Una metàfora de la teoria del caos preveu que un lleu aleteig d’una papallona pot provocar un temporal a l’altra banda de l’oceà. Més enllà de la metàfora la realitat actual dels preus dels aliments fa palesa la densitat de vectors interrelacionats amb orientacions ben diferents amb resultants difícils de preveure i que complexifiquen extraordinàriament les polítiques per abordar-ho.
Les dades d’inflació pel que fa als aliments i begudes no alcohòliques el mes de febrer 2023 són el 16,6% d’increment a Espanya i el 14,5% a Catalunya. Son dades desconegudes en els darrers 40 anys. Però, tant els preus de l’energia, els fertilitzants, els cereals i la soja han tingut baixades significatives. L’Estat ha pres diverses mesures: eliminació o reducció de l'IVA de productes alimentaris frescos, excepte el peix i la carn, ha subvencionat el preu del gasoil i dels fertilitzants. A més ha ofert un xec alimentari de 200 euros a les rendes anuals fins a 27.000 euros. Tanmateix, els preus segueixen pujant contradient les previsions fetes.
Què ens hem descuidat? Quins son els factors conjunturals o estructurals que dificulten l’ajust i el reequilibri? Què podem fer atès que les mesures empreses no han resultat prou efectives o, si més no, no han tingut un resultat immediat.?
El vol de la papallona
Des de 2007 hi ha evidències de tensió sostinguda en els mercats dels productes alimentaris bàsics. La il·lustració 1 exposa l’evolució de la oferta i demanda de cereals, el principal aliment de la humanitat. S’observa com l’evolució de la demanda s’acosta a una recta monòtonament creixent mentre que l’oferta té un comportament molt més erràtic. Un fet que donada l’alta volatilitat dels aliments facilita respostes agudes en l’evolució dels preus.
Il·lustració 1- oferta i demanda de cereals. Font: elaboració pròpia amb dades FAO
La il·lustració 2 en mostra la successió de crisis de preus hagudes en els darrers quinze anys. A la llista de les causes han aparegut nous actors indesitjats però impactants tals com l’emergència dels agrocarburants, el canvi climàtic, una pandèmia i la guerra d’Ucraïna. Tot plegat amb l’ajuda de l’especulació promoguda sobretot des dels mercats de futurs, que incomprensiblement cap govern (particularment Estats Units) s’atreveix a regular. Les diverses cinc crisis assenyalades en el gràfic han tingut conseqüències greus en el triple àmbit polític, social i econòmic. L’impuls dels agrocarburants va determinar que els preus dels cereals i del sucre es vinculessin als preus de l’energia, en tant que producte substitutiu. La crisi del 2010, per exemple, va ser la guspira que va iniciar les guerres del nord d’Àfrica amb totes les conseqüències sobrevingudes de fam i migracions massives. Tot plegat ha facilitat l’ascens de l’extrema dreta.
Il·lustració 2 - Índex de preus dels aliments de la FAO. Elaboració pròpia amb dades FAO
La pandèmia del covid va suposar una gran disrupció en les cadenes de proveïment. Tanmateix, el sistema alimentari va demostrar una gran resiliència però no va evitar una seriosa escalada de preus amb continguts especulatius molt clars.
Quan va sorgir la guerra d’Ucraïna les conseqüències van ser més greus en tant que van afectar seriosament a l’oferta dels cereals i a la garantia del seu proveïment, però també als fertilitzants i molt especialment al preu de l’energia. La inflació de costos estava servida i la seva possible conseqüència tenia el nom d’estagflació. Solament cal recordar que Rússia i Ucraïna en conjunt, exporten el 26% de l'ordi mundial, el 34% del blat, el 17% del blat de moro, el 24% de les pipes de gira-sol i el 73% de l'oli de gira-sol. En resum, el 12% de les calories que s'exporten al món venen d'aquests dos països. A això li hem de sumar les exportacions de gas (amb el seu impacte directe en el cost dels fertilitzants i dels transports), en els quals Rússia (juntament amb Bielorússia) representa el 20% -el 40% si ens limitem a les importacions europees- de fertilitzants nitrogenats (15%) i potàssics (17%).
