L'obra nova és la reina a l'estat espanyol. No és així arreu d'Europa, on fer obres als habitatges per millorar-los és més habitual que aquí. La rehabilitació d'edificis es pot realitzar en diverses direccions: l'eficiència energètica i l'adaptació dels espais a la diversitat funcional són les més rellevants. Però també contribueix a la dinamització de l'economia de les pimes i, ara que fa més d'un any i mig que passem més temps a casa que mai, a tenir habitatges dignes. El que cal entendre és que les cases no són per sempre, que necessiten manteniment i millores per adaptar-se als nous temps. Això és el que reivindica el sector de la construcció, que ja fa anys que reclama impulsar la rehabilitació d'edificis des de diversos àmbits.
"Hem de posar les cases en bon estat; hem de reduir el consum energètic", insta el president del Col·legi d'Aparelladors de Barcelona, Celestí Ventura. El director de la unitat de negoci ibèric de l'empresa especialitzada en aïllament Rockwool, Miquel Àngel Gallardo, aporta una dada clau per defensar la rehabilitació: "A l'estat espanyol tenim un parc d'habitatges molt envellit: hi ha 21 milions d'habitatges construïts abans dels codis tècnics, que tenen moltes deficiències". De fet, els habitatges de més de 50 anys estan obligats a passar inspeccions tècniques periòdiques. Segons Ventura, un 50% d'aquests edificis no l'han superada i, d'aquests, només la meitat arriben a fer obres; la resta, es queden amb l'expedient obert.
Tot i que la rehabilitació d'edificis és una necessitat arreu d'Europa, l'estat espanyol va especialment enrere. Celestí Ventura assegura que mentre que a Espanya la rehabilitació de l'obra pública, els habitatges i els edificis del sector terciari no arriba al 30%, la mitjana europea es troba en el 50% i, a països com França, Itàlia i Alemanya és del 70%. Per què hi ha aquesta diferència? Tant el president del Col·legi com el responsable de Rockwool coincideixen en què la raó és, bàsicament, cultural. El sector de la construcció a l'Estat està molt centrat en l'obra nova. A més, Gallardo creu que el fet de tenir un clima més càlid fa que la població no vegi tan necessari, per exemple, tenir un bon aïllament a casa seva. Ventura hi afegeix un altre motiu: les dificultats econòmiques. I és que posar d'acord tota una comunitat de propietaris per rehabilitar un edifici no és fàcil, sobretot si "hi ha part de la comunitat que no arriba a final de mes", afegeix Ventura. Gallardo creu que també hi juga un paper clau una regulació "poc exigent" en eficiència energètica.
Miquel Àngel Gallardo (Rockwool): "A l'estat espanyol hi ha 21 milions d'habitatges construïts abans dels codis tècnics, que tenen moltes deficiències"
El sector en general està d'acord que per arribar als Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) en matèria de canvi climàtic és necessari que els edificis redueixin el consum energètic. I és que són responsables d'un 40% de tota l'energia final consumida a Europa. Tenir un bon aïllament, per exemple, fa que el consum energètic en calefacció i aire condicionat baixi dràsticament. Però rehabilitar els edificis també vol dir contribuir a l'economia circular, segons Ventura: "La matèria primera és limitada i no hi ha millor economia circular que allargar la vida del que tenim". Si els habitatges no es renoven i segueixen envellint, no hi ha més remei que acabar enderrocant-los, fet que Ventura avisa que requereix una gran quantitat d'energia -que després es multiplica per construir un edifici nou- i genera molts residus.
Eliminar barreres
Ventura i Gallardo creuen que l'administració té un rol important en l'estímul de les rehabilitacions. "Necessitem una política estable i a llarg termini", considera el responsable de Rockwool. Per al president del Col·legi d'Aparelladors, la clau es troba en eliminar les barreres fiscals i administratives amb què considera que es troben els ciutadans a l'hora d'iniciar unes obres d'aquestes característiques. D'una banda, actualment, l'IVA que s'aplica a la rehabilitació d'edificis és del 21%, com el dels articles de luxe o les noves construccions. Ventura reclama una rebaixa fins al 10%: "Des de les administracions s'ha de veure com una necessitat, no com una recaptació".
Fa quasi dos mesos, el Govern central va impulsar un reial decret de "mesures urgents per impulsar l'activitat de rehabilitació edificatòria" en el marc dels fons europeus. El sector esperava que inclogués la rebaixa de l'IVA, però Ventura explica que el que fa és permetre desgravar les ajudes que es rebin del pla de recuperació i que, per tant, no tributin en la declaració de la renda. "Qualsevol mesura s'agraeix, però sempre es pot anar més enllà; nosaltres hauríem estat més ambiciosos des del punt de vista de les demandes d'aïllament", considera Gallardo.
Celestí Ventura (Col·legi d'Aparelladors): "Les administracions han de veure la rehabilitació d'edificis com una necessitat, no com una recaptació"
Pel que fa a les subvencions i crèdits provinents de Brussel·les, el repte es troba en repartir-los bé, segons els experts: "Ha de ser una pluja fina que arribi a tot arreu". Un estudi realitzat per Rockwool i Cambridge Econometrics que analitza com es pot impulsar la rehabilitació conclou que una de les claus dels Next Generation és que "les entitats locals tinguin capacitat per gestionar-los".
Una altra de les barreres que cal eliminar és l'administrativa. Mentre que Gallardo defensa la necessitat de crear una finestreta única per reduir les "traves burocràtiques", Ventura hi està d'acord i explica que ja està en procés de creació; calcula que d'aquí un mes i mig estarà enllestit. El Col·legi s'ha ofert a col·laborar amb l'administració i encarregar-se de fer inspeccions i, de fet, a Barcelona ja fa 10 anys que funciona així, recorda Ventura. En alguns ajuntaments, entre que se sol·liciten els permisos i es reben pot passar fins a un any i mig, segons el president del Col·legi d'Aparelladors.
Rehabilitar amb ajuda digital
Els fons europeus arribaran a projectes sostenibles, però també tenen la voluntat d'impulsar la digitalització. "Hi ha un projecte per informatitzar de manera conjunta tots els tràmits; seria fantàstic monitoritzar tot allò que fem, però tècnicament estem molt lluny", lamenta Ventura. El que sí que és més a prop és la metodologia de treball BIM, que consisteix en tenir tota la informació d'un edifici en un model tridimensional. Aquesta base de dades és especialment útil a l'hora de fer manteniment i reformes. "Tenir models que siguin aplicables a diferents edificis és clau; el nivell d'estandardització és més baix que en obra nova, però ajudaria molt", assegura Gallardo.
Però el més important per a ell és la conscienciació, tant del sector públic com dels ciutadans. "Cal que expliquem quins són els beneficis de rehabilitar els edificis, perquè no només és l'estalvi energètic a llarg termini, sinó una millora immediata en el confort i l'acústica, per exemple", afirma el responsable de Rockwool. L'objectiu: convèncer que les cases no són per sempre.