Després de retardar la data d’aplicació, finalment el 2 de desembre entra en vigor el nou registre digital de viatgers que està provocant un enorme enrenou. Tot el sectorturístic considera innecessari i desproporcionat el contingut del Reial decret 33/2021 per dos motius: reclama una excessiva i perillosa quantitat de dades dels clients; i encareix extraordinàriament la tasca administrativa per emplenar les fitxes.
A partir del nou decret, viatjar és com despullar al client i fer-li redactar una confessió general pre-mortem; els hotels, les agències de viatge, els organitzadors d'esdeveniments, els llogaters de cotxes, els gestors d’apartaments turístics i tots els operadors del sector de la intermediació del viatge són els responsables de completar cadascuna de les disset caselles. Els empresaris turístics no es mostren en contra de l’adaptació digital del registre sinó de tota la parafernàlia exigida. La UE preveu tenir enllestit a finals d’enguany un portal únic de sistemes de cerca que permeti creuar tota la informació dels moviments dins l’espai Schengen, intercanviar de forma automatitzada les dades per la cooperació policial, i controlar en l'àmbit de la Unió el sistema d’informació dels visats i dels passatgers.
Els empresaris turístics no es mostren en contra de l’adaptació digital del registre sinó de tota la parafernàlia exigida
La UE posa aquesta interoperabilitat dels sistemes d’informació al servei de la lluita contra la delinqüència o el narcotràfic, del control de fronteres i duanes, i de la gestió del flux de persones. Per assolir aquest objectiu, el decret exigeix als intermediaris del viatge que aportin les dades moltes de les quals esdevenen innecessàries. Els mitjans tecnològics actuals són més que suficients per seguir els moviments de la gent perillosa; el seguiment dels recorreguts de la gent a través de les xarxes socials supera amb escreix el control dels DNI, dels passaports, de les dades biomètriques...; i els sensors per tot arreu dibuixen diàriament el periple dels ciutadans i les persones hem estat tan reconegudes com retratades minut a minut, segon a segon. L'estat espanyol és mostra més papista que el Papa.
Camí perillós
La societat està fent un camí cap a l’establiment de normes per garantir la seguretat personal. Es tracta d’una mesura lloable la defensa de la intimitat de la gent, però està conduint al paroxisme, per què darrere d'aquest impuls s’amaguen: 1) una visió militarista i jerarquitzada del control social, a l’estil de la novel·la 1984 d’Orwell, on tothom és controlat i obligat a uns comportaments gregaris; 2) i, sobretot, un biaix cap a la demonització de l’emigrant que impulsen i apliquen els partits d’ultradreta, el qual contamina molts moviments jurídics. El model carregós d'emplenar el nou registre de viatgers n’és un bon exemple. Duplica i triplica informació, tot augmentant la paperassa al servei del control en mans d’uns pocs.
El conflicte de privacitat apareix com l’aspecte més greu a considerar. Cal recordar que el principal negoci actual és la compra i venda de dades. Es podran signar tots els protocols de confidencialitat que es vulgui, però un minut després que una dada de client sigui registrada apareixerà per art de màgia en mans d’una agència compradora que l’utilitzà immediatament, més encara quan la roda circula per vint-i-set països. Entre les disset dades del viatger que inclou el nou decret apareixen la numeració del compte corrent, la targeta de crèdit i la data de caducitat; el parentiu amb la resta d’integrants de la reserva; el telèfon i el correu electrònic. Com es freguen les mans les companyies de gestió de dades i de publicitat esperant conèixer aquestes intimitats dels més de mil milions d’europeus que viatgen anyalment i dels més de set-cents internacionals que venen a Europa... Qui garanteix la confidencialitat, quan diàriament et truquen al telèfon privat operadores diverses per oferir-te un producte que mai has demanat?
Qui garanteix la confidencialitat, quan diàriament et truquen al telèfon privat operadores diverses per oferir-te un producte que mai has demanat?
Per altra banda, la càrrega administrativa que generarà la nova documentació electrònica encarirà el preu del producte final, creant problemes greus de competitivitat. Els grans grups ho podran suportar millor; les pimes, com sempre, pitjor; encara que es tracta d’un sector que va néixer de baix cost i està acostumat a subsumir costos, no veig en quina partida de despesa encabiran les empreses turístiques petites i mitjanes la feina burocràtica de gestionar les fitxes dels viatgers.
El control al tren, el control a l’avió
Sempre m’ha cridat l’atenció la diferència del control de la persona i de l’equipatge entre l’avió i el tren; l’alta velocitat obliga a un lleuger passi de les maletes pels raigs X, com els creuers, però als aeroports, les persones i els bagatges són sotmesos a una minuciositat extrema. El tren pot descarrilar de la mateixa maneres que l’avió estavellar-se o el creuer naufragar. On radica la diferència? L’autoritat percep major perill al transport aeri que a la resta, el qual genera uns costos, una munió d’hores/persona, una maquinària i una gestió de les dades molt superior a la resta. Sempre s’ha fet així, diran. Quan es va implantar l’alta velocitat, Adif hauria pogut decidir establir uns controls tan rigorosos com als aeroports i els va reduir. Veritablement, el model aeri de seguretat és més rendible socialment i econòmicament que el de la resta dels transports? La digitalització és molt útil i rendible social i econòmicament si millora la vida de les persones; en aquest cas, les neguiteja i obliga a tot un sector a escriure mil vegades, com quan ens castigaven de petits, unes dades amb efecte bumerang.