i alguns altres objectes sorpresa, supero els 265 euros, que per la meva franja d’edat i gènere, m’atribueix l’enquesta Comportament Consum Nadal 2021, realitzada per Elogia. En el meu cas és, si fa o no fa, una quantitat semblant a la dels anys anteriors, encara que la despesa mitjana superarà enguany quasi el 5% respecte a l’any passat. Ho he comprat tot en botigues presencials, el que contradiu obertament els resultats d’aquesta enquesta que afirma que el 60% dels espanyols adquirirà els seus regals de Nadal via online; si Ramón Montanera m’hagués elegit pel seu panell, aquest percentatge hauria estat una mica més baix. No tinc res en contra ni d’Amazon, ni de El Corte Inglés ni d’Aliexpress, que són els marketplaces líders, però de fet els regals de Nadal, no sé perquè, sempre els he cercat d’aquesta manera, sobre tot, en llibreries i bodegues, i soc gran per canviar d’hàbits.
Com crec que m’he portat prou bé aquest any, espero regals. Uns pocs els he induït. Altres me’ls espero. Alguns seran sense dubte sorpresa, encara que a mesura que passen els anys tot és més convencional, menys infreqüent: roba, llibres, components electrònics i complements personals, vull dir, roba esportiva.
Veig que aquests regals que m’afecten personalment no són massa diferents dels que es mercadegen aquests dies a través de la xarxa: moda i bellesa, principalment entre les dones; tecnologia, entre els homes; esports, entre aquests i els joves de 18 a 34 anys; complements de la llar, més entre les dones; i, com no, les joguines clàssiques i electròniques, per la canalla.
Entre el que ens regalem i el que ens regalen esgarrapen una bona partida dins la renda mitjana de les famílies espanyoles
Entre el que ens regalem i el que ens regalen esgarrapen una bona partida dins la renda mitjana de les famílies espanyoles, que és de 35.400 euros anuals; atès que la despesa mitjana no supera els 30.000 euros, vol dir que hi ha força estalvi a les butxaques. Efectivament, les dades del Banc d’Espanya indiquen que ha passat dels 800.000 milions d’euros el 2018 als 941.000 milions el juliol del 2021, un augment de més del 16% en poc més de dos anys.
Per quantificar adequadament el que ens gastarem en regals, cal mencionar dos factors. El primer, quina part dels estalvis s’alliberarà enguany per celebrar aquests moments d’inici de la segona fase de la pandèmia, malgrat que hi ha força indecisió pels mals resultats momentanis. El segon, en les compres nadalenques, encara que cada cop es planifiquen més al llarg de l’any, per trobar els preus més barats, l’impuls encara hi te cabuda. La confluència d’aquests dos factors acabarà decantant quina serà la despesa finals tant el Nadal, com en concret en regals. Si en comptes de parlar de mitjanes, personalitzéssim, a aquests dos factors de situació, caldria sumar-hi el de la individualitat.
La mentalitat de compra de cada persona és absolutament diferent a l’altra, segon l’estructura de valors, la renda, els estudis, l’edat, el gènere, l’habitat... Es veritat que cada cop més comprem en manada els productes i serveis més publicitats, més de la tribu pròpia, més barats o més cars, segons l’estil de vida del que formem part. Està clar que els 265 euros que m’atribueix l’enquesta que em gastaré aquesta Nadal té poc a veure amb el d’un mena, un ric de l’Empordà, una pensionista de 833,4 euros -que s’apujarà l’any que ve quasi 21 euros- o un pagès de Terres de l’Ebre. Dit això, qualsevol factor individual elevat a la “n” reduiria o minvaria la despesa global.
Randstad aventura que la campanya de festes crearà uns 450.000 llocs de treball
Això és tot el que dona de sí el regal, i en concret el regal nadalenc? Doncs, no. Gràcies a la multiplicació de les compres pertinents, les botigues, els restaurants, els mercadets, els concerts, les fires, els ambulants, els carrusels, els hotels, els pessebres, la seguretat urbana, l’enllumenat dels carrers i la quantitat d’activitats logístiques especials generen llocs de treball. Randstad aventura que la campanya de festes crearà uns 450.000 llocs de treball, només un 1,8% menys que el 2019; és a dir, es recuperaria el consum a ritmes anteriors a la pandèmia. És clar que es tracta de treballs temporers, a hores o, en qualsevol cas, precaris, però no són gens menyspreables en els temps que corren, donada la rigidesa del mercat de treball. Si tot avença com desitja el Govern espanyol, aviat haurà tancat un acord amb sindicats i patronals pel canvi definitiu; no s’impedirà la creació d’aquells llocs de treball provisionals, però el seu percentatge sobre el global de fixes esdevindrà molt inferior. El meu tiet Eusebio, exiliat a França, quan va tornar a Barcelona amb una mà davant i una altra darrera, va obtenir el seu primer treball de guardià d’un pessebre vivent; ben content que estava, sobre tot quan ho explicava uns mesos després un cop va aixecar el cap.
Si s’aprofita l’eufòria de despesa -que Deloitte xifra en un augment del 14% respecte el Nadal del 2019, vuit punts més que l’enquesta d’Elogia-, els regals de Nadal seran fantàstics, però més encara si afegim l’efecte multiplicador dels 400 mil i escaig nous llocs de treball.