Prop de 770 milions de persones passen fam: el progrés que s’havia produït al llarg d’aquest segle s’ha trencat
Tot plegat va provocar encariments de preus molt elevats, preus que han trobat un camí de recuperació en la mesura que s’han establerts alternatives de proveïment i garantit o quasi garantit les vies de subministrament. No obstant, no s’ha evitat una greu repercussió en els índex de desnutrició global tal com assenyala la il·lustració 3. El progrés de millora que s’havia produït al llarg d’aquest segle ha quedat trencat per les darreres crisis. Avui es considera que 767, 9 milions de persones passen fam. Una dada que avergonyeix a tota la humanitat.
Denis Drechsler, Gerent de Proyecte de AMIS (Agricultural Market Informations System). Assenyala que el comerç internacional de productes alimentaris s' ha més que duplicat des del començament del mil·lenni i que la majoria dels subministraments mundials s' originen en un grapat reduït de països exportadors. Així la seguretat alimentària mundial s' està tornant cada vegada més vulnerable a les pertorbacions en les principals rutes de transport. En aquest context els països pobres importadors d' aliments són especialment vulnerables a l' escassetat de subministraments en cas d' interrupció o disrupció provocada pels diferents colls d’ampolla del comerç internacional.
Il·lustració 3 - Persones desnodrides al mon. Dades FAO
I segueix volant
Ens havíem “acostumat” a la guerra (si és que això fos possible dir sobre aquesta gran tragèdia). A les expectatives catastròfiques s’havia trobat, en bona part, alternatives als productes més crítics, sobretot l’energia, i albiràvem ja un aterratge suau de preus cap a les posicions de sortida.
Però no havíem fet bé els deures...
No havíem pensat que els majors costos dels inputs no tant sols repercutirien en preus més alts sinó també en limitar algunes produccions, molt especialment de produccions ramaderes intensives.
No havíem pensat que la sequera i altres condicionants climàtics serien capaços de destruir produccions i provocar incapacitat per cobrir la demanda
No havíem pensat que la sequera i altres condicionants climàtics serien capaços de destruir produccions i provocar incapacitat per cobrir la demanda de productes hortícoles o de l’oli. Ni que la imatge de lineals buits a Anglaterra encomanaria por, el millor amic de l’especulació.
No havíem pensat que els animals també poden tenir la seva pandèmia i que la grip aviar juntament amb unes calors molt per sobre de la mitjana anyal afectaria a la producció d’aus i d’ous.
No havíem pensat que un seguit de mesures restrictives a la producció del Green Deal europeu desanimarien alguns productors i crearien un problema de manca d’oferta, sobretot en productes ramaders.
No havíem pensat que la Xina sortiria de la Covid i recuperaria nivells de consum de carn de porc que havíem oblidat durant un temps.
No havíem pensat que l’impost sobre el plàstic arribaria al moment més inoportú.
Fins i tot, no havíem pensat que la nova PAC amb les exigències sobre l’agricultor actiu motivaria a cedir les terres a titulars de la PAC ja jubilats, amb un potencial efecte disruptor de l’oferta.
Tal com deia recentment Elena Costas “cada època afronta els seus propis dimonis. Però la seva multiplicació aquests anys està convertint el disseny de les polítiques públiques en un repte sense precedents”. Tot podia passar però aquesta vegada tot passa i a tot arreu. Potser sí que ja ens ho advertia el film que acaba de guanyar l’Oscar.
Es difícil fer previsions però l’informe AMIS adverteix: “Sense fi a la vista de la guerra a Ucraïna i les amenaces d'una nova escalada, la incertesa continua penjant sobre els mercats agrícoles. Els subministraments estan ajustats. La reducció de les plantacions a Ucraïna significa que altres països hauran de produir cereals i llavors d’oleaginoses addicionals per ajudar a reconstruir les existències mundials i moderar els nivells de preus (...) Les existències ajustades significaran un augment de la volatilitat dels preus, sobretot en períodes d'incertesa, com ara els temps de plantació i les temporades de creixement de l'hemisferi nord”.
Aturar el temporal
Ens trobem bàsicament davant d’un xoc d’oferta generat des de múltiples vectors. Les solucions han de mirar els costos i les causes que els produeixen. En aquest escenari els preus en son la conseqüència, no la causa. Per això les mesures dirigides a castigar als proveïdors d’aliments (impost a les grans superfícies, “topar los precios”) afegeixen efectes disruptors en aquest escenari prou problemàtic. Ja m’hi vaig referir a l’article de “topar los precios” a reduir l’IVA. En aquell article considerava que les mesures finalment preses pel govern estaven ben orientades, però segurament amb insuficient intensitat, tal com també assenyalava.
Per arribar a la població més vulnerable, el xec alimentari administrat de manera efectiva i intel·ligent és el més apropiat
Les mesures apagafocs tenen un abast limitat tot i que son imprescindibles donat l’impacte social que uns preus alts dels aliments poden provocar. En aquest sentit, reduir el preu (menys IVA), reduir costos energètics i d’inputs crítics és positiu. Però, per arribar a la població més vulnerable, el xec alimentari administrat de manera efectiva i intel·ligent és el més apropiat en situació d’emergència.
Ara bé, cal anar al fons amb mesures de llarg termini. Arran de la crisi de preus 2007-08 i 2010, el G20 va abordar el tema i va plantejar cinc grans objectius per evitar noves crisis. No s’ha aconseguit frenar la crisi actual però segurament pel poc èmfasi en que s’han aplicat les mesures i la pròpia potencia de la mateixa crisi. Aquests foren els objectius:
- Millorar la transparència i la informació dels mercats. Al si d’aquest objectiu es va crear AMIS que fa un seguiment dels mercats alimentaris bàsics
- Millorar la coordinació internacional per millorar confiança dels mercats.
- Desenvolupament de la producció agrària a fi d’evitar estrangulaments de l’oferta
- Desenvolupament d’eines de gestió de risc tals com fons mutuals de seguretat, assegurances de la producció, assegurances de la renda
- Millora de la organització dels mercats agraris. Un objectiu que hauria de contemplar la regulació dels mercats de futurs, quelcom que no s’ha realitzat amb suficiència, malgrat la llei “Dodd-Frank Act”, promoguda pel President Obama, que va ser aprovada però molt retallada
Avui aquests objectius son igualment vàlids. Tot i que s’hi podria afegir:
- Millor control d’estocs i de reserves tal com ara sembla que ho hagi entès la Unió Europea.
- Eines fiscals de regulació de mercats.
- Mesures contra els efectes devastadors del canvi climàtic (defensa contra fenòmens meteorològics extrems)
Finalment, crec que caldria valorar la Llei de la Cadena Alimentària. Es una bona llei. Com tot és millorable però, sobretot, és aplicable amb la màxima intensitat com a marc de contractació a terminis dilatats i ajustables, marc de diàleg i marc per a una informació precisa de la realitat dels mercats i de la cadena alimentària, local i global.
I demà quins preus hi haurà?
Mentre la guerra duri i ateses, sobretot, les incerteses del clima les previsions són difícils. Tanmateix, l’escenari actual amb els preus dels inputs crítics (gas, petroli, fertilitzants, cereals) estabilitzats o a la baixa hauríem d’esperar un procés lent però sostingut de reducció de la inflació de preus dels aliments. La il·lustració 4 ens indica l’evolució mensual dels preus dels aliments i begudes. El mes de gener és tradicionalment on s’aprofita per ajustar preus, en el cas actual sembla que els proveïdors d’aliments van contenir-se atesa la pressió del Govern espanyol però van aprofitar febrer per regular-los d’acord amb els costos. Si fos així març i sobretot abril, serien mesos de recuperació.
En qualsevol cas cal ser conscients que estem dins d’una gran transformació on pretenem frenar el canvi climàtic i ajustar la nostra economia a criteris de sostenibilitat. Tot això no sortirà gratis. Per tant, és important que els governants i els polítics en general facin pedagogia de la dificultat. Si des de la política es ven un mon de roses sense espines es produiran convulsions socials i l’evolució vers opcions autocràtiques serà un fet. Cal explicar els reptes als que ens enfrontem. Una ciutadania informada pot entendre que val la pena canviar per garantir una societat justa i amb futur per les noves generacions.